Nicolás Sánchez-Albornoz y Aboín (Madrid, 1926) és un historiador i professor universitari espanyol. Fill de l'historiador Claudio Sánchez-Albornoz, que s'havia exiliat després de la Guerra Civil. Nicolás va romandre a Madrid i va participar, sent estudiant, en un intent de reconstrucció clandestina de la FUE. Va ser detingut en 1947 per la dictadura franquista i condemnat a treballs forçats. Va escapar en 1948 al costat de Manuel Lamana del Valle de los Caídos amb l'ajuda de l'antropòleg Paco Benet, l'escriptora Barbara Probst Solomon i Barbara Mailer. Va romandre exiliat a l'Argentina durant dècades i va desenvolupar allí gran part de la seva carrera.
Des de 1991 és membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid. Va ser el primer director de l'Institut Cervantes (1991-1996). Actualment resideix a Madrid.
Referències
Enllaços externs Los Años Bárbaros (The Barbarian Years) (1998) A movie about his escape from prison and into exile Universidad Autónoma de Barcelona: Investidura como Doctor honoris causa per la UAB (26 de abril de 2006). Denver Post Cuelgamuros, exilio e historia
Categoria:Exiliats del franquisme a l'Argentina Categoria:Historiadors madrilenys Categoria:Institut Cervantes Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona Categoria:Exiliats del franquisme madrilenys Categoria:Polítics madrilenys Categoria:Polítics espanyols del segle XXI Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1926