En l'àmbit del dret i de l'administració, la recusació és la facultat de sol·licitar que un determinat funcionari s'abstingui d'intervenir en un procediment, basada en l'existència d'un possible interès personal del funcionari en l'afer o en les seves relacions amb els interessats. És una implicació del deure d'abstenció: un jutge o funcionari que és conscient d'un conflicte d'interessos, s'ha de retirar d'un expedient o plet, si no ho fa, les altres parts poden demanar-ne la recusació. Si la majoria dels motius són fàcils per demostrar, el motiu «amistat íntima o enemistat manifesta» és subjecte d'interpretació. Un no-respecte del deure d'abstenció pot ser una motiu d'anul·lació de la decisió per una instància superior.
Segons la llei de l'estat espanyol, els motius d'abstenció o de recusació són:
Exemples La recusació contra cinc magistrats que jutjaran el Procés. La demanda de recusació del jutge Marchena. Espanya demana a l'ONU la recusació de dos dels ponents de l'informe que reclama la llibertat dels presos
Referències
Categoria:Terminologia jurídica Categoria:Dret processal Categoria:Dret administratiu sancionador