El barbacoll de dues bandes (Hypnelus bicinctus) és una espècie d'ocell de la família dels bucònids (Bucconidae) que habita boscos poc densos de Colòmbia oriental i Veneçuela. Sovint és considerat coespecífic del barbacoll de Wagler (H. ruficollis).

Descripció El barbacoll de dues bandes és un ocell voluminós i de bec gruixut de boscos i matolls secs i semihumits, principalment a l'est dels Andes. El plomatge és força cridaner, amb una taca blanca a la cara, la gola marró clar i múltiples bandes a les parts inferiors. Similar al barbacoll de Wagler (H. ruficollis), que es troba principalment a l'oest i al nord dels Andes, però sempre mostra dues o tres bandes (no només una el de Wagler), amb la banda superior que envolta la gola. Sovint es troba en parelles perxats a l'aire lliure en grans branques, tanques i altres llocs conspicus abans de sortir darrere d'una àmplia varietat de preses. El cant és una llarga sèrie de xiulets o cloqueigs. El mascle i la femella poden cantar junts en un duet sorollós i caòtic.

L'adult de la subespècie nominal, H. b. bicinctus, té una corona de color marró fosc amb taques marrons pàl·lids, una taca beix des del bec fins a l'ull, una taca blanquinosa a la galta i una taca negra a sota i darrere de la blanca. Al clatell hi té una banda blanquinosa estreta. Les parts superiors són de color marró apagat amb taques blanquinoses, mentre que l'ala tancada és de color marró apagat. La cua és llarga i de color marró fosc amb vores pàl·lides primes a les plomes. La barbeta és blanquinosa i la gola i la part superior del pit són de color beix vermellós. A sota hi ha dues bandes negres al pit. La resta del ventre és de color beix vermellós amb taques negres a la vora superior i els flancs són blanquinosos amb grans taques negres. H. b. stoicus és similar, però lleugerament més marró i pàl·lida a la part superior, té la cara menys marcada i les puntes de les plomes de la banda superior del pit són de color beix.

Distribució i hàbitat El barbacoll de dues bandes és un habitant de les zones boscoses de terres baixes de Colòmbia i Veneçuela, però tendeix a evitar els boscos densos.

La subespècie nominal del barbacoll de dues bandes es troba als llanos del nord-est de Colòmbia i al nord de Veneçuela gairebé fins al llac Maracaibo a l'oest, a l'est fins a prop de la frontera amb Guyana, i al sud lleugerament fins als estats d'Amazones i Bolívar.

H. b. stoicus només es troba a l'illa Margarita, davant la costa central de Veneçuela. Al continent habita paisatges oberts o gairebé oberts, incloent-hi la sabana dels llanos, matolls, granges abandonades i les vores dels boscos caducifolis. Es troba gairebé exclusivament per sota dels 500 m d'altitud. A Margarita habita matolls i boscos des de les planes fins als peus dels turons. No s'ha documentat moviments estacionals, tot i que l'hàbitat pateix canvis estacionals. De vegades és comú en una zona i després la deixa durant diversos anys.

Comportament Alimentació El barbacoll de dues bandes caça des d'una perxa alta i oberta o des d'una més baixa i ombrívola. Salta per capturar les preses; la dieta no s'ha documentat completament, però se sap que inclou insectes.

Reproducció La temporada de reproducció del barbacoll de dues bandes sembla incloure maig i juny, tot i que no hi ha detalls. Excava un cau en un termiter arbori. No s'ha determinat la mida de la posta, però la del seu congènere és de tres ous.

Vocalització El cant del barbacoll de dues bandes és "un 'tak-ta-tóoo' rítmic repetit" i el crit "una nota grallant, sorprenentment forta" que de vegades el fa en vol.

Estat de conservació La UICN ha avaluat el barbacoll de dues bandes com en risc mínim. Té una àmplia distribució, i tot i que no s'ha determinat la mida de la població, es creu que és estable. Generalment, és comú a tota la distribució continental, i "els usos humans de la terra no semblen representar cap amenaça immediata". Es desconeix l'estatus a l'illa de Margarita.

Taxonomia i sistemàtica La taxonomia del barbacoll de dues bandes no està clara. El Congrés Ornitològic Internacional (COI) i el Manual dels Ocells del Món (HBW) de BirdLife International el consideren una espècie. Li assignen dues subespècies. Tanmateix, la taxonomia de Clements tracta els dos com a subespècies del barbacoll de Wagler (H. ruficollis). El Comitè de Classificació Sud-americà de la Societat Ornitològica Americana (SACC) reconeix que tractar H. bicinctus com una espècie podria ser vàlid, però no ha rebut una proposta formal per a la divisió.

Les autoritats de classificació taxonòmica que tracten el barbacoll de dues bandes com una espècie li assignen dues subespècies:

H. b. bicinctus (Gould, 1837) ─ nord-est de Colòmbia (llanos, a l'est dels Andes) i Veneçuela des de Falcón (excepte la península de Paraguaná) fins al nord-oest d'Amazones i el nord de Bolívar. H. b. stoicus (Wetmore, 1939) ─ Illa Margarita (en front de Veneçuela).

Referències

Categoria:Bucònids Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud