Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021

Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 es van celebrar el 14 de febrer de 2021 a Catalunya.

Les eleccions es van convocar per al 14 de febrer quan es va exhaurir el termini legal en el qual el Parlament de Catalunya va ser incapaç de nomenar un nou president de la Generalitat després de la inhabilitació de Joaquim Torra i Pla. El 15 de gener, a causa de la crisi sanitària es va deixar sense efecte la convocatòria i es van posposar al 30 de maig de 2021, però una resolució del TSJC va mantenir en vigor la data del 14 de febrer.

Aquestes van ser les tretzenes eleccions al Parlament de Catalunya celebrades des de la re-instauració de la Generalitat de Catalunya el 1980, i les sisenes que se celebraven de manera anticipada, després de les de 1995, 2006, 2012, 2015 i 2017.

Els comicis van servir per triar els 135 diputats de la tretzena legislatura de la Catalunya autonòmica i van suposar per primer cop l'opció majoritària en vots i escons de l'independentisme institucional.

Antecedents A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017, la candidatura de Ciutadans fou la primera força en escons i en vots per primera vegada en la seva història, en unes eleccions amb una participació rècord de quasi el 82% del cens. Tanmateix, el bloc independentista format per Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i la Candidatura d'Unitat Popular va renovar la majoria parlamentària amb un total de 70 diputats i va augmentar en nombre de vots. El Partit dels Socialistes de Catalunya va millorar lleugerament els resultats de les anteriors eleccions per primera vegada des de 1999. La coalició Catalunya en Comú va perdre escons i vots respecte l'anterior Catalunya Sí que es Pot. El Partit Popular de Catalunya va obtenir els pitjors resultats de la seva història amb tan sols 4 diputats.

El candidat inicial a presidir la Generalitat de Catalunya fou Carles Puigdemont, però degut a la seva situació judicial i d'exili el Tribunal Constitucional va prohibir-ne la seva candidatura. Davant aquesta situació el grup parlamentari de Junts per Catalunya va proposar la candidatura de Jordi Sànchez i Picanyol, en aquell moment en presó, propiciant que la investidura del President es posposés fins al 14 de maig de 2018. En un segon intent per intentar investir Carles Puigdemont, es va desistir i es va optar per l'exconseller de Presidència Jordi Turull i Negre tanmateix, l'endemà de la sessió d'investidura fallida, el jutge Pablo Llarena envià a Jordi Turull a presó juntament amb els seus excompanys Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Raül Romeva i no es va poder celebrar la segona sessió d'investidura. Carles Puigdemont va suggerir el nom de Joaquim Torra i Pla com a candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya i fou investit president de la Generalitat de Catalunya el 14 de maig de 2018, formant un govern de coalició de Junts i Esquerra. Un dels seus primers actes com a president fou visitar els diversos presos polítics catalans a les presons. Quan va nomenar els seus consellers, el Govern espanyol es va negar a publicar la nota oficial corresponent al DOGC, per tal de no fer efectius els càrrecs.

Convocatòria El president de la Generalitat Joaquim Torra i Pla va anunciar la seva intenció de dissoldre anticipadament el parlament després de la crisi oberta entre Junts per Catalunya i ERC després de la inhabilitació com a diputat de Torra el 27 de gener de 2020. Quim Torra va anunciar que convocaria eleccions després que s'aprovessin els pressupostos de la Generalitat de Catalunya, però la pandèmia per coronavirus de 2020 a Catalunya va obligar a posposar-les. El 28 de setembre el Tribunal Suprem va ratificar la sentència del TSJC en què inhabilitava Quim Torra per un any i mig per haver desobeït l'ordre de la JEC i no despenjar a temps la pancarta del balcó de la Generalitat amb un llaç groc i el missatge “Llibertat presos polítics i exiliats” durant la campanya electoral de les generals del 28-A.

A falta d'un candidat amb els suports suficients, el President del Parlament, Roger Torrent, va plantejar el 14 de febrer de 2021 com a possible data de les eleccions. Per a això, van passar quatre dies entre la ronda de consultes amb els grups parlamentaris, de l'1 al 15 d'octubre, i la comunicació formal del seu resultat al Ple del Parlament, que va ser el 21 d'octubre, ja que la llei estableix dos mesos més de marge per a una possible investidura amb èxit. El termini va portar automàticament, el 22 desembre, a la signatura i publicació del decret de dissolució del Parlament i de convocatòria d'eleccions que, segons normativa, serien al cap de 54 dies, és a dir el 14 de febrer. Parlament de Catalunya el 2017Després de les eleccions de 2017Parlament de Catalunya el 2020 () Al moment de la dissolució de la cambra per a les eleccions de 2021300px300px

Impacte de la pandèmia per coronavirus esquerra|miniatura|Simulacre de votació amb el conseller Bernat Solé, el 10 de febrer En el seu moment la Generalitat manifestà que preparava tots els mecanismes per poder mantenir les mesures i la seguretat i evitar contagis de COVID-19 el dia de les votacions. Entre les mesures que s'estudiaven hi havia la de fomentar el vot per correu, diverses franges de votació i fer cues diferenciades al carrer (una per a persones vulnerables, una altra per a la resta de votants i una tercera cua per a les persones contagiades, si finalment poguessin votar presencialment), tot plegat pendent d'aprovació pel Procicat. En qualsevol cas, el govern es va marcar el 15 de gener com a data límit per decidir, després de consultar els partits, si finalment se celebrarien les eleccions convocades pel 14 de febrer, El decret de convocatòria de les eleccions ja contemplava la possibilitat que arran de la situació epidemiològica provocada pel coronavirus fos necessari ajornar els comicis.

Els informes presentats pel Departament de Salut en la reunió tècnica de la Taula de Grups Parlamentaris del 14 de gener mostraven que es podia preveure un pic epidèmic abans de l'inici de la campanya electoral i un pic d'ingressos a les UCI pocs dies abans de les eleccions. Perquè el procés electoral no coincidís amb els moments més difícils de la tercera onada de la pandèmia i ningú hagués de renunciar al dret a vot per evitar el contagi, el 15 de gener, el vicepresident Pere Aragonès va signar el decret que deixava sense efecte la celebració de les eleccions convocades per al 14 de febrer i anunciava una convocatòria per tal que tinguessin lloc el 30 de maig, prèvia anàlisi de les circumstàncies epidemiològiques i de salut pública. Finalment, el 19 de gener, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va estimar les mesures cautelaríssimes sol·licitades contra el decret que traslladava les eleccions autonòmiques del 14 de febrer al 30 de maig, mantenint en vigor la convocatòria per al 14 de febrer.

Candidatures Canvis dins de les coalicions La coalició Junts per Catalunya, conformada per a les eleccions de 2017 per Convergència Democràtica de Catalunya i el Partit Demòcrata Europeu Català, que va obtenir 34 diputats, va viure una profunda ruptura a mitjan 2020 quan l'entorn de Carles Puigdemont va formar el partit polític Junts per Catalunya i 5 diputats al Parlament de Catalunya van romandre en el PDeCAT, que va denunciar a Junts per Catalunya per apropiació de la marca. El 8 de gener de 2021 la Junta Electoral Central en «reconeixia els drets» electorals respecte a l'antiga coalició.

Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres, que en 2017 es van presentar amb Esquerra Republicana de Catalunya ho van fer amb Junts per Catalunya.

Processos de primàries En juliol de 2019, Ciutadans va fer un procés d'eleccions primàries; va sortir-hi escollida com a candidata a la presidència de la Generalitat Lorena Roldán, però el partit va nomenar Carlos Carrizosa, provocant la marxa de Roldán del partit i el seu pas al Partit Popular de Catalunya.

El novembre de 2020 es van celebrar les primàries de Junts per Catalunya per optar a la presidència de la Generalitat, en què va sortir escollida Laura Borràs, i a les que també s'hi van presentar Damià Calvet i Jordi Ferrés, qui pocs dies abans de les eleccions, va demanar el vot per Borràs.

Primàries Catalunya va decidir presentar-se per tal de fer efectiu el mandat de l'1 d'octubre, i durant els mesos de novembre i desembre del 2020, en una primera volta per escollir els representants de cada comarca a la llista definitiva, i una segona per ordenar els representants, sent el primer lloc per Barcelona per Laura Ormella.

Candidatures de grups extraparlamentaris Els grups sense representació al parlament sortint requereixen l'aval del 0,1% del cens a cada circumscripció per poder presentar candidatura o l'1% en cas que siguin una agrupació d'electors. Els partits que ho van aconseguir per a tot Catalunya van ser Junts per Catalunya, Vox, el Partit Nacionalista de Catalunya, Primàries Catalunya, Recortes Cero, el Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya, el Front Nacional de Catalunya, o només en algunes circumscripcions, Izquierda en Positivo (B, G, L), Per Un Món Més Just (G, L, T), Escons en Blanc i Suport Civil Català (L), Unión Europea de Pensionistas, i Alianza por el Comercio y la Vivienda (G), i Unidos por la Democracia + Jubilados, Moviment Corrent Roig i Som Terres de l'Ebre (T).

Candidatures sense representació al Parlament de Catalunya

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021

Źródło i licencja