miniatura|Expansió del Mètode Freinet (Escola Moderna) per la FIMEM|347px El Mètode Freinet, que engloba diferents tècniques, apareix en un moment històric que requereix una nova educació: els temps estan canviant i la societat evoluciona. Les tècniques, elaborades i desenvolupades per Célestin Freinet, donen solucions que realment funcionen (han estat provades per moltes escoles).Freinet, C. (1984). Técnicas Freinet de la escuela moderna (3ª ed.). Madrid, ESP: Siglo XXI de España editores, S.A. La seva obra connecta amb les inquietuds ciutadanes i públiques del socialisme i el laïcisme, ja que el mateix Freinet es declarà d'ideologia marxista. Creu que mitjançant l'educació es poden combatre les desigualtats i es lluita a favor de la inclusió social.González-Monteagudo, J. (2013). Célestin Freinet, free writing and the school journal: a model of progressive education in the first half of the 20th century. História da Educação, 17(40), 11-26. doi: 10.1590/S2236-34592013000200002
Les tècniques s'emmarquen dins d'un ensenyament progressista i el seu objectiu és el de superar l'escola tradicional en diferents aspectes no funcionals. Destaca la importància de les necessitats i inquietuds dels nens i nenes, que estan lligades al context i la realitat,Freinet, C. (1972). Modernitzar l'escola (2ª ed.). Hospitalet, BCN: Editorial Laia. i cal que es treballin utilitzant mètodes moderns: la impremta escolar, el text lliure, el diari escolar i la correspondència interescolar.
Aquestes tècniques són eficients sempre que es facin en conjunt amb professorat, alumnat i famílies. Aconsegueixen formar els i les alumnes per la vida: adquireixen la capacitat de prendre decisions, poden preveure esdeveniments futurs i adquireixen cultura; és a dir, saben reflexionar, llegir i jutjar; es vol evitar la separació entre escola i vida.
La innovació es basa en el tempteig experimental, que és la posada en pràctica de conceptes que després es treballen teòricament, per tal de veure una aplicació en la vida real. Per això cal cultivar les intel·ligències manuals, artístiques, científiques, etc. de forma pràctica, no només teòrica. Aquest concepte es relaciona amb l'Escola Viva (principal característica de les escoles Freinet), que és la continuació natural de la vida de família, del poble i del medi i entorn.
A grans trets, la Pedagogia Freinet es basa en una sèrie d'eines i tècniques que fomenten l'exercici de la llibertat dels i les alumnes i els forma en riquesa cultural, esperit crític i cooperació.Fernández Sarasa, C. (2015). Transformación social y creación de sentido en los testimonios de maestros y alumnos de la segunda etapa del movimiento Freinet en España. Social and Education History, 4(3), 287-308. doi: 10.17583/hse.2015.1732 És important també el tema de la democratització, que tota institució educativa permeti les mateixes oportunitats per a tothom.
Freinet volia posar en pràctica una pedagogia del sentit comú on es complementaven “tècnica i ciència” i “senzillesa i bon sentit”. Aquesta, es diferenciava de la que dona prioritat al professorat; abans que a l'alumnat, el qual presenta uns continguts ineludibles. A la Pedagogia Freinet, els i les alumnes segueixen la idea de l'auto-disciplina, intentant descobrir coneixement per si mateixos, sense cap límit i amb continguts variats: és visible la voluntat d'aprendre i la col·laboració amb la resta de companys i companyes: el que sap comparteix i el que no sap pot sentir-se lliure per preguntar i aprendre.
En nombroses ocasions, s'han especificat quatre eixos de la Pedagogia Freinet (Elías, 2001, p. 40):Elias, Marisa del Cioppo. (2001). Célestin Freinet: uma pedagogia de atividade e cooperação (5ª ed). Petrópolis: Vozes. la cooperació, la comunicació, la documentació i l'afectivitat. Cooperar és la construcció social i col·laborativa del coneixement i les pràctiques de l'escola; la comunicació és l'acció de compartir tot allò que s'ha après amb els companys i les companyes i tota la comunitat; documentar és enregistrar els descobriments amb l'objectiu de la lliure expressió i l'afectivitat és la part emocional i solidària que uneix les persones i que s'expressa mitjançant una paraula de confort.
En definitiva, defensa la creació d'escoles que se centrin en els i les alumnes i el seu contacte amb la naturalesa (paidocentrisme) i no en els i les mestres (magistrocentrisme), una ensenyança basada en l'aprenentatge i l'adquisició de coneixements que formin com a persones (i no en l'adoctrinament) i la cooperació i la solidaritat entre companys i companyes (i no l'individualisme).
Gran part de l'èxit que va tenir el Mètode Freinet es deu al fet que Freinet va aconseguir mobilitzar un gran nombre de professionals gràcies a La Gerbe, que era una revista cooperativa fundada per ell i tres companys més l'any 1927, entre els quals hi havia Adolphe Ferrière. La Gerbe es dedicava a produir textos per nens i nenes, butlletins, circulars, etc. A part, en l'àmbit nacional també va fundar la Coopérative de l'enseignement laïc (CEL), principal òrgan de suport de totes les escoles Freinet i dels seus professors i professores, com per exemple la senyora Belperron (d'un poble de Jura), J. i L. Bourdarias (de Moustoulat de Monceaux-Sur-Dordogne) o M. Deleam (d'Ardenas).
La frase que millor resumeix el Mètode Freinet és la següent: “No formem un home prefabricat sinó homes vius i dinàmics”
Origen i evolució Primers avenços miniatura|Freinet mobilitzat al front de Verdun (1914). Célestin Freinet va ser un ferit de guerra de la I Guerra Mundial, fet que li va causar dificultats a l'hora de parlar durant períodes llargs. Això va fer que introduís canvis en el funcionament de l'aula. El primer canvi va ser el dels passeigs pel camp; es va adonar que l'interès del o la alumne/a sí que estava fora de l'aula però no dins, amb els quals va comprovar que despertaven motivació i curiositat als i les alumnes. L'educadora Rosa Whitaker Sampaio va aplicar aquesta tècnica a uns i unes alumnes de primària, en un parc. En acabar l'activitat, havien de portar algun element que hagués representat i, a la vegada, valorés aquella estada sense ferir la natura pròpia.
El pedagog també va afegir uns tallers tèxtils i de fusteria dins l'aula i va eliminar la tarima. Com que la natura era una font de curiositat i interès, sorgiren els primers textos lliures basats en aquesta. A més, per conservar aquests textos, pensà en l'empremta escolar.
Amb la publicació del seu primer llibre, sobre l'empremta escolar, es va iniciar la constitució d'un moviment pedagògic de mestres: la Cooperativa de la Enseñanza Laica (CEL), que es dedicava a provar i difondre les noves tècniques educatives. El principal canal de difusió eren les revistes educatives però també se celebraven congressos anuals i es realitzaven activitats de formació de mestres.
A la segona escola on va treballar es va topar amb l'oposició dels sectors més conservadors, això va fer que ell i la seva dona Élise Freinet dimitissin de l'ensenyament públic i creessin una escola privada però amb moltes semblances a la pública: era l'escola de Vence. Aquesta escola va permetre a Freinet el desenvolupament i millora de les seves idees. Els viatges de Freinet i les seves conferències per diferents països van procurar l'expansió del mètode.González Monteagudo, J. (2011). Naturaleza, ruralidad y educación en Célestin Freinet. Revista da FAEEBA, 20(36), 69-78.
Consolidació del moviment Després de la II Guerra Mundial i d'haver estat a un camp de concentració, el moviment Freinet va quedar destrossat perquè Célestin Freinet s'havia posicionat contra el feixisme. El 1947 va poder reobrir l'Escola Freinet de Vence i en les dues dècades següents el moviment es va tornar a consolidar i a estendre's internacionalment.
Quant als àmbits geogràfics de l'expansió del Moviment, hi predominen els països europeus com Bèlgica, Dinamarca, Alemanya, Polònia, la Unió Soviètica o el Regne Unit, que s'hi van adherir en el període d'entreguerres. Després de la II Guerra Mundial, va aparèixer a Alemanya, Itàlia, Portugal i Espanya. En el cas d'Espanya, el mètode Freinet ja es començava a desenvolupar durant la II República però es va veure interromput per la Guerra Civil i la dictadura franquista.Huerta, José Luis Hernández, & Sánchez, Alba María Gómez. (2016). Debating Education an political reform: the Freinet Movement and democratisation in Spain (1975-1982). História da Educação, 20(49), 95-122. doi: 10.1590/2236-3459/61932
Destacar la creació de la revista L'Éducateur Prolétarien, la qual es va publicar amb regularitat des del 1930 fins al 1932 comptant amb Célestin Freinet com a director, a més dels professors més compromesos amb una transformació de l'escola, en un context sociopolític indefinit.
Freinet entenia que "la característica essencial del nostre moviment pedagògic és ser un moviment de masses" (Freinet, 1935, p. 136).Freinet, C. (1935). Nos liaisons avec la Masse. L´Éducateur Prolétarien, (6), 136- 137. Un dels seus objectius principals va ser defensar les conquestes populars i l'escola laica enfront del feixisme. A més, el mètode Freinet està en contra de la transmissió passiva i hipòcrita en l'escola pública de la moral i ideològica de la classe en el poder; es tracta de formar als i les joves que han de lluitar per aconseguir la democràcia proletària.Lázaro, L. M. (2017). El Groupe Français d´Éducation Nouvelle y la Guerra Civil española en las revistas Pour l'Ère Nouvelle y L'Éducateur Prolétarien. Espacio, Tiempo y Educación, 4(2), 307-336. doi: 10.14516/ete.150
Durant la transició democràtica es va començar a fer servir aquesta pedagogia, va suposar una gran transformació tant dins com fora de l'aula i a més de la millora de les comunitats d'aprenentatge i dels barris.
A causa de les crítiques rebudes sobre la comercialitat de la seva pedagogia durant el congrés del 1948 a Dijon, Freinet va decidir fundar el Instituto Cooperativo de la Escuela Moderna (ICEM) aquell mateix any; un organisme d'investigació i experimentació que dirigiria el moviment Freinet.
L'any 1950 es va acabar amb l'estancament pedagògic internacional de les dues dècades anteriors, mitjançant la presentació de la Carta de la Escuela Moderna on es trobaven els fonaments filosòfics i pedagògics del moviment Freinet. També es va crear la primera associació italiana, la Cooperativa de la tipografía en la escuela (CTS) [posteriorment Movimiento de Cooperacion Educativa (MCE)]; encara que les relacions entre aquesta i Freinet no van ser fàcils per diferir en diversos criteris.
La creixent expansió internacional del mètode va suposar la creació d'un nou organisme: la Federación Internacional de Movimientos de la Escuela Moderna (FIMEM); el primer congrés d'aquest va rebre a 200 professors de deu països diferents. Aquesta organització va formar part de l'origen dels Rencontres Internationales des Educateurs Freinet (RIDEF). El 1959 es va establir la col·laboració entre el moviment de l'Escola Moderna i l'OCCE (l'Oficina Central de Cooperació a l'Escola) presidits, respectivament, per Freinet i Georges Prévot.
Un exemple de la popularitat del mètode Freinet el trobem en el cas de Rosa Whitaker Sampaio, una educadora del Brasil que, sense saber-ho, estava aplicant les diferents tècniques en la seva acció educativa. Va rebre un premi per l'obra “Pau-Guerra” que és un recull d'escrits i il·lustracions lliures fet pel seu alumnat d'entre 6 i 10 anys. A la recollida del premi, Michel Launay es va interessar pel seu mètode i la va convidar a assistir a un curs sobre el Mètode Freinet. Va ser llavors quan Rosa Whitaker va endinsar-se plenament en el Moviment i el va estendre pel Brasil juntament amb altres professionals.Cunha, C., & Fortunato, I. (2017). 50 years dedicated to the Freinet Pedagogy: An encounter with Rosa Maria Whitaker Sampaio. Revista Ibero-Americana de Estudos em Educação, 12(1), 554-563. doi: 10.21723/riaee.v12.n.esp.1.2017.9661