La República de Galícia va ser un passatge efímer en la història de Galícia que va durar unes hores i va tenir lloc exactament durant el 27 de juny de 1931, un dia abans de les eleccions a les Corts Constituents de la Segona República Espanyola, quan activistes com Pedro Campos Couceiro i Antonio Alonso Ríos van declarar que la solució als problemes de Galícia no passava per integrar-se en una República espanyola, sinó per optar per la creació de la Primera República Gallega.

Esdeveniments El matí del 25 de juny de 1931, els dirigents de la dreta nacionalista, Pedro Campos Couceiro i Antonio Alonso Ríos, van declarar que una total independència de Galícia d'Espanya era l'única manera que Galícia remeiés el seu endarreriment secular i recuperar la seva dignitat nacional. La cancel·lació temporal de la construcció de la línia ferroviària entre A Coruña-Ourense-Zamora va ser el desencadenant immediat dels esdeveniments.

El 27 de juny de 1931 va tenir lloc una primera proclamació a Ourense, al final d'una manifestació en protesta per la paralització de les obres del ferrocarril, que va acabar ocupant la Casa do Concello (ajuntament), on es va hissar una bandera de Galícia i es va proclamar públicament la República Gallega. Antonio Alonso Ríos va ser nomenat president de la Xunta Revolucionaria da República Galega (Junta Revolucionària de la República Gallega).Portada del diari Pueblo Gallego. Així, es pot dir que aquesta declaració d'independència és un dels primers exemples reals de sobirania nacional de Galícia després que fos integrada completament a la corona castellana.

Malgrat tot, el governador civil de la província d'Ourense i el ministre de l'Interior, Miguel Maura, van negar oficialment davant la premsa que s'hagués produït aquesta proclamació.

Proclamació en Santiago de Compostela

El context en què s'emmarca aquesta declaració és tensa, amb la recent victòria republicana i la fugida del rei espanyol Alfons XIII. Així, la declaració d'un Estat gallec es va veure afavorit per un entorn de malestar generat pel caciquisme imperant i per la paralització de les obres del ferrocarril,Cando Galicia foi unha república independente, article de Lois Pérez Leira publicat 27 de juny de 2016 en Historiadegalicia.gal. deixant sense treball a 12.000 treballadors. Amb tot això i això, en realitat, aquesta declaració d'independència només s'ha d'entendre com una proclama sense efectes reals.

Moviment social Va ser Alonso Ríos, nomenat president de la Junta Revolucionària de la República Gallega, i una multitud van avançar en forma de protesta cap al Pazo de Raxoi, i van prendre les oficines municipals, establint l'Estat Gallec. A Pobra de Seabra es va celebrar una manifestació que va recórrer tots els carrers cap a la casa consistorial, on es va hissar la bandera gallega. A Santiago de Compostel·la, els efectius de la causa esperaven la insurrecció de les altres comarques, però el govern central va reprendre el treball del ferrocarril, impedint que la insurrecció s'expandís.

La marginalitat històrica del país, en gran manera rural i de parla gallega, es trobava al centre del moviment. Finalment, la negociació entre les forces espanyoles i els instigadores gallecs van desactivar el moviment, que va perdre força i va finalitzar la Primera República Gallega.Lo que no te contaron en clase: I República Galega

Diverses organitzacions d'esquerres i partidaris de la sobirania nacional gallega encara celebren la data.

Referències

Bibliografia VV.AA. (2010): República Galega: umha aproximaçom histórica. A.C. Lucerna / A Revoltaina Cultural da Beira de Bergantinhos / A.C. Foucelhas / A Gentalha do Pichel / GalizaLivre.org / Escola Popular Galega / Editorial Corsárias.

Vegeu també Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida

República Catalana (1931) Independentisme Independentisme aragonès Independentisme català Independentisme gallec Moviment d'Alliberament Nacional Basc Nacionalisme andalús Nacionalisme aragonès Nacionalisme aranès Nacionalisme asturià Nacionalisme basc Nacionalisme càntabre Nacionalisme canari Nacionalisme castellà Nacionalisme català Nacionalisme gallec Nacionalisme murcià Nacionalisme valencià Regne de Galícia

Enllaços externs 79 anos despois , article del diari Galicia Hoxe del 20 de juny de 2010. 27 de xuño de 1931: Proclámase a República Galega, reportatge del diari digital Vieiros del 22 de juny de 2010. Unas horas de República Gallega del diari El País del 27 de juny de 2010. Web dedicado á historia e actualidade da República Galega . A República Galega: unha historia non oficial, documental de Lois Pérez Leira (2010).

Categoria:Segle XX a Galícia Categoria:Moviments independentistes Categoria:Nacionalisme gallec