El gangsa (en indonesi, 'bronze', 'llautó') són un conjunt de metal·lòfons amb làmines de bronze o de llautó, que trobem principalment als conjunts de gamelan gong kebyar i gong gede. Es diferencien dos tipus de gangsa. El més comú és el gangsa gantung (gangsa penjant), també anomenat gender, que es caracteritza per tenir les làmines penjant, travessades per uns fils lligats a l'estructura de fusta. Sota cada làmina hi ha un tub de bambú perpendicular que n'amplifica i n'enriqueix el so. D'altra banda tenim el gangsa jongkok, que és menys freqüent. Un exemple d'aquest tipus de gangsa és el saron javanès, amb làmines de bronze col·locades sobre una única caixa de ressonància de fusta.
A Bali, en l'ús quotidià de la llengua, s'anomena «gangsa» un grup de quatre kantilans, aguts, i quatre pemadés, més greus, que formen part del conjunt gamelan gong kebyar, format per aproximadament 25 instruments. Aquí, el gangsa s'encarrega de l'elaboració melòdica i de fer ornamentacions.Michael Tenzer, 2000, S. 450
A Java, podem trobar el gambang gangsa, una variant de bronze del gambang kayu pràcticament obsoleta.
Els gongs de bronze o llautó de les Filipines també s'anomenen «gangsa», tot i que no tenen res a veure amb l'instrument indonesi.
Origen i expansió miniatura|Xilòfon javanès calung de tubs de bambú afinats pentatònicament, concretament del tipus penitir. S'hauria utilitzat en un gamelan calung. Pot ser un precursor molt antic del gangsa gantung. S'ha trobat una representació grabada al temple budista Borobudur () on sembla que hi figura.Jaap Kunst, 1973, S. 292, 364; Band 2, Abb. 14 auf S. 416 Tropenmuseum, Amsterdam, 1936 L'origen d'aquest metal·lòfon es troba a l'Àsia. En particular, a la Xina hi ha referències d'instruments musicals fets de làmines metàl·liques penjades en una estructura vertical que daten dels volts del 700 dC, on haurien arribat de la mà de pobles turquesos. A Korea, aquest tipus d'instrument, amb les làmines disposades de forma vertical, forma part de la cultura tradicional d'ençà el .Sibyl Marcuse: A Survey of Musical Instruments. Al Sud-est asiàtic trobem un altre tipus de gangsa molt més abundant, amb les làmines disposades horitzontalment. Un gravat del o , actualment al temple budista Stupa Borobudur de Java, mostra un metal·lòfon d'aquesta mena, que equivaldria al saron d'avui en dia, amb la seva estructura en forma de barca. Juntament amb aquest instrument, hi trobem representats una sèrie de tambors indeterminats (el predecessor del kendang), tambors monofònics, orgues de boca, flautes travesseres, altres instruments de vent, cordòfons pinçats, tambors metàl·lics, nombrosos cròtals de mides diferents, plats i altres idiòfons de metall. Altres instruments musicals similars, alguns dels quals revelen influències de la cultura índia, tornen a aparèixer al temple hinduista Prambanan un segle més tard.Jaap Kunst, 1973, S. 107f
Les dues formes bàsiques del metal·lòfon indonesi – saron i gender – presenten diferències en el seu so. El saron javanès i els gangsa jongkok balinesos tenen un so dur, metàl·lic i fort, però de curta durada, mentre que els ressonadors de bambú del gender aconsegueixen un so més ple i sostingut en el temps.Colin McPhee: The Five-Tone Gamelan Music of Bali.
Un altre tipus de metal·lòfon javanès és el gong kemodong, fet de dues grans làmines de bronze (en alguna ocasió de ferro) de diferents altures i amb una zona elevada típica dels gongs al seu centre. Les làmines estan lligades amb cordes a una caixa quadrada de fusta que sovint conté dues olles de fang. El gong kemodong pot ser utilitzat com una alternativa més barata al gong ageng.Jaap Kunst, 1973, S. 177f Tots els metal·lòfons, així com els instruments amb gongs en forma de cassola i els petits idiòfons de metall (com ara el kemanak) tenen assignades tasques musicals concretes en els diferents tipus de gamelan.A les àrees rurals de Java hi ha un tipus de saron, amb estructura de barca de fusta i làmines de bambú, que podria haver-se conservat d'instruments més antics que encara no presentaven parts de metall. Un altre exemple de metal·lòfon amb làmines de bronze anomenat roneat es pot trobar als conjunts de xilòfons cambodjans. Hi ha similituds de disseny entre metal·lòfons del Sud-est asiàtic i xilòfons africans. Erich Moritz von Hornbostel (1911)Erich Moritz von Hornbostel: Über ein akustisches Kriterium für Kulturzusammenhänge. va comparar l'afinació dels patala birmans, emparentats amb el roneat, amb xilòfons africans, destacant per primera vegada el component musical de la influència cultural indonesa a l'Àfrica, tal com sostenen teòrics difusionistes. La teoria de la difusió de xilòfons indonesis a l'Àfrica va ser desenvolupada per l'etnomusicòloga Jaap Kunst per la banda indonèsia i Arthur Morris JonesArthur Morris Jones: Africa and Indonesia: The Evidence of the Xylophone and Other Musical and Cultural Factors: With an Additional Chapter – More Evidence on Africa and Indonesia. per la banda africana. Aquesta teoria es troba actualment desactualitzada i pren com a requisit previ la suposició que a l'Àfrica van arribar xilòfons indonesis totalment desenvolupats, passant per alt possibles fases d'evolució i detalls de disseny propis del continent africà (com per exemple l'ús de mirlitons com a ressonadors, un aspecte essencialment africà).Roger Blench: Evidence for the Indonesian origins of certain elements of African culture: A review, with special reference to the arguments of A. M. Jones.
Disseny i ús En el gangsa jongkok, incloent el saron, les làmines de bronze (en indonesi 'daun', fulles o 'bilah', varetes), estan recolzades sobre l'estructura de fusta o 'tatak' amb una capa intermèdia de folre de vímet o suro. Cada làmina se subjecta a la caixa amb dues clavilles metàl·liques, que passen per dos forats fets a la seva superfície. Les làmines estan fetes d'una al·leació de bronze, anomenada 'kerawang', que consta d'unes deu parts d'estany i tres de coure. Aquests components es fonen en motlles i, mentre la peça resultant encara és calenta, aquesta se submergeix en aigua calenta i s'acaba de forjar en la seva forma definitiva sobre les flames, tot cercant-ne el to desitjat.
La fusta que es fa servir per a l'estructura normalment prové de l'arbre Artocarpus heterophyllus ('nangka' en indonesi), per ser compacta, perdurable i d'una duresa mitjana. Els relleus decoratius característics de l'instrument es tallen directament sobre la fusta i s'hi afegeixen les filigranes de metalls preciosos. Les làmines es colpegen amb una baqueta curta de fusta anomenada 'panggul gangsa' que es pot manipular amb una sola mà, i és usual fer servir els dits polze i índex de l'altra per aturar-ne la ressonància o tekep En general, existeixen tres tècniques d'execució:
La làmina es deixa ressonar lliurement després de l'atac amb la baqueta, superposant el seu so amb el de les següents làmines colpejades. S'apaga el so de la làmina en el moment que es produeix l'atac sobre la següent làmina, afavorint l'intel·ligibilitat de les frases melòdiques. S'ataca la làmina apagada, és a dir, es manté pessigada amb els dits mentre el colpeja amb la baqueta, amb el qual es produeix un so més sec i apagat.
En el cas del gangsa gantung, les làmines s'alineen passant dos cordons, cadascun per un dels dos forats de cada làmina, i lligant-los a l'estructura. Un cop lligades, les làmines queden en suspensió sobre una fila de tubs ressonadors de bambú, disposats en vertical dins la caixa de fusta tallada i pintada amb motius decoratius (pelawah, tatak). Els gangsa gantung s'utilitzen amb molta més freqüència, mentre que els gangsa jongkok es poden trobar sobretot als gamelans d'alguns pobles de la costa nord de Bali, a l'est de Singaraja.
Gamelan gong kebyar miniatura|Un parell de gangsa gantung a Bali
Els gangses poden formar part de conjunts de gamelan gong gede, amb uns 50 instruments, que tenen les seves arrels en les festes cortesanes dels segles XV i XVI i ja pràcticament no en queden formacions. Actualment, es poden trobar àmpliament als conjunts de gamelan gong kebyar, que tenen una formació reduïda de 25 instruments. En aquests gèneres de gamelan, els gangses s'afinen en modes pentatònics (patutan) extrets del sistema heptatonal javanès pelog. A nivell històric, l'últim puputan del 1908la regió de Klungkung va marcar la completa conquesta de Bali per part dels holandesos i la desaparició dels regnes que havien existit fins aleshores. A nivell artístic, l'etapa immediatament posterior va ser especialment creativa, empesa per la conquesta de noves llibertats i la progressiva democratització de la societat. Va ser en aquest ambient que va aparèixer el gamelan gong kebyar, enèrgic i vital, on el gangsa va passar de tenir entre cinc i set làmines a tenir-ne les deu actuals.Edward Herbst: Bali 1928: Gamelan Gong Kebyar. Aquest gamelan es basa en el mode pentatònic pelog selisir, derivat del sistema pelog. Des d'aquest sistema heptatònic (saih pitu) es selecciona una seqüència de tons que es podria aproximar a la relació de notes occidentals següent: 1 = do♯ (ding), a 2 = re (dong), 3 = mi (deng), 5 = sol♯ (dung) i 6 = la (dang). Entre parèntesis hi figuren les síl·labes emprades amb finalitat pedagògica, que sovint es pronuncien nding, ndong, ndeng... Les làmines que correspondrien a les posicions 4 i 7 del sistema pelog queden fora del mode selisir.Bill Remus: Notation for Gamelan Bali. Els patutan s'anomenen saih lima ("sèrie de cinc").Michael Tenzer, 2000, S. 28
Així, les deu làmines d'un gangsa gantung dins del gong kebyar estan afinades aproximadament amb la relació de les següents notes del sistema tonal occidental: 1 = re (dong), 2 = mi (deng), 3 = sol♯ (dung), 4 = la (dang), 5 = do♯ (ding), 6 = re (dong), 7 = mi (deng), 8 = sol♯ (dung), 9 = la (dang), 10 = do♯ (ding).Andrew C. McGraw: The Development of the “Gamelan Semara Dana” and the Expansion of the Modal System in Bali, Indonesia.
La majoria d'instruments del gamelan gong kebyar es presenten en parelles; el "femení", anomenat wadon (o pengisep, del mot ngisep, que vol dir "gravar") està afinat lleugerament més greu que l'altre, el "masculí" lanang, (o pengumbang, de ngumbang, "flux"). La diferència mitjana entre les làmines dels wadon i els lanang és d'entre 20 i 50 cents (un semitò mesura 100 cents).Albrecht Schneider, Klaus Frieler: Perception of Harmonic and Inharmonic Sounds: Results from Ear Models. La conseqüència principal d'aquesta diferència d'afinació es percep quan la parella d'instruments sona conjuntament i es produeix l'efecte acústic d'ombak. Una altra característica a destacar és l'ús de la tècnica kotekan per la interpretació ràpida de melodies, ja que els tempos habituals d'aquest estil són elevats. Generalment, un kotekan es compon de dues parts, anomenades polos ("simple") i sangsih ("variada"). Una tècnica similar a Europa és l'hoquetus. En el gong kebyar trobem que els instruments aguts fan els ritmes més ràpids i la velocitat baixa a mesura que anem cap a les seccions més greus.Ward Keeler: Musical Encounter in Java and Bali. La línia de notes interpretades per la secció dels gangsa (normalment els més aguts) sol mantenir una relació rítmica d'u a quatre amb el kempli, que fa una funció semblant a la d'un metrònom. Això vol dir que per cada quatre valors rítmics del gangsa sonaria un toc de kempli. Als passatges de tempo lent, el kempli té un atac cada vuit notes del gangsa. Així, el kempli mai fa una funció melòdica sinó colotòmica (que determina l'estructura rítmica).Andrew Clay McGraw: Different Temporalities: The Time of Balinese Gamelan. En alguns conjunts de gamelan, la funció colotòmica la pot executar un gong pulu o, amb menys freqüència, un guntang. Els gangsa són llavors els qui assumeixen el rol principal en el gamelan gong kebyar, a diferència d'altres estils com el gong gede, que reserva aquest lloc al trompong (similar al bonang javanès).