miniatura|450px|Visió general de l'Índex de percepció de corrupció de 2010. La major percepció de corrupció és de color vermell i la menor, de blau fosc. La corrupció a Angola és un fenomen omnipresent i sovint letal, que dificulta el creixement econòmic i els programes de liberalització patrocinats pel govern. Es diu que els nivells es deuen a la manca de controls i equilibris, capacitat institucional insuficient i una cultura d'impunitat.
Un informe de 2010 va descriure Angola amb greus problemes de corrupció en tots els nivells de la societat després d'aproximadament trenta anys d'inestabilitat i violència. Aquesta corrupció pren una varietat de formes, des del tràfic d'influències, el blanqueig de diners i el desfalc, fins al "saqueig sistemàtic dels actius estatals" i un sistema de "padrinatge" profundament arrelat. La corrupció i la mala gestió són especialment freqüents en les indústries extractives.
El 2015 un informe de vídeo de Nicholas Kristof del New York Times va declarar que, malgrat l'extraordinària riquesa petroliera d'Angola, la confiscació sistemàtica d'aquesta riquesa per membres d'una elit "espectacularment corrupta" amb estils de vida luxosos estava mantenint persones en la pobresa absoluta, privant als nens d'una educació adequada i atenció sanitària, i causant la taxa de mortalitat infantil més alta del món. Angola, va dir Kristof, és "el país més mortífer del món per als nens i, tanmateix, el govern acaba de reduir el pressupost sanitari en un 30%". Va demanar als governs occidentals que donessin ajudes a Angola i negociessin amb ella per prendre mesures contundents per tal d'acabar amb la corrupció endèmica del país.
Índexs El 2006 Transparència Internacional va classificar a Angola en el lloc 142 dels 163 països a l'Índex de percepció de corrupció just després de Veneçuela i abans de la República del Congo amb una qualificació de 2.2. L'any 2010 Angola es va situar en el lloc 168 (de 178 països) sobre l'Índex de Percepció de la Corrupció (CPI) de Transparència Internacional, que va rebre un 1,9 en una escala de 0 a 10. En l'índex mundial de governança del 2009 del Banc Mundial, Angola va rebre molt poca puntació en els sis aspectes avaluats de la governança. Tot i que la seva puntuació per a l'estabilitat política va millorar fins a 35,8 en 2009 (en una escala de 100 punts) del 19,2 en 2004, Angola va obtenir puntuacions especialment baixes per a la rendició de comptes, normes reguladores i estat de dret. La puntuació de la corrupció es va reduir des d'un nivell extremadament baix de 6,3 en 2004 a 5,2 en 2009.
Angola va ser classificada en el 161è lloc dels 179 països en el Índex de la Llibertat Econòmica de la Fundació Heritage, que va qualificar Angola com la setena economia menys lliure a l'Àfrica subsahariana i tenia una puntuació especialment baixa en llibertat per corrupció, amb 19 punts de 100 punts. En l'Índex Ibrahim de Governança Africana Angola va ocupar el lloc número 43 de 53 països de l'Àfrica subsahariana.
Angola es classificada en el lloc 47 dels 55 països en l'Índex de transparència del Revenue Watch Institute, puntuant 34 punts en una escala de 100 punts. Angola va anotar 26 punts de 100 en l'Open Budget Index, una gran millora respecte a la seva puntuació del 2004 del 3%, però una puntuació molt inferior a la de la majoria dels altres països enquestats, reflectint el fet que el govern proporciona molt poca informació al públic.
Juntament amb uns altres 15 països, Angola figura a la llista de vigilància de la Gran Corrupció de Global Integrity, que enumera les nacions amb salvaguardes perillosament dèbils contra la corrupció.
Antecedents Informació general Angola va obtenir la independència de Portugal el 1975, després es va sumir en la Guerra Civil angolesa entre la Unió Nacional per a la Independència Total d'Angola (UNITA) i el Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA). Milions van morir abans de l'alto el foc de 2002. El president José Eduardo dos Santos ha dirigit un règim antidemocràtic des de 1979 fins 2017; en les primeres eleccions parlamentàries, que van tenir lloc el 2008, el governamental MPLA va obtenir més del 80% dels vots.
Entre els problemes persistents del país hi ha la pobresa, la pobra infraestructura, els camps minats abandonats per la guerra civil i la lluita per part de guerrillers que busquen alliberar la província de Cabinda al nord, tot i que es va signar un tractat de pau de 2006 amb els líders del Front d'Alliberament de l'Enclavament de Cabinda.
Guerra freda La premsa soviètica, tot i les estretes relacions entre Angola i la Unió Soviètica, va acusar el partit MPLA de clientelisme, corrupció i nepotisme acusant al govern d'acumular il·lícitament mil milions de dòlars. "Ogoniok" va dir que "la corrupció ha prosperat a una escala que no té precedents fins i tot a Àfrica... el partit governant a Angola ... sent pro-comunista per naturalesa, estava preparat per sacrificar tot i tothom".
Angolagate
L'afer Miterrand-Pasqua, més conegut com a Angolagate, que es va dur a terme i es va descobrir al llarg dels anys noranta, i va portar a detencions i accions judicials en la dècada de 2000, va implicar una venda il·legal d'armes a Angola tot i l'embargament de les Nacions Unides, amb interessos comercials a França i en altres llocs obtenint indegudament una part dels ingressos petroliers d'Angola. Més de 40 individus, inclosos el fill de Francois Mitterrand i un exministre de l'Interior francès, van ser acusats de comerç d'armes il·legals, frau fiscal, malversació, blanqueig de diners i altres delictes.
Després que el govern francès arrestés Pierre Falcone, un dels principals d'Angolagate, el govern angolès va reaccionar negant-se a renovar una llicència a una petroliera francesa i, en canvi, va concedir la concessió a una empresa xinesa.
Cas Costa En abril 1999 Gustavo Costa, un periodista del diari Expresso, va escriure un article titulat A corrupção faz vítimas, acusant José Leitāo, el principal conseller presidencial, de malversar els cabals públics. La policia va arrestar Costa i el va acusar de difamação i injúria. El Tribunal Suprem d'Angola el va declarar culpable, sentenciant-lo a vuit mesos de presó, suspès per dos anys i una multa de 2.000 dòlars.
Cas Marques Rafael Marques de Morais, periodista i activista dels drets humans, va escriure: O baton da ditadura (El pintallavis de la dictadura), un article que critica la corrupció al govern d'Angola i a l'aleshores president d'Angola, José Eduardo dos Santos Santos, el 3 de juliol.
La Divisió d'Investigació Criminal Nacional (NCID) el va interrogar el 13 d'octubre algunes hores abans d'alliberar-lo. Més tard, aquest dia, Morais va fer una entrevista a Rádio Ecclésia i va repetir la seva crítica al govern dos Santos. Vint membres armats de la Policia d'Intervenció Ràpida el van arrestar juntament amb Aguiar dos Santos, l'editor d' Agora i Antonio José Freitas, reporter del personal d'Agora, sota el càrrec de difamació el 16 d'octubre de 1999. Marques va dir que dos Santos era responsable de la "destrucció del país ... per la promoció de la incompetència, malversació i corrupció com a valors polítics i socials."
Banc Mundial El maig de 1999, el Banc Mundial va amenaçar amb retallar les ajudes a Angola si el govern no prenia mesures serioses per contrarestar la corrupció, començant per una auditoria de les indústries de petroli i diamants, les principals fonts d'ingressos d'Angola.
Conclusions del FMI L'any 2002 el Fons Monetari Internacional va trobar que el govern d'Angola no podia comptar amb més de 900 milions de dòlars l'any 2001 a causa d'"una extensa corrupció". Bestos de Almeida, portaveu del ministre d'Hisenda d'Angola, va negar qualsevol inconsistència financera. L'Índex de Percepció de la Corrupció (CPI) de Transparència Internacional (TI) per 2003 va considerar que els governs d'Angola i Zimbabwe eren els més corruptes a l'Àfrica Meridional. En una escala de 0 a 10 amb 0 el més corrupte i 10 el més transparent, TI puntuava Angola 1.8 i Zimbabwe 2.3, unes de les classificacions de corrupció més altes del món.
Descobriments de HRW En 2004 Human Rights Watch va descobrir que el govern no podia comptabilitzar els 4.000 milions de dòlars estatunidencs gastats entre 1997 i 2002. Human Rights Watch ha informat i el govern d'Angola ha admès posteriorment que 32.000 milions de dòlars estatunidencs en ingressos petroliers (una quarta part del PIB d'Angola) van desaparèixer entre 2007 i 2010 i no s'han pogut justificar. El 2010, un comitè d'investigació sobre la corrupció del Senat dels Estats UnitsCorruption still fuels Angola's poverty afrol.com, 13 April 2012 va informar que, "Aguinaldo Jaime, que va exercir com a governador del Banc Nacional d'Angola entre 1999 i 2002, va iniciar una sèrie de sospitoses transaccions de 50 milions US $ amb bancs dels EUA. Per a cada intent, els bancs, preocupats sobre la probabilitat de frau, en última instància, va rebutjar la transferència o va retornar els diners poc després de rebre'ls. El govern no va poder comptabilitzar uns 2.400 milions de dòlars EUA durant el període de tres anys de mandat de Jaime com a governador del banc central.”The Eurofiscal Corruption Contest – The Portuguese Entry Golem XIV, 15 June 2012
Corrupció política miniatura|Presidents Jose Eduardo dos Santos i Dilma Rousseff La Comunitat de Desenvolupament de l'Àfrica Meridional i la Comissió Europea han descrit les eleccions d'Angola com a generalment justes, però altres observadors han citat irregularitats i violència com a factors que fan que les eleccions siguin menys equitatives. El partit governant gaudeix de moltes avantatges durant les eleccions, i el finançament no té transparència.
Hi ha molt solapament, així com connexions íntimes, entre els càrrecs del govern d'alt nivell i les xifres empresarials a Angola. Això genera molts conflictes d'interès. A causa d'aquesta superposició, els inversors estrangers sovint són pressionats a associar-se amb empreses angoleses que són fronts per a funcionaris públics.
Els funcionaris públics angolesos exigeixen sovint suborns, coneguts com a gasosas. Els suborns són necessaris per accedir als serveis públics bàsics, com l'assistència mèdica, l'escolarització, el registre de vehicles i els permisos comercials. Els oficials de policia sovint extorsionen els pagaments en els llocs de control. Durant el 2010, 18 empleats de baix nivell del Banc Nacional d'Angola i el ministeri de finances van ser arrestats per malversar aproximadament 137 milions de dòlars.
Hi ha una gran corrupció al voltant del president, persones properes a ell controlen gran part de les operacions financeres extremadament no transparents del govern. Un informe de 2010 va identificar sectors clau de l'economia angolesa com a part d'un imperi comercial dirigit per persones íntimes presidencials. El fet que entre les 12 persones més riques d'Angola hi hagi la filla del president, els principals ministres del govern i els membres del partit de govern reflecteixen la centralitat de la corrupció al país.
President L'ex-president d'Angola, José Eduardo dos Santos, ha estat acusat de crear un dels entorns governamentals més corruptes a l'Àfrica ignorant les necessitats quotidianes i les preocupacions dels ciutadans i, en canvi, centrar-se en acumular una fortuna massiva per a ell i la seva família i aixafar totes les polítiques oposició.
Tot i que Dos Santos ha estat elogiat pel seu paper en la independència del país i la seva promoció pública per la pau i la democràcia,Jose Eduardo dos Santos: Angola's shy president, BBC, August 29, 2012 la seva família i els seus parents tenen una fortuna massiva, mentre que la mitjana ciutadana angolesa viu amb menys de 2 $ al dia.