El cop d'estat de 1979 en Guinea Equatorial, també conegut com a Cop de la Llibertat pels seus partidaris i originalment conegut com a Operació Lleó, va ser un cop d'estat militar perpetrat el 3 d'agost de 1979 per un grup d'oficials sortits de l'Acadèmia Militar de Saragossa liderats pel tinent coronel Teodoro Obiang, que va deposar el dictador Francisco Macías Nguema. Després del cop, Obiang va assumir la presidència del país, ostentant aquest càrrec fins avui. Atès que Obiang formava part important del govern de Macías, el cop de 1979 és considerat per alguns com un cop de palau.
Actualment, en commemoració als fets, el 3 d'agost és una festa nacional a Guinea Equatorial, anomenada “Dia del Cop de Llibertat”. Obiang ha reivindicat nombroses vegades el cop, declarant que "El 3 d'agost va ser la data que va salvar el nostre país".
Antecedents En juny de 1979, el tinent coronel, comandant de l'Exèrcit, director de la Presó Playa Negra i viceministre de Defensa Teodoro Obiang va idear un pla per eliminar el seu oncle, el president Francisco Macías Nguema, a causa dels assassinats massius que practicava. En aquells moments, la situació política del país era difícil i la repressió de Macías afectava fins i tot als més propers seus, ja que el dictador desconfiava de gairebé tots. El març de 1979, Obiang havia estat humiliat per la dictadura de Macías, quan aquest, en el marc de «treballs revolucionaris» al poblat de Nsegayong en els quals participaven tots els estudiants, funcionaris militars i la població en general, va obligar a Obiang a cavar i tallar herba amb el matxet.
D'altra banda, en aquells moments Guinea Equatorial era el país més pobre d'Àfrica central i un dels més endeutats. Macías va deixar de pagar el seu salari regular als militars, el que va causar l'enuig de Obiang, qui es va veure econòmicament afectat a causa d'això. El juny de 1979, un grup de militars s'havia reunit amb Macías i havia exigit els seus salaris, i havien estat assassinats. Aquest episodi va motivar Obiang a actuar.
El pla consistia a enviar un reforç de soldats a l'escorta de Macías: els soldats havien rebut l'ordre de detenir o eliminar el president. Obiang va realitzar una visita al seu germà a la presó on es trobava pres, i per donar-li ànims li va comunicar del complot. El germà de Obiang, il·lusionat, va córrer el rumor per la presó. El complot va arribar a l'oïda de Macías i el 16 de juny aquest va dur a terme una matança massiva en què van ser assassinats fins i tot diversos membres de la seva família. Obiang aconseguí fugir a Gabon, però Macías igualment va ordenar l'execució del seu germà i els seus pares (altres fonts citen que el germà d'Obiang formava part del grup de militars assassinats). Macías també va ordenar la detenció de tota la seva escorta i l'assassinat de tots els presos de la presó. En aquests dies, més de 100 persones van ser assassinades sota l'acusació de "intent de conspiració i assassinat contra el president vitalici". L'intent colpista de juny de 1979 va constituir el primer intent seriós de rebel·lió a Guinea Equatorial des de l'arribada de Macías al poder.
La matança va convèncer Obiang que Macías ja no actuava amb racionalitat i havia de ser enderrocat d'una vegada per sempre.
Macías mai es va assabentar que Obiang era l'autor del pla, encara que des de llavors va començar a desconfiar molt d'ell. Poc després de les matances, Macías es va reunir amb Obiang i el va sotmetre a un llarg interrogatori sobre la seva lleialtat al règim. Si bé durant l'interrogatori Obiang es va defensar argumentant que sempre tractava de complir amb els deures que li conferien els càrrecs que ocupava, Macías el va acusar, entre altres coses, de traïdor. Malgrat això, la reunió va acabar sense que ocorregués res.
Cop del 3 d'agost Preparatius miniatura|Teodoro Obiang Nguema Mbasogo, líder del cop. A finals de juliol, Obiang decideix organitzar un segon intent d'enderrocar Macías.
Obiang va prendre la iniciativa després d'una llarga meditació. Havia pensat en renunciar a tots els seus càrrecs i retirar-se de l'exèrcit, però els seus propis companys d'armes el dissuadiren. Finalment Obiang va decidir encapçalar un nou aixecament militar.
Trobar forces que el recolzessin en el seu intent va ser senzill, ja que els qui encara no havien estat víctimes de Macías també simpatitzaven amb la idea de derrocar-lo. Fonts properes diuen que Obiang també va actuar per instint de supervivència, ja que temia caure en desgràcia davant Macías i convertir-se així en una altra de les seves víctimes. Segons Daniel Oyono Ayingono, cosí d'Obiang i ministre de Macías, Obiang temia un linxament per part de les forces armades o la població en cas que Macías fos derrocat, a causa de la seva importància dins del govern. Obiang també temia tenir problemes laborals, ja que es va assabentar que el seu cosí Teonesto Macías Bindang, fill de Macías i format militarment a Cuba, tornaria aviat a Guinea Equatorial per a reemplaçar-lo com a Cap de l'Exèrcit, la qual cosa es traduiria en una caiguda en desgràcia. Efectivament, en aquest moment Macías ja havia advertit que Obiang tenia massa poder.
Obiang va contactar amb militars descontents i amb altes esferes del poder (molts d'ells antics companys d'Obiang en l'Acadèmia Militar de Saragossa), que igual que ell sentien que a qualsevol moment podien ser víctimes de Macías. En particular, molts soldats es van adherir al cop, la qual cosa era comprensible donat que feia mesos que no rebien el sou. Obiang també va sol·licitar al govern espanyol (enviant cartes al president Adolfo Suárez i al rei Joan Carles I) suport econòmic i militar, però Espanya va rebutjar la seva proposta, ja que el país europeu no volia veure's involucrat en conflictes. En contrast, el govern de Gabon, sota el president Omar Bongo, va enviar reforços-
Es va establir el 5 d'agost com a data per donar el cop. No obstant això, el pla es va filtrar i la guàrdia de Macías va reforçar la vigilància buscant indicis de cop. En aquest punt, Obiang va témer que esclates una guerra civil, no obstant això va comprendre que no podia fer-se enrere i va decidir accelerar el procés.
Abans de donar el cop, Obiang va enviar a la seva esposa Constància Mangue, al seu fill Teodorín, al seu germà Antonio i al seu oncle Fructutoso Mba Oñana a Libreville, capital de Gabon, mentre que va enviar a Celestina Lima, una altra de les seves esposes, i uns altres quatre dels seus fills a Canàries. Abans del cop, Obiang també va estudiar detingudament la possible reacció d'altres països.
El cop Macías li va demanar a Obiang que tots dos es reunissin. Convençut que Macías anava a assassinar-ho, Obiang li va dir a Macías que els avions en què havia de viatjar fins a on el dictador es trobava tenien problemes tècnics. Macías no se'l va creure i per contra li va exigir ja sota amenaces que es presentés immediatament en el seu palau. Obiang no li va obeir i prenent la iniciativa militar, Macías va ordenar l'enviament de vaixells a l'Illa de Bioko per prendre la ciutat de Malabo. En resposta, Obiang (en la seva qualitat de cap de l'exèrcit, viceministre de Defensa i governador de Bioko) dona l'ordre d'enfonsar qualsevol vaixell que s'acostés a les costes de l'illa.
El 2 d'agost a la nit comencen a sonar himnes legionaris espanyols per la ràdio.
En la mitjanit del 2 al 3 d'agost de 1979, Teodoro Obiang apareix a la Presó Pública de Black Beach, acompanyat del fins llavors reclús capità Salvador Elá Nseng, company d'armes d'Obiang. S'anuncia que s'ha pres la decisió de donar un cop d'estat per salvar al poble de Guinea Equatorial de l'opressió que sofreix i del mal govern de Macías. S'hi sumen tots els militars detinguts (entre ells Eulogio Oyó Riqueza i Cristino Seriche Bioko) i prenen un avió la mateixa nit per traslladar-se a la Regió Continental. Obiang no estava entre ells, ja que durant tot el cop romandria a Malabo. El tinent coronel tenia preparat un avió per escapar del país en cas que el cop fracassés.
En la matinada del 3 d'agost de 1979 un grup d'oficials revoltats (tots sortits de l'Acadèmia Militar de Saragossa) entre els que s'hi trobaven Obiang, Eulogio Oyó Riqueza, el vicepresident de la República Bonifacio Nguema Esono Nchama, caigut en desgràcia i màxim responsable del cos cubà instal·lat a Guinea, el tinent de navili i cap de la Marina Nacional Florencio Mayé Elá, el capità d'Infanteria Salvador Elá Nseng, l'alferes de la milícia popular Braulio Nsue Ona, l'alferes Félix Mba Ondo Nchama, cap militar de Mbini caigut en desgràcia, i el governador del Banco Popular de Guinea Ecuatorial Damián Ondo Maye Avang, inicià el cop d'estat contra Macías. Salvador Ela assumí el comandament de les tropes colpistes a Malabo. Aquestes es distribuïren en punts estratégics de la ciutat.
El grup d'oficials revoltats va enviar un telegrama a Macías (que es trobava al districte de Mongomo, en un dels seus palaus) en el qual li exigien que lliurés el poder i es quedés al seu poblat natal de Nsegayong, assegurant-li que respectarien la seva vida, la de la seva família i els seus béns si acceptava la seva destitució. També el president de l'Assemblea Nacional Popular va ser enviat a parlar amb Macías. Inicialment, el pla dels colpistes era detenir Macías i mantenir-lo confinat, evitant un cop militar violent. Alguns fidels de Macías van contactar amb Obiang per intentar convèncer-lo de parar la insurrecció, però Obiang es va negar.
En assabentar-se del que estava succeint, Macías (segons el testimoniatge d'un dels pintors que treballaven en el palau) va sofrir un atac de riure nerviós i es va posar una armilla antibales. Se li va sentir dir «Amb els assots que li he donat jo a Teodoro» i sobre Espanya «Han estat ells, una altra vegada». Després va condecorar i va armar als pintors i paletes que treballaven en el seu palau, nomenant-los alferes i lliurant-los fusells de fabricació soviètica.
Després de rebre el telegrama, Macías va rebutjar lliurar el poder i va donar ordres a la guàrdia del seu palau a Bata de sufocar l'intent colpista. Paral·lelament, soldats partidaris del cop van aconseguir prendre el control de la ciutat. Les forces colpistes havien embarcat cap a Bata en l'únic buc amb el que comptava el país—Acacio Mañé Ela—, i havien aconseguit prendre el control gràcies a l'ajuda de Florencio Mayé Elá, comandant de la Marina.
A pesar que els combats armats ja havien iniciat, Macías pensava equivocadament que els millors elements de l'exèrcit li continuaven sent lleials i fins i tot que el poble el recolzava. Malgrat l'ordre emesa per Obiang, Macías va ordenar a un grup de militars lleials que s'embarquessin cap a Malabo per sufocar el cop. Tanmateix, això va ser impossible a causa del desgast de les Forces Armades, que no van ser capaces d'organitzar aquesta acció militar. També alguns soldats d'aquest grup de militars van decidir sumar-se al cop.
El mateix dia, Teodoro Obiang i les forces colpistes van prendre el control del país, constituint el Consell Militar Revolucionari, presidit per Obiang. Van formar part també del Consell Militar Florencio Mayé Elá com a vicepresident primer i comissari del Ministeri d'Afers exteriors, i Salvador Ela Nseng com a vicepresident segon, entre d'altres. El Consell Militar es va caracteritzar per obrir el poder a membres de l'ètnia bubi (com a Eulogio Oyó Riqueza (que va ser designat governador de l'Illa de Fernando Poo), Florencio Mayé (que a més del seu lloc en el Consell Militar també va ser designat cap màxim de Mbini) i Salvador Elá), llargament marginada durant la dictadura de Macías.
A les vuit de la nit del 3 d'agost, Radio Malabo (emissora que va ser presa per les forces colpistes i que informava permanentment a la població nacional i estrangera sobre el desenvolupament dels esdeveniments) va comunicar el derrocament de Macías i la presa del poder per les forces d'Obiang, donant a conèixer una sèrie de decrets promulgats pel nou govern: