Les guerres índies de Texas van ser un seguit de conflictes, en el transcurs del , que van enfrontar als colons de Texas i els amerindis de les grans planúries meridionals. Aquests conflictes van començar quan la primera onada de colons euroamericans va desplaçar-se a la Texas espanyola. Els conflictes es van allargar durant el període en què Texas fou part de Mèxic, quan hi van arribar més europeus i angloamericans, fins a la subseqüent declaració d'independència de la República de Texas. Aquests conflictes no van acabar fins trenta anys després que Texas s'unís als Estats Units.
Tot i que aquell espai estava ocupat per diverses tribus ameríndies, la nació principal eren els comanxes, coneguts com els "Senyors de les Planúries." El seu territori, la Comancheria, era l'entitat més poderosa i persistentment hostil contra els espanyols, els mexicans i, finalment, els texans. Aquest article cobreix els conflictes entre el 1820, just quan els mexicans van aconseguir la independència d'Espanya, fins al 1875, quan la darrera banda lliure de les Planúries Índies, els comanxes liderats pel guerrer kwahadi Quanah Parker, es va rendir i va traslladar-se a la reserva de Fort Sill, a Oklahoma.
El conflicte, que va durar mig segle, entre les tribus de les planúries i els texans es va intensificar particularment després que els espanyols, primer, i els mexicans, després, abandonessin el poder a Texas. La República de Texas, que s'havia anat repoblant d'americans d'origen europeu, i els Estats Units, s'oposaven a les tribus. La seva manera de combatre els índis de les planúries es caracteritzava per una profunda animositat, les matances per part de tots dos bàndols i, al final, per una conquesta gairebé total dels amerindis.
Tot i que el resultat va ser desequilibrat, la violència de les guerres no ho va ser. Els comanxes eren coneguts per ser uns guerrers ferotges, amb una reputació de saquejar, cremar, matar i segrestar gent tant al sud com a Ciutat de Mèxic. Van capturar i matar tants texans que el terme "comanxe" va convertir-se en un sinònim de terrorisme, a la regió. Quan Sul Ross va alliberar Cynthia Ann Parker al riu Pease, va exposar que aquest esdeveniment seria celebrat per cada família de Texas, ja que tothom havia perdut algú durant les guerres índies.Exley, J.A.. “Frontier Blood: The Saga of the Parker Family Durant la Guerra Civil dels Estats Units, quan l'exèrcit nord-americà es trobava incapacitat per protegir la frontera, els comanxes i els kiowa van empènyer els assentaments dels blancs fins a més de 100 milles de la frontera texana.Frontier Forts > Texas and the Western Frontier
miniatura|Mapa que mostra Texas i les àrees ocupades o reclamades per població d'origen europeu, a mitjans del . miniatura|Mapa que mostra on arribaven les poblacions ameríndies de les planúries quan van tenir el primer contacte amb els europeus
Antecedents
Texas es va desenvolupar en una regió situada entre dos centres culturals d'importància a l'Amèrica precolombina. Les tribus del sud-oest ocupaven les àrees de l'oest, mentre que les tribus de les planúries estaven situades a l'est. Els arqueòlegs han descobert que en aquesta regió hi convivien tres cultures indígenes principals, arribant al punt més alt de desenvolupament cultural just abans del primer contacte amb els europeus. Els anasazi (o antics Pueblo), situats a la regió superior de Río Grande es trobaven a l'oest de Texas. La Cultura del Mississipi o Cultura dels Monticles s'estenia al llarg de la vall del riu Mississipi, a l'est de Texas. Finalment, la civilització de Mesoamèrica es trobava al sud. La influència de Teotihuacan al nord de Mèxic va ser important al voltant del 500 dC, tot i que va declinar entre els segles VIII i X.Richardson (2005), p. 9.
En el transcurs del període colonial, membres de noves cultures van entrar i es van establir a l'àrea; a través de la competició dels recursos i el poder, es van convertir en adversaris. Tots aquests eren nouvinguts relativament recents, a Texas; els europeus van començar a establir-se permanentment a la zona al voltant de Rio Grande y cap amunt, en direcció a San Antonio i El Paso, a partir de finals del segle XVI; van arribar a Nacogdoches al voltant del 1721. Els comanxes no havien arribat a la regió nord de l'estat fins a principis del , probablement; a més, no es convertirien en la nació dominant de la zona fins a finals d'aquell segle, després de l'adopció amb èxit del cavall. La majoria dels altres amerindis de les praderies ha hi havien arribat cap a mitjans del .
Amerindis a Texas
Tot i que els comanxes eren, de llarg, els amerindis de les grans planúries més coneguts, entre els que vivien al territori de l'actual Texas, van ser els darrers en assentar-se a la regió. Els seus aliats, els kiowes i els kiowa apatxes, que provenien de l'oest, van emigrar també a l'actual Texas. A més, a la part oriental hi havia altres tribus com els caddos (que incloïen els adais, els eyeish, els hainai, els kadohadacho i els nacono), els kitsais, els tonkawes, els tawakoni i els wichita. Els akokisa, els alibamus, els atakapes, els karankawes i els tamiques vivien al llarg de la costa del golf.
Fins al voltant del 1650, els comanxes eren part del poble dels xoixons, que vivien al voltant de la part superior del riu Platte, a l'actual estat Wyoming. A partir d'aquella data, els comanxes van emergir com un grup diferenciat, alhora que introduïen el cavall a la seva cultura, fet que els permetia disposar d'una mobilitat molt superior i l'expansió dels seus terrenys de caça. La seva migració original els va portar cap a la part inferior de les Grans Planes, en un territori que oscil·lava entre el riu Arkansas i la zona central de l'actual Texas. Durant aquest període, la seva població es va incrementar dramàticament a conseqüència de l'abundància de bisons, l'ús de cavalls mustang per caçar i combatre, l'adopció d'altres membres xoixons migrants, així com el segrest de dones i nens en el marc de ràtzies i guerres. Finalment, els seus guerrers van aconseguir dominar l'art de muntar cavalls fins al punt que els comanxes es van convertir en la nació ameríndia més poderosa de les planúries nord-americanes.
Primer com a membres dels xoixons, les seves conquestes els van portar cap a les planúries meridionals; en aquella regió, es van separar dels xoixons i van constituir-se com una nació diferenciada. Aleshores van adoptar costums imperialistes, convertint-se en la nació ameríndia més poderosa de la zona. La seva metodologia militar la van centrar en la rapidesa i en una violència calculada, desenvolupant unes habilitats molt destacades en l'àmbit de la cavalleria lleugera. En ràtzies, capturaven tant nens com dones provinents de les tribus ameríndies enemigues, segrestant-los i adoptant-los, augmentant dramàticament la seva població. Les tribus que es sotmetien als comanxes mantenien el seu estatus independent, però havien de proveir-los de menjar, allotjament i dones com a entitats tributàries.
Quan els comanxes van topar-se i van entrar en conflicte amb els colons espanyols, van provocar l'aturada de l'expansió espanyola cap a l'est des de Nou Mèxic, a més de prevenir les comunicacions directes entre els nous assentaments espanyols situats al nord de Río Grande. En canvi, els comanxes i, de tant en tant, els seus aliats apatxe van llançar profundes incursions, enviant milers i, a vegades, desdenes de milers de guerrers al cor de Mèxic; en aquestes operacions van aconseguir capturar i esclavitzar milers de mexicans. Al final aquests nombres eren tant elevats que els hispànics suposaven gairebé el 30% de la nació comanxe.Sultzman, Lee (2006). . Comanche History: Part One. Accessed September 7, 2007. Els comanxes estaven descentralitzats; mai van formar una unitat tribal centralitzada, sinó que estaven dividits en gairebé una dotzena de grups autònoms. Aquestes 12 unitats, al seu torn, tenien unes 45 subdivisions diferenciades. Aquests grups compartien la mateixa llengua i cultura, però a vegades lluitaven entre ells en combats rituals, tot i que també cooperaven en d'altres ocasions.
Durant la dècada de 1740, els tonkawa, els yojuane i d'altres tribus es van assentar al voltant del riu San Gabriel.Gary Clayton Anderson, The Indian Southwest, 1580-1830: Ethnogenesis and Reinvention (Norman: University of Oklahoma Press, 1999) p. 85 Els tonkawa es van aliar amb els bidais, els caddos, els wichita, els comanxes i els yojuanes el 1758 i van atacar i expulsar els lipans apatxes i la Missió de Santa Cruz de San Sabá.Anderson, The Indian Southwest, p. 89
miniatura|esquerra|Territori dels tonkawa
Els tonkawa van continuar la seva migració cap al sud per Texas i fins al nord de Mèxic, on es van aliar amb els lipans apatxes.May, Jon D. "Tonkawa" , Encyclopedia of Oklahoma History & Culture, Tulsa: Oklahoma Historical Society (retrieved 8 Feb 2009)
També durant la dècada de 1740, al sud-oest, els colons espanyols capturaven, en certs ocasions, nens petits amerindis. Una costum habitual durant aquella època era segrestar un nen, batejar-lo i, posteriorment, adoptar-lo a les seves llars, on eren criats com servents. En un primer moment, aquests colons segrestaven infants apatxe, però posteriorment també van capturar nens comanxes.de la Teja (1956), p. 123.
Abans del 1750, la tribu predominant a Texas eren els apatxe. No obstant, aquest fet va canviar després de la conquesta comanxe. A principia de la dècada de 1740, els comanxes van començar a travessar el riu Arkansas, establint-se als marges de Llano Estacado. Aquesta àrea s'estenia des del sud-oest d'Oklahoma, creuant l'actual Texas i fins a arribar a Nou Mèxic. Els apatxes van ser apartats en un seguit de guerres, deixant els comanxes controlant tot aquest espai, que va passar a ser conegut com la Comanchería. Aquest domini s'estenia, començant pel sud, des del riu Arkansas, creuant tot el centre de Texas i fins a les proximitats de San Antonio, inclosa la totalitat de la regió d'Edwards Plateau, a l'oest fins al riu Pecos, i al nord resseguint els turons de les muntanyes Rocoses fins a arribar, de nou, al riu Arkansas.
miniatura|Territori comanxe cap al 1850
En aquest punt, el poder i la força dels comanxes era tant important que amenaçava amb prendre el control de tot el nord de Mèxic. No obstant, després de desfer-se dels apatxes, els comanxes van patir una epidèmia de grip, entre el 1780 i el 1781. Com que aquesta epidèmia va ser molt dura, els comanxes van haver de suspendre temporalment les ràtzies, i algunes de les subdivisions es van dissoldre. Durant el període entre 1816 i 1817 va aparèixer una segona epidèmia de grip. Les estimacions més realistes situen que els comanxes van perdre més de la meitat de la seva població per culpa d'aquestes dues epidèmies.Fehrenbach, T.R. Comanches, The Destruction of a People
Com a conseqüència de la pèrdua devastadora de tantes persones, els comanxes es van unir efectivament amb els kiowa i els kiowa apatxe, després que un guerrer kiowa passés tota una temporada amb els comanxes, el 1790. Així, després d'aquest únic esdeveniment, les tres tribus es van unir. Fehrenbach creia que la unió va sorgir davant la necessitat de protegir els seus terrenys de caça de les incursions dels colons. Primer, els kiowa i els comanxes van acordar compartir els terrenys de cacera i unir-se en cas de guerra. Els kiowa apatxe, en tant que aliats dels kiowa, finalment també es van unir a l'aliança. Eventualment, les tres tribus van acordar compartir els terrenys de cacera, a més de mantenir un pacte de defensa i guerra mútua.
Europeus a Texas miniatura|Amèrica del Nord el 1819
Colons texans