miniatura|Una il·lustració en blanc i negre d'un carrer estret, vist des d'una cantonada o intersecció. La planta baixa té tres finestres, la primera i segona planta tenen dues finestres cadascuna. El sostre sembla tenir una filera de finestres en el que semblava unes golfes. La paraula "KING" està escrita entre el primer i segon pis, i un símbol de "mesurador de gas" es troba en les finestres de la planta baixa. Il·lustració del de Cock Lane. El fantasma de Cock Lane va ser una suposada manifestació fantasmal que va atreure l'atenció del públic el 1762. Es localitzava en un apartament a Cock Lane, en un camí adjacent al mercat de Londres i tan sols a uns minuts a peu de la catedral de Sant Pau. L'esdeveniment es va centrar principalment en tres persones: William Kent, un usurer de Norfolk; Richard Parsons, un sagristà, i la filla dels Parsons, Elizabeth.
Després de la mort que va sofrir al moment de donar a llum l'esposa de William Kent, Elizabeth Lynes, aquest es va involucrar sentimentalment amb la germana de la seva ex-parella, Fanny (Frances Lynes). La llei de l'església impedia a la parella contreure matrimoni, i va ser per això que ells van triar mudar-se a Londres i allotjar-se en una casa a Cock Lane, propietat dels Parsons. El domini es va tornar popular a causa des múltiples informes dels inquilins sobre estranys repics i rascades en les portes, a més d'aparicions fantasmals.
Encara que molts dels informes van parar una vegada que la parella es va mudar a Cock Lane, poc després de la mort de Fanny per verola, els Parsons van queixar-se que el fantasma de Fanny es manifestava a la seva propietat i aquest apareixia enfront d'Elizabeth Parsons, filla del propietari. Alguns espiritistes van tractar de determinar els motius de «les rascades de Fanny» —manera en la qual també va ser sobrenomenat el fantasma a causa del soroll—, i Cock Lane es va tornar una atracció en la qual moltes persones estaven interessades a entrar i presenciar al fantasma per si mateixos.
Segons els informes, el fantasma va aparèixer i li va dir a Elizabeth que Fanny havia estat enverinada amb arsènic, tornant a Kent el primer sospitós de ser l'assassí.
Els membres d'una comissió a la qual pertanyia Samuel Johnson, van concloure que la suposada aparició era un frau, i recerques profundes van provar que l'estafa havia estat perpetrada per Elizabeth Parsons a petició del seu pare. Els responsables van ser detinguts i empresonats; Richard Parsons va ser sentenciat a dos anys de presó.
El fantasma de Cock Lane es va tornar el centre d'una controvèrsia entre els metodistes i l'església anglicana, i és usat freqüentment a la literatura contemporània. Charles Dickens és un dels autors victorians on al seu treball al·ludeix a la història. L'escriptor satíric il·lustrat, William Hogarth, es va referir al fantasma en dues de les seves pintures.
Antecedents Entre els anys 1756 i 1757, William Kent, un usurer de Norfolk, va contreure matrimoni amb Elizabeth Lynes, filla d'un magatzemista de Lyneham, Wiltshire. Es van mudar cap a Stoke Ferry, on Kent tenia una posada i més tard, una oficina de correus local. La parella a la vista del públic era amorosa, però el matrimoni no va durar molt temps a causa de la mort de la seva esposa en el part. La seva germana Frances, coneguda com a Fanny, s'havia mudat amb la parella durant l'embaràs d'Elizabeth per cuidar de la casa i del bebè al moment en què naixés. Quan el fill va néixer, aquest no va viure per molt temps, i en lloc d'anar-se'n, Fanny es va quedar per cuidar de la casa i de William.
Poc temps després van començar una relació, però la llei de l'església impedia que poguessin contreure matrimoni. Kent, en buscar a Londres ajuda sobre com casar-se amb Fanny, va saber que en haver tingut la seva difunta esposa un fill que va viure almenys una temporada de temps, la unió amb Fanny era impossible. El gener de 1759, va deixar el servei postal i també a Fanny per traslladar-se a Londres, en un intent de «adquirir un lloc en alguna oficina pública» i amb l'esperança que «l'ocupació eliminaria la passió que desafortunadament es va desenvolupar entre ells». Mentrestant, Fanny es va quedar amb un dels seus germans a Lyneham.
Malgrat la desaprovació de la família sobre la seva relació, Fanny va començar a escriure i enviar cartes d'amor a Kent, «plenes de promeses que repetidament parlaven sobre passar tota la vida junts». Eventualment, Kent li va permetre a ella mudar-se al costat d'ell en una propietat prop de Londres, a l'est de Greenwich. Tots dos van decidir viure junts com a marit i dona, fent testament l'un a favor de l'altre i esperant seguir amb total discreció la seva relació. En això, però, no comptaven amb els familiars de Fanny. La parella es va mudar prop de Mansion House, però el propietari en assabentar-se de la relació que Fanny portava amb Kent, per part de la família d'ella, es va negar a tornar-li un préstec que Kent li havia fet —al voltant de £20. En resposta, Kent va informar del fet i va demanar que fos arrestat.
A les oracions d'hora en el matí a l'església del Sant Sepulcre, Richard Parsons va conèixer a William Kent i Fanny. Encara que Richard era comunament considerat respectable, en el seu veïnat era conegut com un alcohòlic que tenia problemes per mantenir a la seva família. Ell va escoltar els problemes de la parella i els va oferir un dels allotjaments que tenia disponibles a la seva casa de Cock Lane, al nord de Sant Sepulcre. La casa de tres pisos estava en una zona respectable però en declivi; composta per una casa per planta i connectades per una escala en forma de caragol. Poc després que el Sr. i la Sra. Kent —com ells es deien entre si— es mudessin, Kent li va prestar a Parsons 12 guinees, que serien reemborsades a raó de una guinea per mes.
Mentre Kent es trobava fora de la ciutat per unes noces, els informes dels estranys sorolls van començar. Parsons tenia esposa i dues filles; la major, Elizabeth, va ser descrita com una «enginyosa nena d'al voltant d'11 anys». Kent li va demanar a Elizabeth que es quedés amb Fanny, qui es trobava en un estat avançat d'embaràs, i que dormís al costat d'ella mentre ell es trobava fora. Les dues van informar haver escoltat sorolls de rascades i cops. Parsons va atribuir els cops al sabater del veïnat, els cops del qual eren coneguts per escoltar-se els diumenges. Fanny va preguntar si el sabater estava treballant aquest dia, Parsons va dir que no. James Franzen, propietari del pub, en va ser un altre testimoni. Després d'haver visitat la casa, va informar haver vist una figura blanca fantasmal pujant les escales. Aterrit, va tornar a casa seva, on Parsons després el va visitar afirmant haver vist també el fantasma.
A causa que Fanny es trobava en un estat avançat d'embaràs, Kent va fer els arranjaments necessaris perquè es mudessin a “Bartlet's Court” a Clerkenwell, però a causa que el gener de 1760 la propietat no estava llesta, es van mudar a l'apartament adjunt, amb la intenció d'estar-s'hi només temporalment. El 25 de gener Fanny va emmalaltir. El doctor li va diagnosticar que es trobava en les primeres fases d'una febre eruptiva, i va concloure juntament amb Kent que l'allotjament era inadequat per a algú amb un estat crític d'embaràs, mudant-se aquesta vegada a “Bartlet's Court”. Al següent dia, el doctor va tornar i va conèixer el seu apotecari. Tots dos van reconèixer que els símptomes que presentava Fanny indicaven que patia de verola. En sentir això, Fanny va buscar un advocat per assegurar-se que tot estava arreglat i Kent heretaria la seva finca. Un conegut de Kent, el reverend Stephen Aldrich de Sant John Clerkenwell, li va assegurar a Fanny que tots els seus pecats serien perdonats. Fanny va morir el 2 de febrer.
Com l'únic responsable de la voluntat de Fanny, Kent va comprar el taüt, però temorós de ser perseguit a causa que la naturalesa de la seva relació es conegués, va demanar que es mantingués sense nom, però per registrar l'enterrament, forçat a haver de donar un nom, va donar el seu. La família de Fanny va ser notificada i la seva germana, Ann Lynes, que vivia a prop, a Pall Mall, va ser al funeral a St John. Quan Ann es va assabentar dels termes del testament de Fanny, els quals li deixaven a ella i als seus germans mitja corona i a Kent la resta, la família es va sentir ressentida per això. El que va heretar Kent incloïa també part de les terres que Thomas, el germà mort de Fanny, havia deixat. Alguns problemes legals amb els Lynes van fer que cadascun dels beneficiaris de l'herència de Thomas hauria de pagar £45 en compensació, però Kent va refusar al·legant que ja havia gastat els diners per pagar els deutes de Fanny. En resposta a això, a l'octubre de 1761 Jhon Lynes, un dels germans, va començar alguns procediments legals en contra de Kent en la cort de Chancery. Mentrestant Kent es va tornar un corredor de borsa i es va tornar a casar el 1761.
Manifestació fantasmal esquerra|miniatura|Una il·lustració del on les aparicions van tenir lloc. Seguint les mateixes accions de l'anterior propietari a qui Kent havia donat diners, Parsons no va acabar de pagar el deute que tenia amb Kent, —3 guinees seguien sense ser reemborsades—, per això, Kent li va donar instruccions al seu advocat per fer-li una demanda. Ell va aconseguir recuperar el deute el gener de 1762, just quan els misteriosos sorolls a Cock Lane van començar de nou. Catherine Friend s'havia mudat aquí poc després que la parella se n'hagués anat però en va marxar quan va veure que els sorolls, que havien tornat de manera intermitent, i que cada vegada eren més freqüents, no es podien aturar.
Aparentment provenien d'Elizabeth Parsons, qui sofria d'atacs, fent oficial que la casa era regularment molestada amb cops inexplicables, comparant-los amb el so d'un gat esquinçant una cadira. Determinats a trobar una explicació, el fuster dels Parsons va treure el revestiment al voltant del llit d'Elizabeth. Ell es va acostar a John Moore, assistent del predicador de Sant Sepulchre des de 1754 i rector de Sant Bartholomew a Smithfield, Londres des de juny de 1761. La presència del fantasma, que presumptament pertanyia a la germana de Fanny, Elizabeth, s'havia estat escoltant als moments en què Fanny es trobava en els seus últims dies i els dos van concloure que l'esperit que ara molestava la casa dels Parsons havia de ser el de Fanny Lynes. La idea que l'esperit d'una persona pogués tornar dels morts era una creença que es tenia una mica arrelada, i la presència dels dos esperits que no descansaven en pau va ser per a tots dos homes un signe que els dos fantasmes havien tornat perquè tenien un missatge pendent que donar.