Els dotze abats de Challant (I dodici abati di Challant en l'italià original), és una novel·la de Laura Mancinelli publicada el 1981 i guanyadora del Prix Mondello.
La història es desenvolupa a finals del en un castell de la Vall d'Aosta.
Argument Un home feudal hereta un castell amb la clàusula de mantenir la fe en una obligació maliciosa de castedat. Dotze abadies assumeixen la tasca de vigilar l'observança del compromís, però tots desapareixen en una successió de morts misterioses, víctimes d'incidents banals i emblemàtics. Belles i desemparades Madonnas, castellanes i pretendents, filòsofs perseguits per la Inquisició, escuders i monjos, dimonis i màgia de sofre, lectures testamentàries i temptacions carnals, audàcia i santuari, i una altra vegada ... la bella Nostra Senyora de Maravì amor, nostàlgia, passejades serotines, inventors i cirurgians de trasplantament en olor d'herejía, i fins i tot un nen i el seu gat Miró.
En la novel·la, es presenten molts personatges, alguns que només apareixen en un capítol (com el comerciant, l'inventor o l'astròleg), uns altres que tornen després d'un temps per a una breu aparició (com el trobador i el filòsof). Cadascun d'ells representa una classe social de l'edat mitjana.
Temàtica Personatges Els nobles Franchino de Màntua - Senyor del castell Rubio, prim, amb ulls blaus. Per aquestes raons hauria d'haver (i potser fins i tot volgut) ser un joglar, sense oblidar que li agradava compondre cançons amb la seva viola. Va lamentar haver signat el testament, així com el fet que hagués de romandre cast, sobretot perquè no va poder administrar un territori, amb totes les molèsties del cas. Però havia acceptat perquè li semblava lleig no acceptar, perquè normalment es fa; en el fons per què ni tan sols ho sabia. Permanentment enamorat, encara que no sabés estimar. Gelós de tots els hostes del castell que van cortejar Madonna Bianca di Challant, tant que va expulsar el trobador. Marquesa Bianca di Challant - Senyora del castell Dona molt bella, estimada per molts, inclosos el duc, el filòsof, el trobador i l'abat Mistral. Abans sortia a cavall la nit abans de la posta de sol. De vegades va muntar Hipomeles, un orgullós cavall blanc, amb un trot lent i solemne; en altres ocasions, cavalcava Yvars, negre, àgil, nerviós i ràpid. Amb Ippomele es vestia tota de blanc: blanca la capa, blanca el vel, blanca el gran barret col·locat al vel; amb Yvars, en canvi, es vestia de negre. Però va ser bella en les dues ocasions. Cavaller Venafro Misteriós cavaller allotjat al castell Challant. No se sap gairebé res, fins i tot si Venafro és el seu nom real, es creu que els seus orígens deriven de la bella Isabel d'Angulema, però tota la seva existència és un misteri. Viu a una habitació de la torre del castell, que es diferencia de les altres perquè és l'única en què brilla una llum fins ben entrada la nit, mentre s'absorbeix en escriure el seu Herbari. Des del moment en què arriba al castell, sense escuders ni pàgines, es produeixen fets estranys que li fan creure la causa indirecta d'algunes morts. Es queda amb la marquesa fins i tot després de la crema del castell.
Visitants Enrique de Morazzone - arriba al castell en un carro muntat sobre un trineu i tirat per dos cavalls per vendre els seus productes. Deixa a l'abat Nevoso un trineu amb ressort, que, sense poder-lo utilitzar, mor. Senyora Maravì - provenia de la Cort Angevina de Nàpols. Tenia els cabells castanys rossos i arrissats i es va enamorar de Messer Goffredo da Salerno. Per seduir-lo, va decidir vestir un vestit de setí vermell cirera, amb vora a l'escot i a les mànigues: el vermell del vestit accentuava el vermell dels seus cabells i la blancor del seu coll i pit, que apareixien generosament des del coll profund. Però en Goffredo no volia saber res d'ella; fins i tot l'evitava. Així que la Maravì es va posar malalta: ulls vermells i una mica inflats, llavis esquerdats i un pentinat descuidat eren els símptomes de la malaltia de l'amor. Quan, cega de ràbia, va llançar una peça grossa d'escacs per la finestra a un home que li semblava que era en Goffredo, havia matat l'abat Foscolo. La sacerdòtessa - duia una llarga capa emplomada que li baixava des del cap, que estava proveït d'una mena de caputxa, fins als peus, embolcallant el seu cos robust amb la seva amplada i amagant els seus cabells castanys i rissuts. El mercader venecià - un home imponent, potser d'uns cinquanta anys, amb vestigis de bellesa recent al seu noble rostre i als seus ulls expressius. Vestia mitges llargues de vellut negre sobre les quals caia una gran jaqueta de tela vermella, els plecs de la qual estaven subjectats a la cintura per un cinturó alt; per sobre duia una capa curta, negra com les mitges i molt ampla. La seva vestimenta mostrava que era un home acostumat a l'afluència de Venècia en aquella època. El trobador - amb la pell bella, els ulls blaus i els cabells rossos, la marquesa se n'enamora immediatament gràcies al seu domini de la música. L'astròleg - va arribar al castell una tarda d'estiu acompanyat de la marquesa, que l'havia conegut durant la seva passejada a cavall habitual.
Els dotze abats
Umidio - sufrís nombrosos dolors, que intenta alleujar prenent herbes, les mateixes que en dosis excessives li causaran la mort. Nevoso - jove home robust i corpulent, però mandrós i aficionat a les comoditats. Celorio - un vell home malalt i fred, que buscava perpètuament la calidesa de la llar de foc, mor aixafat sota el pes d'una olla gran. Foscolo - un prevere sabutot i autoritari que veu en Cicco el fill del pecat, és mort per una torre d'escacs, que la Madonna Maravì havia llençat per la finestra, perquè pensava que era algú altre. Mistral - deixarà el castell perquè està enamorat de la marquesa. Leonzio Torchiato Malbruno Santoro Prudenzio Ildebrando Ipocondrio
Referències
Categoria:Novel·les en italià Categoria:Literatura italiana Categoria:Novel·les ambientades en l'edat mitjana