miniatura|Santiago de Liniers. La Contrarevolució de Córdoba va tenir el seu inici quan les autoritats de la Intendència de Córdoba del Tucumán i l'ex virrei del Riu de la Plata, Santiago de Liniers, van prendre coneixement que hi havia hagut la Revolució de Maig a Buenos Aires, de manera que es van dedicar a organitzar a Córdoba un exèrcit per a rebutjar la expedició militar enviada per la Primera Junta a fi de fer reconèixer la seva autoritat en les províncies de l'interior de l'ex Virregnat del Riu de la Plata. La fallida de la contrarevolució encapçalada per Liniers va acabar amb el seu afusellament i el complet control del nord-oest de l'actual Argentina per la Junta de Buenos Aires.
La contrarevolució de Córdoba El mateix dia 25 de maig del 1810, data d'instal·lació de la Primera Junta, l'enderrocat virrei Baltasar Hidalgo de Cisneros va despatxar al jove entrerriuenc de disset anys José Melchor Lavín rumb a Córdoba, per advertir a Liniers i reclamar accions militars contra la Junta. Cisneros donava a Liniers tots els poders necessaris perquè portés endavant la missió que li encomanava, donant-li el càrrec de general en cap de l'Exèrcit Reialista al Riu de la Plata i a més el comandament polític, havent d'actuar en coordinació amb el virrei del Perú. En arribar ràpidament a Córdoba, a la mitjanit del 28 de maig, Lavín es va dirigir a la casa del seu conegut, el degà de la catedral de la ciutat, Gregorio Funes, qui aquella mateixa nit el va conduir a la casa del bisbe Rodrigo d'Orellana; Els tres es van dirigir a la residència del governador Juan Gutiérrez de la Concha, on es trobava Liniers. Aquest es trobava en aquells temps residint en una estada jesuïta a Alta Gracia, i la notícia de la revolució el va sorprendre quan estava a punt de tornar a Espanya i estava de pas a la ciutat de Córdoba. En aquella matinada del 29 de maig es va produir allí una reunió amb l'assistència de Gutiérrez de la Concha, Liniers, Funes, Orellana, els dos alcaldes del Cabildo de Córdoba, l'oïdor jubilat de la Reial Audiència del Cusco, Miguel Sánchez Moscoso, l'assessor jubilat del Govern de Montevideo i oïdor de l'Audiència de Buenos Aires Doctor Zamalloa, el coronel de milícies Santiago Allende, l'assessor de govern Rodríguez i el tresorer Joaquín Moreno. La reunió es va reprendre després al matí. Història del General Güemes i de la província de Salta, o sigui de la Independència Argentina. Escrit per Bernardo Fredes. Publicat per Est. Tip. de "El Cívic", 1907. Pàg. 22 i 23
miniatura|Cabildo de Córdoba en l'actualitat.
Dos dies abans, el 27 de maig, la Junta havia enviat una circular a les províncies demanant l'enviament de diputats a Buenos Aires i manifestant que enviaria una ...
La circular de la Junta conduïda per Mariano Irigoyen (cunyat del governador) va arribar a Córdoba el 7 de juny exigint al governador i al cabildo seu reconeixement, juntament amb ella van arribar també cartes d'amics de Liniers que l'exhortaven a que se sumés a la revolució o es mantingués neutral, però aquest va respondre:
El governador va convocar a una nova reunió per tractar sobre els plecs rebuts. L'opinió del degà Funes a favor de reconèixer a la Junta va provocar una reacció de ira per part de Liniers, que va motivar la retirada de Funes de la reunió i que no fos convidat a altres reunions posteriors.
En aquesta reunió el governador va aconsellar desconèixer a la Junta i jurar al Consell de Regència d'Espanya i Índies, ja que (...) comptava amb el suport del veïnat i de l'ajuntament. Va informar a Liniers dels fets ocorreguts a Buenos Aires, a la qual cosa aquest va comentar:
i va afegir:
Per majoria dels presents es va decidir:
Així doncs, Córdoba van desconèixer l'autoritat de la Primera Junta el 20 de juny, quan el Cabildo amb la presència del governador va jurar al Consell de Regència, encara que no ho van fer constar en actes. Aquell mateix dia el degà Funes va enviar una comunicació a la Junta informant dels detalls de les reunions celebrades pels contrarevolucionaris, indicant l'opinió de cada un dels concurrents i el vot del Cabildo.José María Rosa, Història Argentina, tom II, Buenos Aires, JC Granda, 1965, p. 237-239 En la seva tasca de mantenir en coneixement a la Junta dels fets a Córdoba, Funes comptava amb la col·laboració del seu germà Ambrosio i de Tomás d'Allende, nebot del coronel Santiago d'Allende, i també amb la complicitat del clergat. Diverses partides organitzades per aquest grup tallaven el pas a la travessia de Ambargasta a Santiago de l'Estero.
El mateix dia 20 a Buenos Aires, Castelli i French van prendre presoners a Cisneros i als oients de la Reial Audiència, tots conspirant amb els contrarevolucionaris de Córdoba. Van embarcar l'endemà passat en secret amb ordre de no tocar cap port fins a les Illes Canàries.L'ànima de la Revolució, per Alberto J Lapolla, a "Drecera", periodisme per pensar l'Audiència havia jurat al Consell de regència i enviat una comunicació a Liniers sol·licitant que es posés al capdavant de la resistència, el mateix que havia fet Cisneros demanant-li que comuniqués a les altres autoritats que havia estat obligat per la força a reconèixer a la Junta.
El 27 de juny Moreno va publicar a La Gazeta un ultimàtum als contrarevolucionaris:
Relacions amb el Perú i altres focus realistes miniatura|Gregorio Funes El 4 de juny Gutiérrez de la Concha va enviar una comunicació al governador intendent de Potosí, Francisco de Paula Sanz, avisant-lo del que havia passat a Buenos Aires i sol·licitant-li que donés avís a les altres autoritats. La notícia de la revolució va arribar a Lima el 9 de juliol. Poc després Liniers va enviar cartes a Paula Sanz i al virrei del Perú José Fernando de Abascal i Sousa sol·licitant-li auxili. El 17 de juny va tornar a dirigir-se a Abascal, assegurant-li que les tropes de Buenos Aires serien fàcilment vençudes. El seu fill, l'alferes de navili Luis Liniers, va ser enviat a Montevideo per comunicar el pla d'acció i demanar socors davant l'imminent desastre, però alertats pel degà Funes, va ser capturat a San Nicolás de los Arroyos per una partida de blandengues quan es dirigia amb una balandra des de Santa Fe. Arribat el pla a Montevideo de totes maneres, va ser rebutjat l'enviament d'armes sol·licitat per Liniers, en vistes que no arribarien a temps i eren necessàries per a la seva defensa. Liniers va intentar també posar-se en contacte amb el governador del Paraguai Bernardo de Velasco.
El 13 de juliol del 1810 el virrei Abascal va proclamar la reincorporació provisional de les intendències de Charcas, Potosí, La Paz i Córdoba del Tucumán al Virregnat del Perú:
Això ho feia a petició dels seus governadors intendents, incloent-hi Gutiérrez de la Concha. Aclarint el virrei en el decret d'annexió que ho feia: fins que es restableixi en el seu legítim comandament l'Excm. Senyor Virei de Buenos-Aires, i altres autoritats legalment constituïdes, ja que només l'autoritat reial podia desmembrar el territori definitivament del virregnat de Buenos Aires.Història d'Espanya en els seus documents: , Volum 5, pàg. 80. Història. Sèrie maig Series. Història (Càtedra) .: Sèrie gran. Autor: Fernando Díaz-Plaja. Editor: Fernando Díaz-Plaja. Compilat per Fernando Díaz-Plaja. Editor: Càtedra, 1983. , 9788437603902Documents per a la història argentina, Volums 39-41, pàg. 182. Autor: Universitat de Buenos Aires. Institut d'Investigacions Històriques. Publicat el 1965 Al final de juliol, es va saber aquesta decisió del virrei del Perú a Córdoba, prenent coneixement també que aquest havia desconegut a la Junta de Buenos Aires. El Cabildo de Córdoba va reconèixer el virrei Abascal i es va posar sota la jurisdicció de la Reial Audiència de Charcas.
Abascal va nomenar al president provisional de l'Audiència del Cusco, José Manuel de Goyeneche, General en Cap de l'Exèrcit Expedicionari de l'Alt Perú, coordinant accions militars amb els opositors a la Junta de Buenos Aires. A l'Alt Perú el general reialista José de Córdoba i Rojas va començar a reunir tropes per traslladar-se a Santiago de Cotagaita.
El dia 11 d'agost del 1810 Vicente Nieto va contestar una carta que li havia remès Gutiérrez de la Concha el 21 de juliol, descrivint al governador cordobès seu pla d'operacions:
Milícies cordobeses Liniers i Gutiérrez de la Concha van allistar milícies urbanes i diversos centenars de milicians reclutats a la campanya pel coronel de milícies Santiago Allende, armats amb llaços amb boles i llances que havien rebut ordres de dirigir-se a la ciutat de Córdoba amb quants armaments trobessin. Els preparatius van arribar a ser molt avançats, arribant a reunir mil cinc cents homes i catorze canons. Malgrat l'opinió de Liniers, qui preferia retirar les tropes cap al nord per reunir-les amb les de l'Alt Perú, va prevaler al principi l'opinió del governador Gutiérrez de la Concha de resistir a Córdoba. Liniers argumentava que la proximitat de Córdoba amb Buenos Aires no li permetria reunir un exèrcit adequat, doncs no n'hi havia a Córdoba, mentre que Buenos Aires disposava de forces ja instruïdes que podien arribar en poc temps. Aconsellava la retirada cap a Salta, cap a on pensava dirigir les tropes existents a l'Alt Perú i prou allunyats de Buenos Aires com per poder armar un exèrcit eficaç i amb connexions amb el Paraguai mitjançant el Chaco. El governador va fer prevaler la seva opinió, ja que menyspreava la capacitat de les forces de Buenos Aires per operar a l'interior amb un exèrcit que s'anunciava de cinc-cents homes davant caps experimentats i prestigiosos com ho eren ells. Liniers finalment es va deixar convèncer i es va dedicar a organitzar la resistència a la mateixa Córdoba.
D'acord amb el Reglament de milícies del 1801, existia a Córdoba el Regiment de Voluntaris de Cavalleria de Córdoba, amb quatre esquadrons de tres companyies cadascun i un total de mil dues-centes places. A la Carlota es trobava la Companyia de Partidaris de la Frontera de Córdoba, amb cent places, unitat de característiques similars al Cos de Blandengues.Antecedents dels Cossos milicians al Virregnat del Riu de la Plata, pel professor C. Fabián Bonvecchiato, de www.granaderos.com.ar
El 8 de juliol Liniers va escriure a la Paula Sanz que comptava amb sis-cents homes armats, la meitat amb fusells i la resta amb llances, a més d'artilleria.
Expedició auxiliar El que seria després l'Exèrcit del Nord va tenir el seu origen en les tropes reunides pel vocal morenista Juan José Castelli per ordre donada per la Primera Junta el 14 de juny del 1810. L'ordre de la Junta responia al compliment de l'acta de formació de la mateixa del 25 de maig, que l'obligava a enviar una expedició a les províncies. Un cop instruït l'exèrcit, les tropes van sortir del Retiro el 7 de juliol per ser a la Muntanya de Castro el dia 9 (a tres llegües de Buenos Aires). Aquell mateix dia mil cent cinquanta homes van començar la marxa en ruta cap a Córdoba al comandament del Coronel Francisco Ortiz d'Ocampo, secundat pel tinent coronel Antonio González Balcarce.
Captura dels contrarevolucionaris El 8 de juny la Junta va ordenar a les autoritats de Salta, Tucumán, Jujuy i Santa Fe que capturessin els contrarevolucionaris de Córdoba si passaven per les seves jurisdiccions:
El coronel Diego Pueyrredón va ser comissionat per a la seva captura, traslladant-se posteriorment a Jujuy, d'on va avançar al tinent Martín Miguel de Güemes a la Congost de Humahuaca amb una partida d'observació:
El 13 de juliol la Junta va reiterar a la Junta en Comissió de l'expedició la remissió dels contrarevolucionaris si fossin capturats:
Quan el 21 de juliol l'expedició va arribar a la jurisdicció de Córdoba a la Guardia de la Esquina, les milícies cordoveses van desertar en massa. El 27 de juliol la Junta va enviar una circular a diversos cabildos anticipant la fugida: