Ein Siniya () és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 10 km al nord de Ramal·lah i 1 km al nord-est de Jifna.Grant, 1921, p. 223. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 910 habitants en 2016.

Història S'hi han trobat nombroses tombes tallades a la roca al voltant de la vila.Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 302

Clermont-Ganneau identificà Ein Siniya amb la Jeshanah bíblica i amb Isana de Flavi Josep, però els autors moderns posen aquests llocs a Kh. el-Burn.Clermont-Ganneau, 1896, pp. 290 -294; cited in Finkelstein et al., 1997, p. 554 Habitualment Ein Siniya havia estat identificat com la vila croada Aineseins, una de les 21 viles donades pel rei Jofré de Bouillon com a feu als canonges de la Basílica del Sant Sepulcre.Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 11de Roziére, 1849, p. 30: Aessens, p.263: Aineseins, both cited in Röhricht, 1893, RRH, pp. 16-17, No 74Rey, 1883, p. 376Röhricht, 1887, p. 205; cited in Finkelstein et al., 1997, p. 554 Tanmateix, C. N. Johns, va escriure en 1939 que creia que Aineseins era situada a Tel Beit Shemesh.

Claude Reignier Conder i Herbert Kitchener escriviren en 1882 que semblava que una petita fortalesa croada hi havia estat situada allí,Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 291 però no ha estat verificat per fonts posteriors.Pringle, 1997, p. 20

Època otomana Durant el domini otomà a Palestina (s. XVI-XIX), Ein Siniya era situada al xeïcat de Bani Zeid, al sanjak de Jerusalem. En 1556 era la vila més petita del xeïcat, amb només deu llars.Singer, 1994, p. 77 S'hi ha trobat terrissa dels primers anys del domini otomà.Finkelstein et al., 1997, p. 554 En els registres fiscals de 1596, Ein Siniya era part de la nàhiya o subdistricte de Jerusalem, que estava sota administració del sanjak de Jerusalem. La vila tenia 12 llars, totes musulmanes, tots els musulmans i pagava impostos sobre blat, ordi, olives, vinyes, fruiters, ingressos ocasionals, ruscs i/o cabres.Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 117

Abans de la revolta camperola de 1834, Ein Siniya pertanyia a la tribu Bani Murrah. Després de la revolta, els xeics eren nomenats per Ibrahim Paixà d'Egipte.Macalister and Masterman, 1905, p. 354 En 1838 l'erudit bíblib Edward Robinson va trobar que la vila estava envoltada de vinyes i fruiters. També hi havia jardins d'hortalisses, regats d'un pou d'aigua.Robinson and Smith, 1841, vol 3, p. 80 També es va assenyalar com a poble musulmà, situat a la regió de Beni Murrah, al nord de Jerusalem.Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 125

En 1870 l'explorador francès Victor Guérin va visitar la vila, que li va calcular uns 200 habitants.Guérin, 1875, p. 38 Socin es va trobar una llista oficial de pobles otomans d'aproximadament el mateix any (1870) en que Ein Siniya tenia 57 cases i una població de 218, tot i que el recompte de població només incloïa homes.Socin, 1879, p. 143Hartmann, 1883, p. 115 noted 67 houses

En 1882 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina va descriure Ain Sinia com un petit poble, però d'"indubtable antiguitat". A principis del , Ain Sinya va ser «pràcticament» propietat d'un ric àrab natiu de Jerusalem que va influenciar a les autoritats per construir un carruatge prop d'Ein Siniya per beneficiar la vila. En 1907 la població era tota musulmana. Al mateix temps, es va observar que a Ein Siniya, a diferència d'altres pobles àrabs a la zona, hi creixien moreres i nogueres en abundància en comptes d'oliveres o figueres.

En 1896 la població d' Ain Sinja era estimada en unes 237 persones.Schick, 1896, p. 122

Època del Mandat Britànic En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, la població d'Ein Siniya era de 114 musulmans,Barron, 1922, Table VII, Sub-district of Ramalllah, p. 16 incrementats en el cens de 1931 a 288, en 59 cases habitades. 15 vilatans eren cristians i la resta musulmans.Mills, 1932, p. 49

En 1945 Ein Siniya tenia 330 habitants; 310 musulmans i 20 cristians,overnment of Palestine, Department of Statistics, 1945, p. 26 mentre que l'àrea total de terra era de 2,724 dúnams, la majoria propietat d'àrabs. El sòl edificat cobria de 21 dúnams,Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 162 mentre que 2,404 dúnams eren dedicats a cultius:Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 64. 1,856 en plantacions i regadius i 548 per a cereals.Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 112

Després de 1948 En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Ein Siniya fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana. La majoria de la població va marxar durant la guerra i només en 1982 arribà al mateix punt que en 1945, 333 habitants. va créixer a 482 en 1987,Welcome to 'Ayn Siniya Palestine Remembered. i a 533 en el cens de la Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS) una dècada més tard. La principal causa de creixement d'Ein Siniya ha estat l'influx de refugiats palestins, qui en 1997 constituïen vora la meitat de la població (52.3%).Palestinian Population by Locality and Refugee Status Palestinian Central Bureau of Statistics.

Referències

Bibliografia

Amiry, S., Nazmi Al-Jubeh, Andrea Bräuning, Jürgen Frick: Das „Museum of Memory” in Ain Sinya. Beispiel für die Denkmalpflege in Palästina. In: Denkmalpflege in Baden-Württemberg, 32 (2003), vol. 4, p. 345–353 (PDF )

Enllaços externs

Categoria:Viles de Cisjordània