En aquesta llista de roques metamòrfiques s'enumeren alfabèticament un total de 77 roques metamòrfiques, entre les quals n'hi ha tant generades a partir de metamorfisme de contacte com de regional; formades dins de totes les fàcies metamòrfiques i de diferents graus de metamorfisme o metasomatisme. A cada nom de roca s'afegeix una descripció sintètica, així com una imatge i els minerals que la formen. Les roques metamòrfiques són roques generades a partir de roques preexistents com a conseqüència d'un metamorfisme; els noms que poden rebre són els següents: Noms amb components: en aquest cas, el nom de la roca metamòrfica va acompanyat dels components característics d'aquesta roca (p.e. esquist de quars i mica). Noms específics: tenen connotacions molt específiques però no segueixen cap regla sistemàtica (p.e. gneis). A partir dels noms dels protòlits: s'afegeix el prefix meta- al nom de la roca que s'ha metamorfitzat (p.e. un conglomerat metamorfitzat dona lloc a un metaconglomerat).
En aquesta llista s'enumeren diferents noms específics de roques metamòrfiques. La llista no conté els noms a partir dels protòlits, ja que poden ser generats a partir d'afegir el prefix meta- a qualsevol roca sedimentària, ígnia o metamòrfica; tampoc conté els noms amb components, ja que aquests noms poden generar-se a partir de la resta de noms tot afegint els minerals característics.
Índex A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z Referències • Enllaços externs • Bibliografia A Nom de la rocaDescripcióMinerals esencialsMinerals no esencialsImatgesAceïtaL'aceïta és una roca metasomàtica alcalina de baixa temperatura, principalment composta de carbonat subsidiari i hematites. Com a mineral accessòri s'hi pot trobar apatita amb urani.Carbonat, hematitesApatitacenter|sense marc|120x120pxAdinolaRoca metamòrfica de contacte, de gra fi, i d'aspecte finament bandat a conseqüència de l'alternança de capes grises, verdes o vermelloses.Albita, quarsActinolita, anatassa, clorita, epidota, moscovita, rútil, sericitacenter|sense marc|120x120pxAgmatitaLes agmatites són migmatites amb estructura bretxosa.Variablescenter|sense marc|120x120pxAlbititaRoca metasomàtica d'alta a mitja temperatura formada per una alteració sòdica intensa de diverses roques. No s'ha de confondre amb el granit d'albita (camp 2 del diagrama QAPF) que a vegades pot ser anomenat així.Albitacenter|sense marc|120x120pxAmfibolitaL'amfibolita és una roca gneissosa o granofèlsica metamòrfica formada per amfíbol verd, negre o marró i plagiòclasi (incloent-hi l'albita) que representen més del 75% dels constituents de la roca. L'amfíbol representa més del 30% de minerals. El protòlit sol ser una roca basàltica o dolerítica.Amfíbol, plagiòclasiGrup de l'epidota, granat, biotita, clinopiroxè, escapolita, quars, titanitacenter|sense marc|120x120pxAnatexitaRoca metamòrfica d'alt grau que presenta in situ, les evidències d'haver estat formada per anatèxia.Variablescenter|sense marc|120x120pxArgil·lisitaRoca metasomàtica de baixa temperatura composta principalment d'argiles. També pot presentar silicats, carbonats i sulfurs de ferro. Es forma per alteració hidrotermal tant de roques ígnies com sedimentàries.ArgilesSilicats, carbonats, sulfurs de ferrocenter|sense marc|120x120pxArteritaUn tipus de migmatita on les parts més fosques es troben injectades per vetes de material més clar (leucosomes). És una roca metamòrfica d'alt grau.Variablescenter|sense marc|120x120px
B Nom de la rocaDescripcióMinerals esencialsMinerals no esencialsImatgesBeerbaquitaRoca metamòrfica de contacte d'alt grau de gra fi i granoblàstica. Es forma pel contacte d'un dic basàltic amb un magma o roca gabròica.Plagiòclasi, òxids de ferro, piroxèAmfíbol, biotita, olivinacenter|sense marc|120x120pxBeresitaRoca metasomàtica de baixa temperatura caracteritzada per la presència de quars, sericita, ankerita i pirita resultant del reemplaçament de protòlits ignis i sedimentaris.Ankerita, pirita, sericita, quarscenter|sense marc|120x120pxBoetonitaRoca metasomàtica composta principalment per òpal amb certes quantitats de cromita, marcasita i localment magnesita.Calcedònia, òpalCromita, marcassita, magnetitacenter|sense marc|120x120pxBretxa hidrotermalLes bretxes hidrotermals són roques metasomàtiques que presenten clasts irregulars cimentats per minerals majoritàriament hidrotermals.Variablescenter|sense marc|120x120pxBuchitaRoca metamòrfica rara, compacta i vesicular de qualsevol composició que conté més d'un 20% de vidre en volum, produït per metamorfisme de contacte en ambients volcànics a subvolcànics o generat per metamorfisme de combustió.VidreFeldespat potàssic, quarscenter|sense marc|120x120px
C Nom de la rocaDescripcióMinerals esencialsMinerals no esencialsImatgesCataclasitaRoca de falla cohesiva, amb esquistositat poc desenvolupada o sense o bé incohesiva caracteritzada per porfiroclasts angulosos i fragments lítics en una matriu de gra fi de composició similar.Variablescenter|sense marc|120x120pxCharoititaRoca metasomàtica potàssica molt rica en charoïta. Només s'ha descrit a la República de Sakha (Rússia). Es forma per la intrusió de les sienites del Massís de Murunskii en dipòsits calcàris alterats.Canasita, charoïta, egirina, steaciyta, tinaksitacenter|sense marc|120x120pxCloritolitaRoca metasomàtica monomineràlica composta essencialment de clorita. Es forma per metamorfisme hidrotermal i es troba en vetes.Cloritacenter|sense marc|120x120pxCokeïtaCoc format per metamorfisme de contacte de carbó o en focs subterrànis de dipòsits de carbó.center|sense marc|120x120pxCornubianitaTerme emprat inicialment per a anomenar roques bandades de gra fi a roques esquistoses compostes de quars, feldespat i mica generades per metamorfisme de contacte a partir de protòlits gneissics o esquistosos. També s'empra per a anomenar corneanes amb andalusita o de quars, mica i turmalina.Variablescenter|sense marc|136x136pxCoronitaNom emprat per a anomenar qualsevol roca amb presència de corones.Variablescenter|sense marc|120x120pxCosmocloritaPiroxenita metamòrfica composta predominantment per cosmoclor.Cosmoclorcenter|sense marc|120x120pxCotículaRoca metamòrfica de baix grau i de gra molt fi formada per espessartina en una matriu de mica blanca i quars submicroscòpic.Espessartina, mica blancaQuarscenter|sense marc|120x120px
D Nom de la rocaDescripcióMinerals esencialsMinerals no esencialsImatgesDiatexitaTipus de migmatita on les parts fosques i clares formen estructures en schlieren i nebulítiques.Variablecenter|sense marc|120x120pxDictionitaTipus de migmatita amb una estructura reticular formada per un entramat de petites vetes.Variablecenter|sense marc|120x120px
E Nom de la rocaDescripcióMinerals esencialsMinerals no esencialsImatgesEclogitaRoca metamòrfica d'alta pressió i temperatura composta per granat en més d'un 75% de volum (sovint per pirop o almandina magnèsica) i onfacita (clinopiroxè de Na-Ca-Al-Mg). Mentre que el quars, el rútil i la cianita són components habituals, la plagiòclasi no hi és mai present.Granat, omfacitaCianita, paragonita, ortopiroxè, rútil, quarscenter|sense marc|120x120pxEclogitoideRoca metamòrfica que conté granat i omfacita però que no compleix tots els requisits per a ser classificada com a eclogita.Granat, omfacitacenter|sense marc|120x120pxEpidositaRoca metasomàtica de baixa a mitja temperatura, generalment formada per alteració de roques basàltiques però també d'altres roques ígnies bàsiques a àcides. Principalment formada per epidota, quars, clorita i amfíbol.EpidotaQuarscenter|sense marc|120x120pxEspilitaRoca metamòrfica de grau molt baix a baix. Es forma per l'alteració de roques volcàniques o subvolcàniques bàsiques a intermèdies en les quals el feldespat és principalment albita acompanyada de clorita, calcita, quars, epidota, prehnita i altres minerals de baixa temperatura.AlbitaClorita, calcita, quars, epidota, prehnitacenter|sense marc|120x120pxEsquistRoca metamòrfica, amb textura esquistosa, fanerocristal·lina, derivada de lutites i grauvaques i, de vegades, de roques ígnies bàsiques, amb minerals laminars, aciculars o fibrosos visibles a ull nu, que li confereixen una fissilitat excel·lent. La composició mineralògica dels esquists és molt variable.Variablecenter|sense marc|120x120pxEsquist blancEsquist d'alta temperatura i pressió. Presenta una coloració clara i conté cianita i talc. Aquestes roques representen roques alumíniques metamorfitzades sota condicions de fàcies eclogita.Cianita, talccenter|sense marc|120x120pxEsquist blauEsquist d'alta temperatura i pressió de color blau a conseqüència de la presència d'amfíbol alcalí com ara glaucòfan o ferroglaucòfan.glaucòfan, ferroglaucòfancenter|sense marc|120x120pxEsquist verdEsquist de color verd de metamorfisme baix a molt baix. El seu color prové de la presència de minerals com ara l'actinolita, la clorita o l'epidota.Actinolita, clorita, epidotacenter|sense marc|120x120pxEstromatitaTipus de migmatita amb capes regulars que poden tenir varies composicions i aspectes, com per exemple, l'alternança entre mesosoma i leucosoma.Variablecenter|sense marc|120x120px
F Nom de la rocaDescripcióMinerals esencialsMinerals no esencialsImatgesFenitaRoca metasomàtica d'alta temperatura caracteritzada per la presència de feldespat alcalí, amfíbol sòdic i piroxè sòdic. La nefelina, calcita i la biotita/flogopita poden estar-hi presents. La titanita i l'apatita poden ser accessòris. Les fenites es formen en aureoles de contacte.Piroxè, feldespat, amfíbolCalcita, nefelina, biotita, flogopita. Apatita i titanita com a accessòris.center|sense marc|120x120pxFil·litaRoca metamòrfica de grau baix a molt baix i de gra fi a mitjà caracteritzada per una lluïssor brillant i una esquistositat ben desenvolupada a conseqüència de la disposició en paral·lel dels fil·losilicats.Fil·losilicatscenter|sense marc|120x120pxFlebitaÉs una migmatita amb múltiples vetes; el terme no té connotacions genètiques, només descriptives.Variablecenter|sense marc|120x120px
G Nom de la rocaDescripcióMinerals esencialsMinerals no esencialsImatgesGlaucofanitaRoca que conté més d'un 75% en volum de glaucòfan o ferroglaucòfan. El nom també es va emprar en el passat com a sinònim de gneis amb glaucòfan o conrneana o esquist amb glaucòfan.glaucòfan, ferroglaucòfancenter|sense marc|120x120pxGneisRoca metamòrfica de grau mig a alt que freqüentment presenta una estructura bandada de gra mig a groller amb una esquistositat poc desenvolupada. És una roca foliada formada per metamorfisme regional.center|sense marc|120x120pxGranatitaRoca metamòrfica d'alta pressió i temperatura composta per més d'un 75% de granat en colum. El terme «eclogita» no pot aplicar-se en aquest cas.Granatcenter|sense marc|120x120pxGranofelsitaRoca metamòrfica, granoblàstica i granular de gra mig a groller amb poca o sense foliació ni lineació.center|sense marc|120x120pxGranulitaRoca metamòrfica d'alt grau en la qual els silicats són principalment no hidratats (p.e. feldespats, granats, piroxens…); s'hi pot trobar cordierita però no moscovita primària. Pot presentar estructura gnèisica i típicament granoblàstica.Feldespat, cordieritacenter|sense marc|120x120pxGreisenRoca metasomàtica de mitja temperatura caracteritzada per la presència de quars i mica blanca, freqüentment amb topazi, fluorita, turmalina i localment amb amazonita, ortòclasi, andalusita i diàspor. Poden presentar zonació.Mica, quarsAmazonita, andalusita, diàspor, ortòclasi, fluorita, moscovita, topazi, turmalina, zinnwaldita. Cassiterita, molibdenita i wolframita com a accessòriscenter|sense marc|120x120pxGumberitaRoca metasomàtica de baixa a mitja temperatura composta de quars, ortòclasi i carbonat. Es forma per alteració de granodiorita o sienita i es troba estretament associada a vetes de tungstè-coure o urani-or.Carbonat, ortosa, quarsAnkerita, dolomita, flogopita, scheelita. Bismutinita i molibdenita com a accessòris.center|sense marc|120x120px
I