Can Masllorenç és una masia de Maçanet de la Selva (Selva), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció Consta de dues plantes. A la planta baixa hi ha quatre obertures, de les quals sobresurt únicament la central –portal de llinda monolítica, conformant un arc pla i muntants de pedra-, ja que la resta són poc rellevants i estan mancades d'interès. Pel que fa al primer pis o planta noble, té tres obertures, a destacar en especial la central i la dreta, de llinda monolítica, conformant un arc pla, amb muntants de pedra, i únicament la central té l'ampit treballat. La La coberta és una teulada a dues aigües. Cal destacar la pervivència a la façana d'un contrafort de grans dimensions, que serveix per apuntalar i reforçar l'estructura.
Història El 172, Ramon March va adquirir el primer tros de terreny, a prop del lloc anomenat d'Asa Morta, antigament Desvalls, i pertanyia al senyoriu de Cartellà, que cobrava per cens tasca. El segon, anomenat Mas Font del Llop, fou adquirit el 23 de març del 1372 per Guillem a Pasqual Ardenya i pagava cens a la venerable Ferrari d'Hostalric, que era benefici de tasca al monestir de Santa Maria de Breda. El 1468, Joan Cassamí va vendre a Joan Llorens la propietat del Mas Cassà. A primers de febrer del 1531, el senyor de Marata concedí a a Francesca Llorens, muller de Joan Mas, un hort, quintars, era i bosc a canvi de pagar un cens cada 21 d'abril. El 2 de juliol de 1539, en Joan Mas –de motiu Llorens- comprà a Joan Simon i Hipòlit Sagré, a precari, una peça de terra que per cens pagava solament tasca.
El 5 d'octubre del 1549, Miquel Ciurana concedí a Narcís Llorens quatre peces de terra anomenades Toracafelló, Camp Caselles, Les Pareres i un tros de Mas Cassà. El 21 de novembre del 1568, Francesc Masjoan vengué una vinya a Narcís i Jaume Llorens. Aquesta vinya havia estat d'en Joan Cassamí i fou venuda el 1462 a Esteve Vergés i el 1479 a Jaume Riba. Pertanyia al senyoriu de Basella, que cobrava tasca i, a més, s'havia de portar mitja mitadella d'oli a l'església de Martorell el dia de Sant Miquel Arcàngel. El 23 de març del 1601, Magí Blanc i Pere Corona van pendre per quatre unces, a Esteve Villar, una peça, part de bosc i part de vinya. El 6 d'octubre del 1640, Joan Figueras vengué a Esperança i Rafel Llorens,una peça de terra en el lloc anomenat Font del Llop. El 27 d'agost deñ 1648, el matrimoni Pere Rimbau i Esperança Llorens, vengueren a Felip Vern tot el Mas Llorens. A l'acta es diu que el senyor era el de Marata, si bé després fou signat per la senyoria de Ciurana i de Vilamalla i procurador del senyor de Marata, ja que continuaven vigents els censos establerts al seu favor.
Per herència, la propietat va passar de Felip Vern a Fèlix Maria Falgueras i Puiguriguer, que el 1885 la va llogar Jaume Taberner, que provenia del Mas Matetes de Vidreres, i el primer any pagaren cinc unces, dos parells de gallines i tres parells de pollastres. L'hereu fou Francesc Taberner i Madrenys, que continuà com a arrendatari. Més tard, el seu fill Narcís Taberner i Francesc, comprà tota la propietat (21 de març de 1941). A finals dels anys 1980, el propietari era el seu hereu, Francesc Taberner i Rosell, que hi va mantenir l'explotació agrícola.
Referències
Categoria:Patrimoni monumental de Maçanet de la Selva Categoria:Masies de Maçanet de la Selva