Alessandra Giliani (Persiceto, 1307 - Bolonya, 26 de març de 1326) és el nom atribuït a una figura destacada de l'anatomia medieval. Se la descriu com la primera dona italiana que practicà la dissecció de cadàvers per a estudis anatòmics. Tot i les controvèrsies sobre si va existir de veritat o no, la realitat històrica de la seva figura es basa en estudis molt fiables. Va protagonitzar una carrera precoç que acabaria, molt jove, a Bolonya, on va morir amb ni tan sols vint anys.
Biografia esquerra|miniatura|Mondino de Liuzzi, Anathomia, 1541|219x219px Hom creu que Giliani va poder haver nascut el 1307, a San Giovanni a Persiceto, a la província italiana de l'Emília-Romanya. La crònica de la seva vida afirma que va morir el 1326, possiblement per una ferida sèptica, amb 19 anys. Recordada com la primera anatomista femenina del món occidental, té fama d'haver estat una brillant prosectora (preparadora de cadàvers per a la dissecció anatòmica). Va treballar com a assistent quirúrgica de Mondino de Luzzi (m. 1326), professor de renom mundial en l'escola de medicina de la Universitat de Bolonya i acreditat per ser el pare de l'anatomia moderna gràcies a un text seminal datat el 1316. Alessandra Giliani hi va col·laborar com a assistent en les disseccions, per participar en les quals ho havia de fer vestida d'home.
De Giliani es diu que va dur a terme les seves pròpies investigacions anatòmiques, com el desenvolupament d'un mètode de drenar la sang d'un cadàver i la seva substitució per un enduriment de tint i color, ajudant així a la compressió del sistema circulatori coronari pulmonar. Tota l'evidència del seu treball va ser perduda o destruïda.
La curta vida d'Alessandra Giliani va ser honorada per Otto Angenius, també un dels ajudants de Mondino i, probablement, el seu promès, amb una placa a l'església de San Pietro e Marcellino degli Spedolari di Santa Maria di Mareto, o d'Ulmareto, que descriu el seu treballː «Tancades en aquesta urna les cendres del cos d'Alessandra Giliani, donzella de Pericet, hàbil amb el pinzell a les demostracions anatòmiques, i deixebla, igualada per pocs, del molt notable metge Mondino de Luzzi, esperen la resurrecció. Va viure dinou anys; va morir consumida pels seus treballs el 26 de març de 1326. Otto Agenius Lustrulanus, privat per la pèrdua del millor de si mateix, la seva excel·lent companya mereixedora del millor, ha erigit aquesta làpida».
Llegat És esmentada per l'historiador del Michele Medici, que va publicar una història de l'escola bolonyesa d'anatomia el 1857.
La novel·la de Barbara Quick A Golden Web, publicada per HarperTeen el 2010, és una ficció reimaginada de la vida en els temps d'Alessandra Giliani.
Referències
Categoria:Anatomistes Categoria:Persones de la ciutat metropolitana de Bolonya Categoria:Alumnes de la Universitat de Bolonya Categoria:Metges de l'Emília-Romanya Categoria:Biòlegs de l'Emília-Romanya