La Batalla de Pueblo Viejo o també coneguda com a Batalla de Tampico va tenir lloc entre el 26 de juliol i l'11 de setembre de 1829 als encontorns d'aquest port situat a la costa del golf de Mèxic, en l'actual estat mexicà de Tamaulipas. En ell es van enfrontar elements de l' l'Exèrcit d'Operacions, sota el comandament dels generals mexicans Antonio López de Santa Anna i Manuel Mier y Terán contra la Divisió d'Avantguarda de l'Exèrcit Reial comandada pel brigadier Isidro Barradas que pretenia ser l'avançada per recuperar Mèxic per a la Corona d'Espanya. El pla de la reduïda divisió era atreure caps militars que simpatitzessin amb l'antic règim per així incrementar la seva força militar, establir un cap de platja i esperar més suports des de l'illa de Cuba.
La primera escaramussa va succeir el 31 de juliol, les tropes espanyoles van aconseguir apoderar-se de Tampico Alto, Pueblo Viejo i el Fortín de la Barra als primers dies d'agost. Els generals Felipe del Garza i Manuel Mier y Terán van tractar d'aturar inútilment l'avenç cap a Altamira. A Veracruz, el general Antonio López de Santa Anna va organitzar un Exèrcit d'Operacions per acudir a la defensa del setge, paral·lelament la Divisió de San Luis Potosí comandada pel general Francisco Valdivieso i el coronel José Velázquez es van posar en marxa cap a la zona envaïda.
La ciutat de Tampico de Tamaulipas va ser presa per les forces espanyoles. El 20 d'agost, Santa Anna va iniciar el contraatac, després del combat es va mantenir un armistici el qual es va allargar fins a setembre. El dia 7, la Divisió de San Luis va arribar a Altamira, comptant amb una força superior, a l'endemà Santa Anna va dirigir un ultimàtum al brigadier Barradas. El combat final va iniciar en el vespre del 10 de setembre i va acabar a les 15:00 h de l'11 de setembre de 1829. Aquest mateix dia es va signar la capitulació de les forces espanyoles, les quals van ser obligades a embarcar-se cap a l'Havana.
Antecedents El 27 de setembre de 1821 Mèxic va obtenir la seva independència, a partir d'aleshores diverses conspiracions es van portar a terme per tornar a recuperar l'antiga colònia a favor de Ferran VII. Entre elles la conspiració del pare Joaquín Arenas i l'adhesió de Miguel Barragán al Pla de Montaño els seguidors del qual cridaven Viva la religió, viva España i viva el general Barragán!. Els actes d'hostilitat a mercants espanyols perpetrats pels bergantins mexicans en aigües cubanes -que van desembocar en la batalla de Mariel -, i la llei de expulsió dels espanyols decretada pel govern mexicà, van ser esdeveniments que van impulsar la decisió d'Espanya per envair Mèxic.
L'expedició miniatura|Eugenio de Aviraneta, secretari polític de l'expedición¡ de reconquista. El 28 d'octubre de 1828, el Consell d'Estat espanyol, seguint els desigs de Ferran VII va prendre la determinació d'iniciar la reconquesta de Mèxic. Es va elaborar un pla, el qual contenia cinc punts: 1) Notificar de forma confidencial al capità general i a l'intendent de l'Havana, Cuba, el pla, confirmant l'encàrrec. 2) Tots dos caps, especialment l'intendent, haurien de reunir la quantitat de cent milions de rals per préstec d'els Estats Units o de les rendes de L'Havana, els quals serien pagats per les rendes de la mateixa Havana i de les rendes de Mèxic una vegada reconquistat el territori. 3) Notificar a tots dos caps, la impossibilitat de la Metròpoli per finançar l'expedició, així i tot la Corona recolzaria amb tropes, assumint les despeses de transport, manutenció i vestuari amb el mateix fons de cent milions que quedaria a cura del capità general i de l'intendent. 4) El pla militar seria preparat en combinació pel rei i el capità general. 5) En cas d'èxit, l'arquebisbe de Mèxic, el bisbe d'Oaxaca i d'altres pastors acompanyarien l'expedició per regularitzar el clericat, el qual es trobava en una situació propera al cisma.
El 7 d'abril de 1829 es va emetre la Reial Ordre per autoritzar l'expedició, així mateix es va nomenar el brigadier Isidro Barradas com a comandant. El 2 de juny, el brigadier va desembarcar s L'Havana i es va posar en contacte amb el governador Francesc Dionís Vives i Planes, tots dos van començar a realitzar els preparatius, comptaven amb 3000 infants dels batallons «rei Ferran», «Regna Amàlia» i «Reial Borbó», 300 dragons a peu i 200 artillers, sense canons ni cavalls, perquè el pla era aconseguir-los en terres mexicanes. Així es va conformar la Divisió d'avantguarda de l'Exèrcit Reial.
Eugenio de Aviraneta va ser nomenat ministre de la hisenda militar i secretari polític de l'expedició. Fent-se passar per comerciant, Aviraneta havia estat comissionat regi i informador per al govern d'Espanya, va ser membre de la lògia maçònica escocesa, va viure a Veracruz de 1825 a 1828 fins que se'l va expulsar. Durant la seva estada, va arribar a relacionar-se amb Antonio López de Santa Anna i va escriure articles per al diari El Veracruzano Libre en contra del diari El Mercurio, el qual, era simpatitzant de la lògia maçònica ritu York contrària als espanyols. La seva missió era atreure la causa a comerciants i caps militars mexicans. Com segon va ser nomenat el coronel Miguel Salomón i com cap d'Estat Major el tinent coronel Fulgencio Salas.
El almirall Ángel Laborde va ser designat comandant naval de l'expedició, el 5 de juliol van salpar del port de L'Havana el vaixell Soberano, les fregates Fidelitat, Restauración i Bingham, 10 bergantíns de guerra —entre ells el Captivo— i 40 goletes mercants, —entre elles la Amalia— Durant el trajecte la flota va ser sorpresa per un fort temporal, a conseqüència d'això la fragata Bingham amb 400 homes a bord es va veure forçada a dirigir-se a Nova Orleans, la resta de la flota va arribar a Cabo Rojo el 26 de juliol.
Preparatius de la defensa miniatura|Plànol topogràfic de Tampico. Des del 8 de gener de 1829, el coronel Feliciano Montenegro -aleshores cònsol mexicà a Nova Orleans- va informar al govern els rumors escoltats a l'Havana sobre una expedició de reconquesta, la qual s'esperava que arribaria a les costes de la península de Yucatán. Des dels primers dies de juliol, el governador de Veracruz, Antonio López de Santa Anna es troba al corrent dels detalls de l'expedició a través dels seus informants de Cuba, va escriure diverses cartes al president Vicente Guerrero sol·licitant recursos extraordinaris per preparar la defensa. Els diaris El Sol, el Correo de la Federación i El Censor van publicar editorials per alertar a la població i exhortar la unió entre els mexicans sense importar la seva filiació política. El 14 de juliol, des de San Francisco de Campeche, Norberto Molina va emetre una proclama al poble del Yucatán per preparar la defensa.
El 2 d'agost, una vegada confirmada la invasió, el secretari de Relacions Exteriors i Interiors, José María Bocanegra, va demanar als governadors dels estats prendre les precaucions necessàries, mentre que el president Vicente Guerrero en una efusiva proclama dirigida a la població va donar l'avís oficial, va sol·licitar voluntaris i al mateix temps va girar instruccions per distribuir les tropes en cinc seccions sota els ordes dels generals Santa Anna, Garza, Herrera, Valdivieso i Velázquez. Les milícies de San Luis Potosí, Zacatecas, Nuevo León, Tamaulipas, Veracruz i Mèxic van respondre a la crida.
Desenvolupament dels combats miniatura|Mapa de l'expedició de Barradas. El 26 de juliol, les forces espanyoles van arribar a les costes de Cabo Rojo acabat el seu desembarcament fins a la tarda del dia 28 per les condicions adverses del clima. El dia 29 van iniciar el seu avenç cap a Tampico, lloc distant a 80 km del desembarcament, després de dos dies de marxa la primera escaramussa va tenir lloc a La Aguada a les 16:00 h del dia 31. A l'endemà, el capità Ruiz Esparza al comandament de 400 mexicans va afrontar inútilment l'avenç espanyol en el Paso de los Corchos, va ser obligat a replegar-se a Pueblo Viejo de Tampico. Mentrestant el tinent coronel Palacios va disposar un petit contingent de 60 homes per a la defensa del Fortí de la Barra. Els dies 2 i 3 d'agost les tropes espanyoles es van apoderar de Tampico Alto i Pueblo Viejo. El dia 4, pràcticament sense combatre, van prendre el Fortí, la bandera espanyola va onejar al fort mexicà. D'altra banda, les tropes mexicanes es van emplaçar a l'habitatge de la peonada Doña Cecilia i a Las Piedras.
El dia 5, a instàncies del general Barradas, es van suspendre les hostilitats per parlamentar i exposar que la seva missió era de "Paz i concòrdia". A l'endemà el general Felipe del Garza es va entrevistar amb Barradas i Laborde, els qui li van manifestar el seu interès perquè el país tornés al antic règim i que fos governat per l'infant Francesc de Paula de Borbó. Del Garza va contestar que la república no reconeixeria cap senyor, i que la independència es defensaria costés el que costés, acabat l'armistici, Barradas va aconseguir apoderar-se de Tampico de Tamaulipas.
Antonio López de Santa Anna, comandant militar de Veracruz, assabentat del desembarcament espanyol a Tampico es va disposar a la defensa, va ser nomenat general de divisió i general en cap de l'Exèrcit d'Operacions. Va imposar préstecs forçosos per noliejar algunes embarcacions, finalment, el dia 6, va salpar en la goleta Louisiana amb el seu Estat Major, les seves tropes, les quals ascendien a 1000 efectius, es van embarcar als bergantins, goletes i en llanxes, la cavalleria va ser enviada per terra. Els seus oficials van ser els coronels Pedro Lemus, José Antonio Heredia i Juan Soto Ramos, els tinents coronels Somora, Jiménez i Cenobio, i els capitans Juan Andonaegui, Juan Gómez del Cid i José Juan Landero. miniatura|General Antonio López de Santa Anna, cap de l'Exèrcit d'Operacions. Al mateix temps, des de San Luis Potosí, van partir el coronel Mariano Paredes y Arrillaga sota el comandament del 11è d'infanteria, el coronel Cayetano Montoya amb l'Actiu de Querétaro, el coronel Gayón amb l'Actiu de Guanajuato, els coronels José Joaquín Garata i José Antonio Barragán al comandament dels batallons 1r i 2n de San Luis Potosí respectivament, el coronel inspector José Márquez amb les milícies cíviques de San Luis, el coronel Arley amb el 9è de cavalleria, tots ells sota les ordes del general Zenón Fernández. Al la Vall del Maíz se li van unir el general Francisco Valdivieso i el capità Gabriel Maciel amb les companyies de cavalleria de la Vall de San Francisco. Paral·lelament, des de la Huasteca avançava el coronel José Velázquez. Tota aquesta força militar es va dirigir a Altamira de Tamaulipas.
L'11 d'agost Santa Anna va arribar a Tuxpan, a l'endemà es va dirigir amb les seves tropes cap a Pueblo Viejo. El dia 15, el brigadier Barradas, emulant Hernán Cortés, va ordenar a l'almirall Laborde salpar amb tota la flota que es trobava ancorada en la costa amb rumb a Cuba, la seva intenció era eliminar qualsevol temptació de deserció per part de les seves tropes. L'almirall, comprenent la gravetat d'aquesta decisió, va sol·licitar que s'estengués l'ordre per escrit. Encara que Aviraneta i un coronel van tractar de dissuadir al brigadier, la flota va abandonar les costes mexicanes. El dia 16, 1800 espanyols sota el comandament de Barradas es van dirigir a Altamira a la| recerca de queviures, durant la seva marxa van ser hostilitzats de forma esporàdica pel capità mexicà Domingo Ugartechea, qui va aprofitar les arbredes per exercir aquesta tàctica de desaparèixer amb ajut de la seva cavalleria. El general Manuel Mier y Terán amb un contingent de 200 homes i dues peces d'artilleria va recolzar l'operació. Felipe del Garza va evacuar Altamira i es va retirar cap als estuaris al ranxo del Chocoy. En arribar Barradas a la plaça d'Altamira només va trobar desolació, ja que no hi havia ni gent ni queviures.