Eleccions al Parlament de Catalunya de 2024

Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024 es van celebrar el 12 de maig de 2024, per escollir els 135 membres de la XV legislatura del Parlament de Catalunya. 5.460.337 de ciutadans estaven cridats a dipositar en una de les 8.940 meses electorals.

Aquests comicis donaren la victòria en escons i en vots al Partit dels Socialistes de Catalunya amb 42 diputats, encapçalat per l'exministre de Sanitat d'Espanya Salvador Illa, amb l'escenari incert d'un Parlament molt dividit. Les forces polítiques independentistes van patir una gran desfeta electoral i van perdre la majoria absoluta que gaudien des de les eleccions del 2015. Només Junts+, liderat per Carles Puigdemont, aguanta pujant fins als 35 escons mentre que l'ERC i la CUP s'enfonsen amb 20 i 4 escons respectivament. Entra en la cambra catalana una quarta força independentista, Aliança Catalana, amb dos diputats per les demarcacions de Girona i Lleida.

El PP aconsegueix ser la quarta força del parlament, passant de tres a quinze diputats, Vox es manté en onze escons, els Comuns cauen fins als sis, i Ciutadans desapareix del Parlament set anys després de guanyar les eleccions havent superat el milió de vots.

Antecedents

Les anteriors eleccions es van celebrar el 14 de febrer de 2021 a Catalunya.

Parlament de Catalunya resultant de les Eleccions de 2021300px ERC i Junts per Catalunya van signar un acord de govern en coalició encapçalat per Pere Aragonès que va permetre afrontar una segona convocatòria d'investidura pel 21 de maig de 2021, Després que el president rebutgés dues propostes de Junts destinades a recuperar la confiança al si de la coalició de govern, els afiliats de Junts van votar entre el 6 i el 7 d'octubre del 2022 sortir del govern autonòmic amb gairebé el 56% dels vots a favor, fet que va marcar la ruptura de la governança compartida pels independentistes des del 2016. El 10 d'octubre, Pere Aragonès va reorganitzar el seu govern per substituir els exconsellers de Junts, apostant per antics perfils del PSC, En Comú Podem i PDeCAT.

Antonio Gallego Burgos, escollit en les llistes de Vox va abandonar el seu grup parlamentari el 2 de novembre de 2022, i Cristina Casol Segués, escollida a les llistes de Junts per Catalunya i va fer el propi el 30 de gener de 2024.

El 13 de març del 2024 el President va convocar eleccions anticipades quan no es van aprovar els pressupostos proposats pel govern de Pere Aragonès per a la XIV legislatura del Parlament. Havien rebut els vots favorables d'ERC, el PSC-Units i la diputada no adscrita Cristina Casol (67); però els vots adversos de Junts, Vox, la CUP, Ciutadans, el PP i Catalunya en Comú (68). El 18 de març, el President va signar el decret de dissolució del Parlament de Catalunya.

Sistema electoral miniatura|Nombre de diputats per circumscripció. Els 135 membres del Parlament de Catalunya són elegits en quatre circumscripcions, corresponent a les quatre províncies catalanes, amb la regla D'Hondt; i el sistema tancat; de representació proporcional. Com Catalunya no té la seva pròpia llei electoral, les eleccions es duen a terme sota les normes provinents a l'Estatut d'Autonomia i sota la LOREG (Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general).

Els escons s'assignen per circumscripcions a través de lleis o decrets per a cada elecció. A les províncies de Girona, Lleida i Tarragona els corresponen a cada una sis diputats, als que s'afegeix un diputat adicional per cada 40.000 habitants, en canvi a la circunscripció de Barcelona li correspon un diputat per cada 50.000 habitants amb un topall de 85 diputats. La distribució d'escons per a les eleccions de 2024 és la següent: Barcelona (85), Girona (17), Lleida (15) i Tarragona (18).

La votació es fa a partir del sufragi universal en secret, tant presencial el mateix dia de les votacions com per avançat mitjançant vot per correu, que per a les eleccions de 2021 fou el més elevat de totes les votacions fins llavors a Catalunya. Pel que fa a l'edició de 2024, les sol·licituds de vot per correu es poden fer fins al 2 de maig i els vots es poden entregar a Correus com a màxim el 8 de maig de 2024, mentre per als residents a l'estranger s'ha eliminat el vot pregat i els electors reben al seu domicili la documentació per exercir el dret al sufragi i les paperetes, sense haver de demanar-ho prèviament.

Només llistes que superen el llindar del 3% dels vots vàlids a cada circumscripció (que inclou vots en blanc, que es compten per a cap de les anteriors) tenen dret a escó.

Cens electoral 5.460.337 ciutadans estan cridats a dipositar en una de les 8.940 meses electorals. 294.594 residents en l'estranger estan inscrits en el cens electoral de espanyols residents-absents que viuen a l'estranger (CERA), dels quals 145.667 a Europa (on destaquen els 40.037 residents a França, els 23.369 al Regne Unit i els 22.026 d'Alemanya), 137.015 a Amèrica (on destaquen els 29.027 d'Argentina i els 22.452 dels Estats Units), 6.503 a Àsia, 3.418 a Oceania i 1991 a l'Àfrica.

A la província de Barcelona el cens és de 4.051.064 i 227.985 inscrits al CERA, a la de Girona 528.068 i 25.270 respectivament, a la de Lleida 300.141 i 18.715 respectivament, i a Tarragona, 581.064 i 22.624 respectivament.

Candidatures Entre el 3 i el 8 d'abril, els partits polítics van poder presentar les seves candidatures, i el 16 del mateix mes les Juntes Electorals de les quatre circumscripcions van proclamar els candidats definitius.

Candidatures amb representació al Parlament de Catalunya Tots els partits amb representació al Parlament de Catalunya van anunciar que es presentarien a les eleccions. Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès (ERC), Ignacio Garriga (Vox), Carlos Carrizosa (Cs), Jéssica Albiach (Comuns) i Alejandro Fernández (PP) han confirmat que repetiran com a persona candidata, mentre que Laura Borràs (Junts) és reemplaçada per Carles Puigdemont, que el 21 de març va anunciar la seva candidatura a Elna. D'altra banda, la CUP va anunciar que la seva candidata seria Laia Estrada.

Esquerra Republicana de Catalunya va presentar una candidatura encapçalada per Pere Aragonès i que va comptar amb la participació de Jovent Republicà i Comunistes de Catalunya.

Junts per Catalunya va presentar una coalició amb Demòcrates de Catalunya anomenada Junts+ Carles Puigdemont per Catalunya i liderada per Carles Puigdemont.

La Candidatura d'Unitat Popular va interrompre el procés de Garbí, que s'havia de cloure amb la refundació de l'organització amb una assemblea nacional al juny de 2024 i va fer eleccions primàries per escollir la seva cap de llista entre Laia Estrada i Laure Vega, que finalment va guanyar Estrada.

En Comú Podem-Podem en Comú no va repetir la coalició sinó que es va convenir que Jéssica Albiach encapçalaria la candidatura de Catalunya en Comú i Sumar, anomenada Comuns Sumar, i Conchi Abellán la de Podem, però finalment Podem va decidir no presentar-se.

Ciutadans va presentar el 17 d'abril un recurs contra la decisió de la Junta Electoral de validar la candidatura de Carles Puigdemont, que fou desestimada perquè el jutjat contenciós administratiu de Barcelona la va considerar ajustada a dret.

Candidatures de grups extraparlamentaris Deu partits extraparlamentaris van assolir els avals necessaris per presentar la seva candidatura en alguna o totes les circumscripcions electorals. Tot i que inicialment la direcció de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) volia presentar una llista cívica a les eleccions, no va comptar el suport dels seus militants en una consulta interna vinculant per un estret marge. En canvi, partits com Escons en Blanc i Solidaritat Catalana sí que van anunciar la seva intenció en participar-hi, però no van arribar els avals necessaris en cap de les circumscripcions electorals catalanes.

Vuit de les candidatures que s'hi van presentar, no varen ser proclamades oficialment per les juntes electorals provincials. Aquestes van ser les quatre llistes del Partit Univers Català, que tenia al mateix i únic candidat en totes elles, les llistes de Front Nacional de Catalunya, Reinici Polític i Familia i Vida per Barcelona, i la llista de PACMA per Lleida.

+ Candidatures proclamades sense representació al Parlament de Catalunya Candidatures Barcelona Tarragona Girona LleidaCampanya 40x40px Alhora (ALHORA) center|sense marc|80px center|sense marc|80px 40x40px Aliança Catalana (ALIANÇA.CAT) 40x40px Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC) 40x40px Front Obrer (FO) 40x40px Retallades Zero (Recortes Cero) Partit Animalista Amb el Medi Ambient (PACMA) acceptada 40x40pxPer un Món Més Just (PUM+J) es presenta 40x40px Front Nacional de Catalunya (F.N.C.) acceptada es presentaEsquerra per Espanya (IZQP-UNIDOS-DEF) es presenta es presenta 40x40pxConvergents (CNV) es presenta es presenta es presenta

Enquestes d'opinió A la taula següent es detallen les estimacions de la intenció de votació en ordre cronològic invers, mostrant primer les més recents i utilitzant les dates en què es va fer el treball de camp de l'enquesta, en lloc de la data de publicació. On no es coneixen les dates del treball de camp, es dona la data de publicació. El percentatge més alt de cada enquesta es mostra amb el seu fons ombrejat en el color de la part líder. Si hi ha un empat, s'aplica a les xifres amb els percentatges més alts. La columna "Avantatge" de la dreta mostra la diferència en punts percentuals entre els partits amb els percentatges més alts de l'enquesta. Les projeccions de seients es mostren sota les estimacions de votació en petit. Calen 68 escons per obtenir una majoria absoluta al Parlament de Catalunya.

Resum gràfic

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2024

Źródło i licencja