LAtlas Linguistique des Pyrénées Orientales (ALPO; en català Atles lingüístic dels Pirineus Orientals), és un atles lingüístic d'una part de domini català, concretament el rossellonès. N'és autor Enric Guiter i s'inscriu en el projecte d'elaboració de tota una sèrie d'atles lingüístics de França, engegat per Albert Dauzat sota el títol genèric de Nouvel Atlas Linguistique de la France (NALF), per a continuar i millorar l'obra d'enquestes dialectològiques duta a terme per Edmond Edmont i Jules Gilliéron que es va concretar amb l'Atlas Linguistique de la France.
Història i resultats Aquest atles nasqué el 25 d'abril de 1942 quan Enric Guiter, llavors professor al Liceu (Lycée; institut de secundària) de Montpeller, fou contactat pel dialectòleg Albert Dauzat que li demanava si volia participar en l'elaboració del Nouvel Atlas Linguistique de la France encarregant-se de les enquestes al Rosselló. Després de l'elaboració del qüestionari, les enquestes començaren el 1943 amb la col·laboració d'estudiants però hagueren de ser interrompudes i no acabaren fins després de la Guerra Mundial.
Guiter amplià el domini estudiat, eixint així del marc administratiu francès, incloent-hi punts del català de l'Estat espanyol i de la transició vers l'occità. De totes maneres, l'ALPO acabà finalment apartant-se en diversos punts metodològics de la sèrie d'atles del NALF.Alinei 289-290; Gulsoy 190
L'atles enquesta d'una manera molt exhaustiva 382 localitats. Fins a la publicació de l'ALPO, la zona només havia estat enquestada en unes poques localitats (5 o 7) en els atles lingüístics anteriors (ALF, ALC, ALPI); després l'ALDC inclou també la zona enquestada per Guiter. En l'ALPO els mapes es presenten en ordre alfabètic, cosa que dificulta la percepció dels camps semàntics per part del lector.Wolf 422
Posteritat Aquest atles lingüístic n'ha inspirat d'altres, com l'Atlas Linguistique du Biterrois, elaborat el 1985 pel lingüista i investigador Cristià Camps, deixeble d'Enric Guiter. Comprèn 551 mapes (majoritàriament de lèxic). Camps estudià 58 localitats entre el 29 de setembre de 1982 i el 16 de febrer de 1983, 52 de les quals són del territori de Besiers i 6 del narbonès. Permet veure amb més detall certes realitzacions d'aquesta àrea, completant i detallant així la visió més general que ofereix l'Atlas Linguistique du Languedoc Oriental.
Referència bibliogràfica de l'obra Henri Guiter, Atlas linguistique des Pyrénées Orientales, París, Centre National de la Recherche Scientifique, 1966. 333 pàgines, XX mapes introductoris + 565 mapes
Referències
Bibliografia Ressenyes Mario Alinei in Lingua (1969) 22, p. 289-293 Joseph Gulsoy in Romance Philology (1968) 22/2, p. 189-194 José Joaquín Montes in Thesaurus XXI/3 (1966), p. 654-657 Lothar Wolf in Nueva Revista de Filología Hispánica (1970) 19/2, p. 421-423 (DOI: http://dx.doi.org/10.24201/nrfh.v19i2.2906)
pirineus orientals Categoria:Llibres de lingüística catalana Categoria:Català oriental