El picot negre becclar o picot negre de bec pàl·lid (Campephilus guatemalensis) és una espècie d'ocell de la família dels pícids. Habita la selva humida, clarianes, bosc obert i vegetació secundària a les terres baixes d'ambdues vessants de Mèxic i Amèrica Central, des de sud-est de Sonora, San Luis Potosí i sud de Tamaulipas cap al sud fins l'oest de Panamà.

Descripció

El picot negre becclar fa de 35,5 a 38 cm de llarg i pesa de 200 a 280 g. Els adults tenen un plomatge predominantment negre per sobre, amb un bec de color ivori, una cresta espessa, una franja de color blanc a cada costat del coll baixant a les espatlles fins a gairebé convergir. La gola és negra i la resta de les parts inferiors és de color blanc, amb gruixudes barres negres. Presenta dimorfisme sexual. El cap i cresta del mascle són de color vermell. El plomatge de la femella es diferencia del mascle pel color negre del cap, cresta i gola. L'aparença és una cosa semblant a la del picot negret llistat (Dryocopus lineatus), però és més gros i robust. La femella es pot distingir del picot negre llistat per l'absència d'una franja facial blanca.

Distribució i hàbitat El picot negre becclar es distribueix pel bosc i voltants de terres baixes majoritàriament humides des del sud de Sonora, el centre de Nuevo León i el centre de Tamaulipas (nord de Mèxic) cap al sud pels vessants del Pacífic i el Carib a través de Mèxic, incloent-hi la península del Yucatán (però no Cozumel) fins a l'oest de Panamà.

Habita l'interior i les vores d'una varietat de paisatges forestals. El més comú d'aquests és el bosc tropical perennifoli de terres baixes. Al vessant del Pacífic, que és més sec que el vessant caribeny, també es troba al bosc tropical caducifoli i als manglars. Es troba localment al bosc perennifoli montà i al bosc de pins i roures a Hondures. Evita les extenses zones desforestades. En altitud, va des del nivell del mar fins als 2.000 m a Mèxic, fins als 1.500 m a Hondures, fins als 1.500 m al costat del Pacífic de Costa Rica, però només fins als 1.000 m al costat del Carib, i fins als 1.200 m a Panamà.

Comportament Moviment El picot negre becclar és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.

Alimentació S'alimenta principalment als nivells mitjans i superiors del bosc, però s'alimenta a terra en soques i troncs caiguts. Generalment, busca les preses en troncs d'arbres i branques grosses, excavant en la fusta podrida. S'alimenta sol o en parelles, tot i que les parelles poden estar separades per diversos metres. No s'ha vist unir-se a estols d'espècies mixtes. La dieta no es coneix en detall, però es creu que consisteix principalment en larves grosses d'escarabats xilòfags; la dieta també inclou tèrmits i alguns fruits petits.

Reproducció La temporada de reproducció del picot negre becclar no s'ha definit completament, però sembla variar segons la latitud. Al sud de Mèxic és entre desembre i juny, i a Costa Rica és entre agost i setembre. Ambdós sexes excaven la cavitat del niu en un arbre gros, sovint mort; s'ha reportat nius de 3 a 12 m per sobre de terra. La mida de la posta és de dos ous i tots dos pares incuben. No es coneixen el període d'incubació, el temps fins que els polls deixen el niu i els detalls de la cura parental.

Sons vocals i no vocals El crit característic del picot negre becclar és "una xerrameca o esbufec variable i nasal", descrit més completament com "un nasal (com una joguina per prémer) kip kip kip kip-hey'eh'eh". També emet "notes greus com de gemecs", un "crit greu com de gemecs o llastimós" i un "crit fort 'bel'". El picoteig és "un cop doble fort, ràpid" i, molt més rarament, "una sèrie ressonant de fins a set cops ràpids".

Estat de conservació La UICN ha avaluat el picot negre becclar com a espècie en risc mínim. Té una àrea de distribució molt àmplia i una població estimada d'almenys 50.000 individus madurs, tot i que es creu que aquesta última està disminuint. No s'han identificat amenaces immediates. "Però aquest picot necessita arbres grossos per buscar aliment, i desapareix de les zones desforestades o molt tallades." Les poblacions de Mèxic estan catalogades com a "subjectes a protecció especial" per la Norma Oficial Mexicana NOM-059-SEMARNAT-2010.

Taxonomia i sistemàtica El picot negre becclar va ser descrit formalment l'any 1844 per l'ornitòleg alemany Gustav Hartlaub i li va assignar el nom binomial Picus guatemalensis i la localitat tipus "Guatemala".

Durant un temps, va ser classificat en el gènere Scapaneus, que posteriorment es va fusionar amb el gènere Phloeoceastes, que al seu torn es va fusionar amb l'actual gènere Campephilus.

Es reconeixen tres subespècies:

C. g. regius (Reichenbach, 1854) ─ terres baixes del nord-est de Mèxic (de Tamaulipas a Veracruz). C. g. nelsoni (Ridgway, 1911) ─ terres baixes de l'oest de Mèxic (des del sud de Sonora fins a Oaxaca). C. g. guatemalensis (Hartlaub, 1844) ─ terres baixes del sud de Mèxic (Veracruz) fins a l'oest de Panamà.

Referències

Categoria:Campephilus Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Nord