Aquesta és una llista de paraules catalanes d'origen celta, moltes d'elles compartides amb altres llengües romàniques. Algunes d'aquestes paraules ja existien en llatí com a préstecs procedents de les parles cèltiques, generalment del gal, mentre que d'altres van ser rebudes procedents d'altres idiomes.

Els elements cèltics en català La presència cèltica a la Península Ibèrica va ser molt important i s'hi documenten idiomes cèltics com el celtibèric i el galaic. L'adscripció cèltica del lusità, idioma indoeuropeu, és en discussió. El cèltics, habitants de la Betúria occidental, també parlaven una llengua cèltica, potser relacionada amb el celtibèric. Darrerament alguns investigadors han defensat que la llengua d'Andalusia Occidental, el tartessi, podria també tenir una base cèltica. La presència dels celtes és indiscutible a les terres de parla catalana, probablement en un temps anterior a la seva iberització. A un element cèltic de base autòctona, que Joan Coromines sovint anomena cèltic pirinenc, element de substrat potser inferior en quantitat al present a les llengües situades més a l'oest (castellà, portuguès, gallec, astur-lleonès i basc) se li ha d'afegir un intens corrent cèltic provinent del gal·loromànic.COROMINES, Joan. Estudis de toponímia catalana Volum I. Barcelona: Editorial Barcino. 1963, p. 73. De tota manera, l'existència en el lèxic i la toponímia catalana d'estrats indoeuropeus anteriors (protocèltics o precèltics) és un factor a tenir en compte, que introdueix elements de dubte a l'hora d'atribuir origen cèltic a determinats mots. Aquests elements han estat molt considerats per Joan Coromines. Tot i això, ni la consideració com a no cèltic d'aquest component lèxic indoeuropeu antic, ni tampoc el pes dels components preromans no indoeuropeus (sobretot ibero-basco-aquitànics), poden restar importància al substrat cèltic en la llengua catalana, com es palesa en la llista que segueix.

Llista de mots A-B Alosa. 'Ocell semblant a la cogullada i al pardal'. Del gal ALAUDA, que ja fou adoptat pel llatí clàssic.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalanaVolum I. Barcelona: Curial, 1980, p.223-224. Ambaixada. Del gal AMBACTOS 'servidor', pres de l'occità antic ambaissada.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.271-273. Amblet i amblera. 'Anella de redorta per estacar l'arada al jou a un andà o a un altre'. Del cèltic *AMBILATIO (compost de AMBI 'entorn de' i un element incert, potser procedent de LLATA o del llatí LATUM (indoeuropeu TLA- 'col·locar, aguantar'). Francès dialectal amblais, alemany amblätz, engandinès i sobreselvà umblaz. Coromines diu que és mot heretat del cèltic pel llenguatge primitiu del Pallars.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana.Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.274-275. Anderris. 'Clemàstecs' o 'capfoguers'. Occità antic andès, occità dialectal anderre, francès landier, gascó landrè. Probablement del cèltic ANDERI 'vedella', 'noia' (irlandès antic ainder).COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.306-309. Anyoc. 'aplec de fruits apinyats i sortits del mateix brot'. Potser emparentat amb el castellà añicos 'bocinets' i amb el gallec i portuguès anaco 'tros'. A la Vall d'Aran nòc 'manyoc, cosa arraïmada', bearnès gnoque, gnosque, mougnòc, delfinès nióc, italià nòcchio, gnòcco. Probablement d'un *ANNOKKO cèltic.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.340-341. Aranyó. 'Fruita de l'arç negre o aranyoner'. D'una forma propera al cèltic *AGRANIO,-ON o *AGRINIO (irlandès antic airne, gal·lès eirinen 'pruna'). La -G- s'ha conservat en formes dialectals pirinenques i mallorquines com agranyó, agrinyó, arangó, i tenint en compte el basc aran o okaran 'pruna' i l'occità de Provença agreno 'prunyó', Joan Coromines es va decantar més per una forma del cèltic pirinenc *AGRANIO,-ON.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.355-357. Avenc. 'Cavitat subterrània de dimensió quasi vertical'. Podria venir d'un mot indoeuropeu, potser cèltic, *ABINKO, derivat del nom indoeuropeu de l'aigua AB- o AP-. És un mot comú amb l'occità.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.509-513. Bàlec. 'Ginesta nana'. Emparentat amb el francès dialectal i occita balai 'ginesta'. També amb el castellà dialectal bálago 'palla llarga dels cereals, sense el gra'. Mots afins als noms britònics de la ginesta (bretó balazn, gal·lès banadl) que suposen un britònic comú *BALADNO, mentre que els mots romànics suposarien bases com *BALADIO i el mot català suposaria *BÁLADO-/BÁLATO-.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.591-597. Balma.'Cavitat sota roca'. Mot comú del català i l'occità, i també dels parlars romànics i alemanys dels Alps, fins al nord-oest d'Itàlia i sud de Bèlgica. Hi ha dubtes sobre la celticitat del mot, Coromines hi veu més aviat un element indoeuropeu anterior que ell anomena sorotapte. Bal existia en còrnic antic amb el sentit de 'mina' i a Gal·lès hi ha diversos noms de lloc amb aquest element inicial.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.604-608. Banya. Amb la variant dialectal bana deriva del cèltic *BANNOM a través del plural neutre *BANNA. Mot comú amb l'occità i el francoprovençal.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.623-624. Barana. 'Construcció que voreja una plataforma o un altre espai (per a servir de passamà o evitar que hom caigui)'. Vendria d'un *VARANDA, derivat amb el prefix cèltic UO- d'un cèltic *RANDA 'límit, frontera'.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.626-628. Barda. D'un *BARDA amb el significat de 'clos, tanca', relacionat potser amb l'arrel cèltica VRAD- 'arrel, tronc'.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.644-648. Barroer. 'Desconsiderat, matusser, groller'. Italià dialectal del nord baroero, berruer, toscà antic berroviere 'guàrdia armat, esbirro', occità antic berrovier, francès antic berruier 'guerrer audaç', que sembla el francès barruies 'habitant del Berry', en occità antic Beiriu o Berriu, del cèltic BITURIGUM.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.692-695. Basca. Apareix amb els significats 'ànsia, angúnia', 'congoixa, angoixa', 'desmai, síncope', 'mareig, nàusees, convulsió' i 'xafogor, calor sufocant i feixuga'. Del cèltic WASKÄ 'opressió'.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.699-701. Batre. Del llatí BATTUERE (llatí vulgar BATTERE), usat des del període literari arcaic, que degué entrar en la parla romana a través del cèltic.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.728-734. Bec. 'Part prolongada de la boca dels ocells'. Occità i francès bec, italià becco, del cèltic BECCUS.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.741-743. Beç. Nom del bedoll en català oriental, que deriva del cèltic BETWIO, cèltic comú BETWA.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.744-747. Bedoll. Del cèltic BETULLOS, diminutiu de BETWA, que a través del femení BETULLA va passar al llatí. Bèrbol. 'Espècie d'herpes'. En els dialectes occitans apareix bèrbi i bers. En altres dialectes occitans trobam les formes derbi i derbesse, que van amb dérbeda i dérbia de l'Alta Itàlia, reto-romànic dìervet i amb el francès dart(r)e, provinents del cèltic *DERVETA (documentat en llatí tardà en les formes derbita 'herpes' i derbiosus 'herpètic'. La forma catalana vendria d'una variant consonàntica BERB- de la mateixa arrel.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.766-768. Bitlla o birla. 'Peça de fusta tornejada en forma que s'aguanti dreta, destinada al joc i a diversos usos tècnics'. Francès bille, avui relegat als parlars de Bèlgica i la Vall d'Aosta en el sentit de bitlla de jugar; valencià,aragonès,murcià i basc de Güipúscoa birla, algunes parles castellanes birlo. Podria venir d'una base cèltica *BIDLA o *BIDLO, derivada de l'arrel BHEID- 'fendre, estellar, partir'.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.812-815. Blaca. 'Garric, alzinoi'. Nom sobretot occità. Vendria del gal *BLAKKA 'plantació'.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.820-822. Blair o bleir. 'Abrusar, mustigar, fer malbé'. Occità antic blaïr (més comunament blazir o blezir), 'marcir, descolorir, tornar lívid'. Probablement de *BLESTUIARE o *BLASTIARE, derivat cèltic d'un germànic BLAST.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.844-846. Blat. Occità blat, francès ble. Cèltic BLATO-, nom de la farina en totes les llengües britòniques, provinent del cèltic comú MLATO- 'molt'.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.829-836. Ble. 'Filaments que cremen en una candela o gresol'. Mot germà de l'occità bléze. És probable que procedeixi del cèltic pirinenc *BLEDINO, derivat diminutiu del cèltic BLEDIO 'llop' (degut a lherba blenera, de llargues fulles, que també es coneix com a coa de llop).COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.836. Boc. 'Mascle de la cabra'. Alt-aragonès buco. L'àrea del mot s'estén fins als parlars romanxes i alpins dels Grisons i del Piemont. El mot és antic en alt-alemany, anglo-saxo i escandinau, però sembla que hauria passat al romànic des del cèltic (irlandès antic bocc', ga·lès bwch, bretó bouc'h) a partir d'una base *BUCCO-.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum II.Barcelona: Curial, 1980, p.15-17. Bodoix o budoix. 'Tros apilotat de matèries com llana o terra'. Mot mallorquí amb variants pudoix, mudaixó, en altres parlars catalans. Occità bodoisson. Probablement d'un *BETUSCIO, -ÓN,derivat de la base *BETUSCA, que va donar lloc a l'occità bodosca, bedosca, i al català antic bedosca 'brescam, matèria de cera', 'tavella', 'residus'COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum II.Barcelona: Curial, 1980, p.24-26. Boiga. 'Artiga, camp romput o desermat a fi de conrear-lo'. Occità boziga. Vendria d'una base cèltica *BOUDIA o *BAUDIA. Es podria tractar de l'arrel cèltica BOUD- 'guanyar', 'conquerir', 'vèncer' (indoeuropeu BHOUDH-). La idea fonamental és la de 'guanyar terreny al bosc'.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum II.Barcelona: Curial, 1980, p.45-49. Bonó. 'Forat practicat en el fons o paret d'una bota, safareig, etc., per posar-hi o treure'n líquid'. D'una forma cèltica *BUNDON-, derivada de BUNDO- 'fons (d'un riu, d'un atuell)'. Occità i francès bondon, occità bonda, francès bonde, alemany bunde.COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum II.Barcelona: Curial, 1980, p.91.