Toshiko (en japonès: 智子; Kyoto, 23 de setembre de 1740 – 24 de desembre de 1813), honrada pòstumament com a Emperadriu Go-Sakuramachi (後桜町天皇, Go-Sakuramachi-tennō), fou la 117è monarca del Japó, segons l'ordre tradicional de successions. El seu regnat va començar l'any 1762 i va acabar amb la seva abdicació en 1771.Agència de la Casa Imperial del Japó (Kunaichō): 後桜町天皇 (120)Ponsonby-Fane, Richard. (1959). The Imperial House of Japan, p. 120.Titsingh, Isaac. (1834). Annales des empereurs du Japon, p. 419–420.
Aquesta sobirana del va rebre el nom d'emperadriu del seu pare, l'emperador Sakuramachi, amb el prefixe go- (後), traduït com a "després". El seu nom vol dir, doncs, "després de Sakuramachi". La paraula japonesa go també pot ser traduïda com ara "segon", per la qual cosa algunes fonts antigues identifiquen a l'emperadriu com "Sakuramachi II".
Go-Sakuramachi fou la darrera de vuit dones en prendre el rol d'emperadriu regnant al llarg de la història del Japó. Les set dones regnants anteriors a Go-Sakuramachi van ser Suiko, Kōgyoku (Saimei), Jitō, Genmei, Genshō, Kōken (Shōtoku), i Meishō.
Genealogia Abans de l'ascens de Go-Sakuramachi al Tron del Crisantem, el seu nom personal (imina) era . El seu pre-títol inicial d'accés al tron va ser , passant més tard a ser .Titsingh, p. 419.
Fou la segona filla de l'emperador Sakuramachi. La seva mare fou Nijō Ieko (二条 舎子). La seva germana més gran va morir jove i el seu germà més jove va ser l'emperador Momozono. L'emperadriu i el seu germà emperador va ser els últims descendents directes de l'emperador Nakamikado.Brinkley, Frank. (1907). A History of the Japanese People, p. 621.
La família imperial de l'emperadriu Go-Sakuramachi va viure amb ella al recinte dairi del Palau Heian.
Coronació center|miniatura|Corona Imperial de l'Emperadriu Go-Sakuramachi El seu regnat va ser impugnat per alguns nobles, inclosa la comandant Nomiya Sadaharu, que va argumentar que era inusual entronitzar una emperadora en els temps moderns, i que la predecessora de Go-Sakuramachi, l'emperadriu Meishō, no podia comptar com a precedent per a una emperadora moderna, ja que era un "exemple d'una època estranya i degenerada". Va lamentar-se: "Ai las, aquest és un moment en què la via reial ha decaigut i ha caigut en decadència en els darrers dies", i va afegir: "Mai s'ha sentit a parlar que un germà petit cedeixi el tron imperial a la seva germana o germà gran". Finalment, va escriure sobre la seva ràbia que era "com si la seva ment i el seu esperit haguessin estat esquinçats". Va fer que s'ajornara l'entronització de l’Emperadriu, ja que s'havia perdut la corona de l'anterior emperadriu, Meishō. Es va suggerir que s'utilitzés la corona de l'emperadriu Shōtoku, però la regent Konoe Uchisaki ho va rebutjar, i per tant es va fer una corona basada en una que duia una estàtua de Tokugawa Masako.
La crònica Seishi Gusho (続史愚抄, que abasta més de 500 anys d'història imperial, assenyala que la seva cerimònia d'entronització i els rituals següents, com el Daijosai, eren majoritàriament els mateixos que els dels emperadors masculins i fins i tot portava túniques amb dracs al seu Daijōsai. Tanmateix, a part de les cerimònies de Cap d'Any, rarament assistia a rituals de la cort. A part d'això, l'única cosa realment significativa del seu regnat va ser un complot fallit per enderrocar el shōgun, i tot i que no hi va estar directament vinculada o implicada, és possible que compartís alguns dels sentiments pro imperials/nacionalistes.
Esdeveniments de la vida de Go-Sakuramachi La princesa Toshiko va accedir al tron quan l'emperador Momozono va abdicar a favor de la seva germana. El príncep Hidehito, fill de Momozono, qui més tard seria conegut com a emperador Go-Momozono, tenia només cinc anys en aquell moment. S'esperava que la tia d'Hidehito (Go-Sakuramachi) ocupés el tron fins que el seu nebot fos capaç d'assumir la càrrega de la responsabilitat de regnar. 23 de setembre de 1740: naixement de la princesa Toshiko.Meyer, Eva-Maria. (1999). Japans Kaiserhof in der Edo-Zeit, p. 186. 15 de setembre de 1762 (Hōreki 12): accés de l'emperadriu Go-Sakuramachi després de l'abdicació del seu germà, l'emperador Momozono.Meyer, p. 186; Titsingh, p. 419. 1763 (Hōreki 13): es funda en el districte Kanda d'Edo una associació comercial que gestiona el ginseng coreà.Hall, John. (1988). The Cambridge History of Japan, p. xxiii. 1765 (Meiwa 2): s'emet la moneda de cinc mon (moneda oficial japonesa entre 1336 i 1870). 1766 (Meiwa 3): té lloc l'incident de Meiwa, consistent en la planificació i altres activitats destinades a desplaçar el Shogunat amb poders imperials restaurats. L'intent va fracassar.Screech, T. Secret Memoirs of the Shoguns, p. 139–145. 1768 (Meiwa 5): s'atura l'ús de la moneda de cinc mon. 1770 (Meiwa 7): un tifó destrueix el nou Palau Imperial construït en Kyoto.Hall, John. (1955). Tanuma Okitsugu, 1719–1788, p. 120. 1770 (Meiwa 7): un gran cometa (el cometa Lexell), amb una cua molt llarga, il·lumina el cel durant les nits d'estiu i de tardor. 1770 (Meiwa 7): primer dels 15 anys consecutius de sequera al Japó. 9 de gener de 1771: en el novè any del seu regnat, l'emperadriu abdica a favor del seu nebot i el seu regnat acaba. El regnat de Go-Momozono no va durar molt de temps, acabant en 1779 quan l'emperador va morir sense deixar cap fill viu. Quan el seu nebot agonitzava, la seva tia Go-Sakuramachi, aleshores retirada (Daijō Tennō), va consultar amb els cortesans principals i els guàrdies imperials, planejant l'acceptació del príncep Fushimi-no-miya com a fill adoptat, però ells finalment van optar pel príncep Morohito (師仁), sisè fill del príncep Kan'in-no-miya Sukehito (閑院宮典仁), el qual tenia el suport del cap d'assessors de l'emperador (Kampaku). El príncep Morohito, adoptat precipitadament per un moribund Go-Momozono, va esdevenir l'emperador Kōkaku.
Després del canvi de branca imperial en el tron, Go-Sakuramachi, en la seva funció d'emperadriu retirada (Daijō Tennō), va passar a ser coneguda com la Guardiana del Jove Senyor (l'emperador Kōkaku). En aquest rol va amonestar l'emperador durant un escàndol que va implicar un títol honorari, en 1789. 24 de desembre de 1813: mor l'antiga emperadriu, a l'edat de 73 anys. El kami de Go-Sakuramachi està enterrat al mausoleu Imperial (misasagi), Tsuki no wa no misasagi, al Sennyū-ji d'Higashiyama-ku, en Kyoto. Al mateix lloc es troben els seus immediats predecessors imperials des de l'emperador Go-Mizunoo: Meishō, Go-Kōmyō, Go-Sai, Reigen, Higashiyama, Nakamikado, Sakuramachi i Momozono, juntament amb els seus quatre successors immediats, Go-Momozono, Kōkaku, Ninkō, i Kōmei.Ponsonby-Fane, Richard. (1959). Imperial House, p. 423.
Llegat Tot i que en total hi va haver set altres emperadrius regnants, els seus successors van ser seleccionats més sovint entre els homes de la línia paterna imperial. Per això, alguns erudits argumenten que els regnats de les dones van ser temporals i que la tradició de la successió masculina s'ha de mantenir en el ."Life in the Cloudy Imperial Fishbowl," Japan Times, 27 de març de 2007. La successió entre Genmei i Genshō va ser l'única excepció d'aquesta tradició.
Go-Sakuramachi va escriure un llibre amb el títol . L'obra consisteix en poemes, cartes imperials i cròniques imperials.
Kugyō Kugyō (公卿) és un terme aplicat a un col·lectiu format per uns pocs homes poderosos adscrits a la cort de l'emperador del Japó en èpoques pre-Meiji. Fins i tot durant els anys en què les influències externes a palau van ser mínimes, aquesta organització jeràrquica es va mantenir. En general, aquest grup d'elit va incloure només tres a quatre homes en un moment donat. Van ser cortesans hereditaris. L'experiència i els antecedents familiars els portaven al cim de la seva carrera. Durant el regnat de Go-Sakuramachi, aquest apèndix del Daijō-kan va incloure: Sadaijin Udaijin Naidaijin Dainagon
Eres del regnat de Go-Sakuramachi Els anys de regnat de Go--Sakuramachi s'identifiquen amb els noms d'era japonesa o nengō següent: Hōreki (1751–1764) Meiwa (1764–1772)
Referències miniatura|120px|Segell Imperial del Japó (un crisantem estilitzat)
Bibliografia Francis Brinkley. (1907). A History of the Japanese People from the Earliest Times to the End of the Meiji Era. Nova York: Encyclopædia Britannica. OCLC 413099 John Whitney Hall. (1988). The Cambridge History of Japan, Vol. 4. Early Modern Japan. Cambridge: Cambridge University Press. ; OCLC 489633115 Eva-Maria Meyer. (1999). Japans Kaiserhof in der Edo-Zeit: unter besonderer Berücksichtigung der Jahre 1846 bis 1867. Münster: LIT Verlag. ; OCLC 42041594 Richard Ponsonby-Fane. (1956). Kyoto: The Old Capital of Japan, 794–1869. Kyoto: Ponsonby Memorial Society. (1959). The Imperial House of Japan. Kyoto: Ponsonby Memorial Society. OCLC 194887 Timon Screech. (2006). Secret Memoirs of the Shoguns: Isaac Titsingh and Japan, 1779–1822. Londres: Routledge Curzon. ; OCLC 65177072 Isaac Titsingh. (1834). Annales des empereurs du Japon (Nihon Ōdai Ichiran). París: Real Societat Asiàtica, Fundació Oriental de la Gran Bretanya i Irlanda. OCLC 5850691 Vegeu també
Emperador del Japó Llista d'Emperadors del Japó
Categoria:Persones de Kyoto Categoria:Emperadors del Japó Categoria:Emperadrius Categoria:Morts a Kyoto Categoria:Nascuts el 1740 Categoria:Polítics morts al segle XIX