miniatura|Extensió de la cultura Chinchorro miniatura|Mòmies de Chinchorro al museu de San Miguel de Azapa La Chinchorro va ser una cultura precolombina que es va establir a la costa d'Amèrica del Sud compresa entre Tacna i Tarapacá, entre 7000 i 1500 aC. Antecessors dels camanchacos (pescadors) i els cols (agricultors), va ser una de les primeres comunitats que va realitzar rituals mortuoris a tots els seus membres. El jaciment Chinchorro tipus es troba a Arica, Xile; va ser descobert per l'arqueòleg alemany Max Uhle a principis del segle XX. S'hi han trobat tombes dels nadius momificats, inclosos nadons. Les mòmies de Chinchorro són considerades les mòmies més antigues conegudes, anteriors a les mòmies egípcies. Segons estudis científics fets a principis de segle XXI, aquestes mòmies estarien actualment en descomposició degut al canvi climàtic.
Els components de la cultura Chinchorro eren pescadors sedentaris que habitaven la regió costanera del Pacífic, a l'actual nord de Xile i sud del Perú. La presència d'aigua dolça a la regió àrida de la costa va facilitar l'assentament humà en aquesta zona. La zona de la cultura Chinchorro va començar a rebre influències de l'altiplà andí fa uns 4.000 anys, cosa que va conduir que adoptessin l'agricultura. Molt més tard, va passar a estar sota la influència de l'Imperi Tiwanaku.
El 2021, la cultura Chinchorro va ser inclosa a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Etimologia La cultura Chinchorro rep el nom de la platja de Chinchorro prop d'Arica, Xile, on es van descobrir les primeres mòmies.Bernardo Arriaza, Chile's Chinchorro Mummies nationalgeographic.com 1995
Extensió geogràfica La cultura es va estendre per les regions costaneres àrides del desert d'Atacama des d'Ilo, al sud del Perú, fins a Antofagasta, al nord de Xile. Però el nucli cultural de la comunitat Chinchorro sembla ser la regió xilena d'Arica-Camarones, que s'estén entre les ciutats costaneres d'Arica i Caleta Camarones, al sud. Hi ha molts jaciments arqueològics al voltant d'Arica i al voltant de Caleta Camarones.
Descripció Els Chinchorro eren pescadors experts. Van desenvolupar un conjunt d'eines de pesca extens i sofisticat. Aquesta comunitat tenia arts de pesca eficients, com ara hams fets de petxines i cactus, i pesos de pedra per a xarxes fetes de teixits de malla. Es van convertir en hàbils teixidors de cistelles i estores.
Tot i que la majoria dels jaciments Chinchorro es troben a la costa, alguns també es troben a l'interior i a les terres altes properes. El seu estil de vida es basava principalment en peixos, marisc i mamífers marins. S'han excavat alguns grans abocadors costaners. L'anàlisi dels cabells i els ossos humans de les mòmies indica que al voltant del 90% de la seva dieta consistia en aliments marítims i el 10% restant en animals i plantes terrestres.
S'han descobert molts jaciments arqueològics molt antics al llarg d'aquesta costa. Al Perú, els arqueòlegs han estudiat la Quebrada Tacahuay i la Quebrada Jaguay. Més al sud també hi ha el jaciment del Ring i la Quebrada Los Burros. Aquests daten principalment del Plistocè superior i del Holocè inferior (ca. 11.000-9000 aC). A l'interior de Xile també hi ha els jaciments d'Achas i Las Conchas, Xile.
La Quebrada Jaguay és el més septentrional d'aquests jaciments i també el més antic, datat de l'11.000 aC. La Quebrada Tacahuay, més al sud, és una mica més recent. Alguns estudiosos argumenten que la cultura Chinchorro es va desenvolupar a partir d'aquests assentaments anteriors, tot i que els detalls encara s'estan investigant. El jaciment d'Achas és on s'ha trobat la mòmia Chinchorro més antiga (l'home Acha). També cal esmentar en aquest context el conegut jaciment de Monte Verde, que també es troba prop de la costa xilena, . Recentment, Monte Verde s'ha datat fins al 16.500 aC.
Mòmies de Chinchorro enllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Chinchorro_mummy_heads_Arica.jpg|miniatura|Mòmies Chinchorro d'un jaciment tipus a Arica, Xile. enllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Momia_cultura_chinchorro_a%C3%B1o_3000_AC.jpg|miniatura|250x250px|Cap d'una mòmia Chinchorro.
Les mòmies de Chinchorro es remunten al 7000 aC i per tant són notablement més antigues que les dels antics egipcis. Se n'ha pogut recuperar part del seu ADN. La cultura va durar diversos milers d'anys, evolucionant i adaptant-se al llarg d'aquest període. El final de la cultura Chinchorro se situa al voltant del 3500 aC.
L'antropòleg físic xilè Dr. Bernardo Arriaza va contribuir molt al coneixement actual sobre els Chinchorro. El 1984 va publicar un estudi a la revista Chungara, el seu primer treball sobre la cultura Chinchorro. Més tard, el 1994, Arriaza va publicar una classificació de les mòmies Chinchorro, establint la tipologia que avui dia utilitza àmpliament la comunitat científica i general. El 1995 va escriure un important article, per a la revista National Geographic, sobre les mòmies de Chinchorro, que va ser traduït a diverses llengües i va ajudar a promocionar les mòmies antigues a nivell internacional. El seu llibre "Beyond Death: The Chinchorro Mummies of Ancient Chile” va ser publicat per la Smithsonian Institution Press a Washington DC. Aquesta obra va ser posteriorment traduïda al castellà per Marlene Onate (Universitat de Nevada, Las Vegas) i publicada a Xile per la Universidad de Chile juntament amb l'Editorial Universitaria.
Es constata que les mòmies són majoritàriament independents de l'edat i l'estatus social del difunt, tot i que els antics membres dels Chinchorro de rang més alt van ser sotmesos a un tractament mortuori més elaborat i complex. Les altes concentracions d'arsènic al medi ambient van provocar una alta mortalitat infantil entre algunes de les persones, cosa que es considera la causa del desenvolupament de la momificació com a processament social i emocional. La tècnica de momificació va variar amb el temps. En particular, el color de les mòmies va canviar, d'un negre brillant produït pel manganès a un color vermell posterior (cap al 2000 aC) de les mòmies.
Després de la mort, es treia la carn dels cadàvers i es modelava el seu exterior amb pals i argila. Les mòmies s'embalsamaven amb un dels materials esmentats. Es van crear màscares facials vermelles i negres amb forats característics per a la boca, el nas i els ulls mitjançant pigments de color i presumiblement es van modelar a partir de les cares dels difunts. Els morts es col·locaven sobre teles fetes de canyes i s'enterraven superficialment al sòl del desert.
Primer tatuatge Una mòmia masculina Chinchorro porta el tatuatge més antic trobat a Amèrica. Té una línia puntejada semblant a un bigoti tatuada sobre el llavi superior; el tatuatge data de aproximadament del 2300 aC.
Desenvolupaments posteriors enllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Chinchorro_mummy,_south_coast_of_Peru_or_north_coast_of_Chile,_5000-2000_BC_-_San_Diego_Museum_of_Man_-_DSC06921.JPG|miniatura|Chinchorro mummy, south coast of Peru or north coast of Chile, 5000-2000 BC - San Diego Museum of Man La Fase Azapa de desenvolupament cultural local (aproximadament 2000-250 aC) va ser un període de transició entre el final de la Fase Chinchorro i l'inici de la Fase Alto Ramírez. Aquests desenvolupaments van tenir lloc a la Vall d'Azapa, prop de la costa. Al voltant del 2000 aC, la gent de la Vall d'Azapa va veure alguns canvis culturals portats pels immigrants de l'Altiplà. Aquestes influències van conduir a l'adopció de l'agricultura cap al 3.000 BP, així com a la introducció de la ceràmica. Aquests grups posteriors ja no momificaven els seus morts.
La influència de les primeres cultures andines al nord de Xile ha estat estudiada per diversos arqueòlegs. Especialment la influència de la cultura Wankarani i la cultura Pukara primerenca de la zona del llac Titicaca poden ser rellevants aquí. Durant una fase de transició, els Chinchorro podrien haver coexistit amb una tradició andina emergent al llarg de la costa.
Referències
Enllaços externs Museo Chileno de Arte precolombino
Categoria:Civilitzacions andines