Joseph Brodsky, nascut amb el nom de Ióssif Aleksàndrovitx Brodski, , (Leningrad, 24 de maig del 1940 - Ciutat de Nova York, 28 de gener del 1996) fou un poeta estatunidenc d'origen soviètic, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1987 tant pels seus escrits en rus com en anglès.
Nascut a Leningrad (actualment Sant Petersburg), a la Unió Soviètica, el 1940, Brodsky es va enfrontar amb les autoritats soviètiques i va ser expulsat («molt aconsellat d'emigrar») de la Unió Soviètica el 1972. Es va establir als Estats Units amb l'ajuda de W.H. Auden i altres partidaris. Després va ensenyar al Mount Holyoke College i a universitats com Yale, Columbia, Cambridge i Michigan. Brodsky va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura de 1987 «per una autoria global, impregnada de claredat de pensament i intensitat poètica». Va ser nomenat poeta laureat dels Estats Units el 1991.
Segons el professor Andrey Ranchin de la Universitat Estatal de Moscou, «Brodsky és l'únic poeta rus modern el conjunt d'obres del qual ja ha rebut el títol honorífic d'un clàssic canonitzat… La canonització literària de Brodsky és un fenomen excepcional. Cap altre escriptor rus contemporani ha estat honrat com l'heroi d'un nombre tan gran de textos de memòries; cap altre ha tingut tantes conferències que li van ser dedicades». Daniel Murphy, en el seu text seminal Christianity and Modern European Literature, inclou Brodsky entre els poetes cristians més influents del , juntament amb T. S. Eliot, Óssip Mandelstam, Anna Akhmàtova (mentora de Brodsky durant un temps) i W.H. Auden, que va patrocinar la causa de Brodsky als Estats Units. Irene Steckler va ser la primera a afirmar categòricament que Brodsky era «un poeta cristià, sens dubte».Steckler, Irene, 1982, The Poetic and the Sacred Word: Biblical Motifs in the Poetry of Joseph Brodsky (unpublished PhD thesis, Bryn Mawr College, 1982, p.362) Abans, el juliol de 1972, després del seu exili, el mateix Brodsky, en una entrevista, va dir: «Tot i que estic relacionat amb l'Antic Testament potser per ascendència, i certament per l'esperit de justícia, em considero cristià. No és bo, però intento ser-ho».Knox, Jane, 1978, Iosif Brodsky's Affinity with Osip Mandelstam, Unpublished PhD thesis, University of Texas at Austen, p.314 El poeta i company acmeista rus contemporani, Viktor Krivulin, va dir que «Brodsky sempre va sentir el seu ésser jueu com una cosa religiosa, tot i que, en definitiva, és un poeta cristià».Polukhina V, ed, 1992, Brodsky Through the Eyes of his Contemporaries, St Martin's Press: London, p. 81
Biografia Primers anys miniatura|Casa Muruzi, Sant Petersburg, on la placa commemorativa de Brodsky és visible al mig de la planta baixa de l'edifici marró Brodsky va néixer en una família jueva russa a Leningrad (actualment Sant Petersburg). Descendent d'una família rabínica prominent i antiga, Schorr (Shor) el seu avantpassat directe de línia masculina va ser Joseph ben Isaac Bekhor Shor. El pare, Aleksandr Brodsky, era un fotògraf professional a l'armada soviètica, i la mare, Maria Volpert Brodskaya, una intèrpret professional la feina de la qual sovint ajudava a mantenir la família. Vivien en pisos comunals, en situació de pobresa, marginats per l'estatus jueu. En la primera infància, Brodski va sobreviure al setge de Leningrad on tota la família gairebé va morir de fam; una tieta sí que va morir de gana. Posteriorment va desenvolupar uns quants problemes de salut provocats pel setge. Brodsky va comentar que molts dels seus professors eren antijueus i que es va sentir com un dissident des de petit. Va assenyalar «Vaig començar a menysprear Lenin, fins i tot quan era a primer grau, no tant per la seva filosofia o pràctica política… sinó per les seves imatges omnipresents».
De jove estudiant, Brodsky era un nen indisciplinat conegut pel seu mal comportament durant les classes. Als quinze anys, Brodsky va deixar l'escola i va intentar entrar a l'Escola de Submarinistes sense èxit. Va passar a treballar com a operari de fresadora. Més tard, després d'haver decidit fer-se metge, va treballar a la morgue de la presó de Kresty, tallant i cosint cossos. Posteriorment va ocupar uns quants llocs de treball als hospitals, a la sala de calderes d'un vaixell i en expedicions geològiques. Al mateix temps, Brodsky va participar en un programa d'autoformació. Va aprendre polonès per poder traduir les obres de poetes polonesos com Czesław Miłosz, i anglès per poder traduir John Donne. En el camí, va adquirir un profund interès per la filosofia clàssica, la religió, la mitologia i la poesia anglesa i americana.
Carrera i família Carrera inicial El 1955, Brodsky va començar a escriure poesia i a fer traduccions literàries. Les va fer circular en secret, i uns quants van ser publicats per la revista clandestina, Sintaksis (). Els seus escrits eren apolítics. El 1958 ja era molt conegut en els cercles literaris pels poemes «El cementiri jueu prop de Leningrad» i «Pelegrins». Quan se li va preguntar quan es va sentir cridat per primera vegada a la poesia, va recordar: «L'any 1959, a Iakutsk, quan caminava per aquella terrible ciutat, vaig entrar en una llibreria. Vaig agafar una còpia de poemes de Baratynsky. No tenia res a llegir. Així que vaig llegir aquell llibre i finalment vaig entendre què havia de fer a la vida. O em vaig emocionar molt, almenys. Així doncs, d'alguna manera, Ievgueni Baratinski és una mica responsable». La seva amiga, Ludmila Shtern (Людмила Яковлевна Штерн, 'Ljudmíla Jákovlevna Štern'), va recordar haver treballat amb Brodsky en un projecte de reg en el seu període geològic (treballant com a ajudant de geòleg): «Vam recórrer l'óblast de Leningrad examinant quilòmetres de canals, comprovant-ne els terraplens, que semblaven terribles… Estaven caient, es desfeia, hi creixien tota mena de coses estranyes… Va ser durant aquests viatges, però, quan vaig tenir el privilegi d'escoltar els poemes «Els turons» i «Galoparàs a les fosques». Brodsky me'ls va llegir en veu alta entre dos vagons de tren mentre anàvem cap a Tikhvin».
El 1960, el jove Brodsky va conèixer Anna Akhmàtova, una de les poetes més importants de l'edat d'argent. Ella va encoratjar el seu treball i es va convertir en el seu mentor. El 1962, a Sant Petersburg, Anna Akhmàtova el va presentar a l'artista Marina Basmànova, una jove pintora d'una família artística consolidada que dibuixava el retrat d'Akhmátova. Els dos van començar una relació; tanmateix, l'aleshores amic íntim i també poeta de Brodsky, Dmitri Bobyshev, era enamorat de Basmànova. Quan Bobyshev va començar a perseguir la dona, immediatament, les autoritats van començar a perseguir Brodsky; Bobyshev va ser àmpliament considerat responsable de denunciar-lo. Brodsky va dedicar molta poesia d'amor a Marina Basmànova:
Denúncia El 1963, la poesia de Brodsky va ser denunciada per un diari de Leningrad com a «pornogràfica i antisoviètica». Els seus papers van ser confiscats, va ser interrogat, ingressat dues vegades en un manicomi i després arrestat. Va ser acusat de «parasitisme social» per les autoritats soviètiques en un judici l'any 1964, que li va acusar que la sèrie de feines ocasionals i el seu paper com a poeta no contribuïa prou a la societat. El van anomenar «pseudopoeta amb pantalons de vellut» que va incomplir el seu «deure constitucional de treballar honestament pel bé de la pàtria». El jutge del procés va preguntar: «Qui t'ha reconegut com a poeta? Qui t'ha inscrit a les files dels poetes?»– «Ningú», va respondre Brodsky, «Qui em va inscriure a les files de la raça humana?»
L'any 1964, va ser acusat de paràsit social (en rus: тунеядство), per la qual cosa se'l condemnà a cinc anys de treballs forçats. Va passar divuit mesos en un camp penitenciari de la regió d'Arkhànguelsk, fins que va ser indultat l'any 1965. Va llogar una casa petita i, tot i que no tenia fontaneria ni calefacció central, disposar d'un espai propi i privat es va considerar en aquella època un gran luxe. Van visitar Basmànova, Bobyshev i la mare de Brodsky, entre d'altres. Va escriure amb la seva màquina d'escriure, va tallar llenya, va traure fems i a la nit va llegir antologies de poesia anglesa i nord-americana, incloent-hi una gran quantitat de W.H. Auden i Robert Frost. L'amic íntim i biògraf de Brodsky, Lev Loseff, escriu que si bé el seu confinament a l'hospital mental i el judici van ser experiències miserables, els divuit mesos a l'Àrtic van ser dels millors moments de la vida de Brodsky. La mentora de Brodsky, Anna Akhmàtova, es va riure de la miopia del KGB. «Quina biografia que estan preparant per al nostre amic pèl-roig!», va dir. «És com si els hagués contractat perquè ho fessin a propòsit». La condemna de Brodski va ser commutada el 1965 després de les protestes d'importants personatges culturals soviètics i estrangers, incloent Ievgueni Ievtuixenko, Dmitri Xostakóvitx, i Jean-Paul Sartre així com Akhmatova.Natalia Zhdanova, "Timelessness: Water Frees Time from Time Itself" , Neva News, 1 agost 2007. Brodsky també va esdevenir una causa cèlebre a Occident quan una transcripció secreta de l’acta del judici va sortir clandestinament del país. Això el va convertir en un símbol de la resistència artística en una societat totalitària, com el seu mentor, Anna Akhmatova.
Des de llavors, va conservar una actitud de discreció vers el règim soviètic i, si bé mai es va afiliar, a diferència d'altres intel·lectuals del moment, a cap discrepància política, sí que va mostrar reserves en la relació amb les autoritats. N'és un exemple que va refusar demanar el visat per concórrer a una trobada internacional de poesia celebrada a la ciutat de Londres l'any 1969 i al Festival dei Due Mondi a Spoleto (Itàlia). El 1972, va fer dues breus estades a Viena i Londres, i finalment es va exiliar als Estats Units, on va adquirir la nacionalitat estatunidenca l'any 1980 i va esdevenir professor a les universitats de Michigan i Columbia.
miniatura|Placa de senyalització on Brodsky es va allotjar a Vílnius miniatura|La maleta amb la qual Brodski va sortir de la seva terra natal, el 4 de juny de 1972, amb una màquina d'escriure, dues ampolles de vodka i un recull de poemes de John Donne, avui exposada al Museu Anna Akhmatova de Sant Petersburg. El seu fill, Andrei, va néixer el 8 d'octubre de 1967 i Basmànova va trencar la relació. Andrei va ser registrat amb el cognom de Basmanova perquè Brodski no volia que el seu fill patís els atacs polítics que va patir. Marina Basmànova va ser amenaçada per les autoritats soviètiques, la qual cosa li va impedir casar-se amb Brodski o unir-se a ell quan va ser exiliat del país. Després del naixement del fill, Brodsky va continuar dedicant poesia amorosa a Basmànova. El 1989, Brodsky va escriure el seu darrer poema a «MB», en què rememora la vida a Leningrad: