miniatura|"Mosaic de la diversitat humana" El terme igualtat de diferències es refereix al fet que tots els éssers humans són diferents en les característiques que els diferencien, però per damunt de qualsevol diferència són iguals en la seva naturalesa humana. Aquest fet implica que sigui quina sigui la seva posició socioeconòmica, cultura, ètnia, sexe, edat o religió, han de gaudir de les mateixes oportunitats per a poder desenvolupar-se en la societat actual.Braidot, M. M. (2012, April 25) Igualdad en la diferencia. Retrieved from https://sites.google.cat/site/259formacioneticayciudadana/home/dignidad-humana/igualdad-en-la-diferencia Segons Paulo Freire, un dels millors pedagogs del , les diferències no poden ser tractades de manera tolerant i amb igualtat sempre que estigui present el pensament de superioritat entre cultures, ètnies, sexe etc.
En l'àmbit educatiu, s'observen moltes diferències envers els alumnes de tipus social, econòmic, cultural etc. i, per tant, els docents es troben amb diferents problemàtiques respecte a aquestes desigualtats. Per tant, l'escola actual ha de treballar en el fet d'unir totes aquestes diferències i trobar la manera de poder unificar-les amb l'objectiu que l'aprenentatge sigui el més igualitari possible, ja que l'escola és un dels models més clars de societat diversa i plural, en la qual tota opinió dels alumnes és escoltada i valorada. Per Ramón Flecha García, catedràtic de sociologia de la Universitat de Barcelona, una de les accions que ha d'elaborar l'escola actual per poder complaure l'aprenentatge dialògic, un dels aprenentatges enriquit amb la igualtat de diferències, és transformar els centres educatius segons les necessitats requerides.Flecha, R. (2017, November 23) Igualdad de diferencias. Revista de divulgación educativa. Retrieved from http://revistainnovamos.com/2017/11/23/igualdad-de-diferencias/
Desigualtats més importants al llarg de la història Les desigualtats són, sens dubte, el fet universal de la humanitat que més ha afectat la nostra evolució, per això, la lluita per la igualtat d'oportunitats ha estat sempre motor de canvi. Al llarg de la història hi ha moltes desigualtats en diferents àmbits de la vida com la classe social, el gènere, la cultura, la raça, la posició socioeconòmica, la religió, la posició demogràfica, etc. Els tres àmbits amb més ressenya són la desigualtat que provoca la societat de classes, la desigualtat de gènere i la cultura i ètnia.Institut Català de les dones. Generalitat de Catalunya. (2005). Informe d'impacte de gènere. Retrieved from https://web.archive.org/web/20131014205805/http://www20.gencat.cat/docs/icdones/serveis/docs/publicacions_eines01.pdf
Societat de classes Les classes socials són una forma d'estratificació social que es poden definir com a grups o conglomerats de persones que gaudeixen de les mateixes condicions de vida i estan situades en un mateix estrat social i econòmic.Mulete, B. (1999). Societat i Educació, una interpretació sociològica. Illes Balears, ESPANYA: Edicions UIB. El terme estratificació social s'empra per descriure les desigualtats que existeixen entre els individus i els grups dins les societats humanes. Sovint esmentem l'estratificació per fer referència a béns o propietats, però el fenomen també pot donar-se per fer referència al gènere, l'edat, la religió, etc. Els individus i grups, segons sigui la seva posició dins l'estructura estratificada, compten amb un accés desigual i diferent a les recompenses.Campeny, J. Classes socials segons Marx i segons Weber. Retrieved from http://www.xtec.cat/~jortiz15/sociclas.htm#Les_classes_socials_segons_Marx_i_segons_Weber_
L'estratificació de les societats ha canviat al llarg de la història humana, ja que en les societats primitives, basades en la caça i la recol·lecció existia molt poca estratificació a causa de la poca divisió existeixen en termes de riquesa o altres recursos. El desenvolupament de l'agricultura va produir un considerable augment de la riquesa i aquest fet va provocar molta estratificació. Actualment, les societats industrials i postindustrials són extremadament complexes, amb un gran nombre de persones ocupant els extractes mitjà i mitjà-baix (classe mitjana), un nombre de persones més reduït a la base i molt poca gent situada a la part alta de la piràmide.
A la societat de classes, la classe es defineix com un agrupament a gran escala de persones que comparteixen recursos econòmics, que tenen una gran influència en l'estil de vida d'aquest agrupament de persones. La propietat de la riquesa i l'ocupació són les bases més importants de les diferències de classe. Hi ha diversos factors que influeixen en el fet de pertànyer a un classe: Els sistemes de classe són fluids. Els límits entre elles no estan mai completament definits. La classe d'un individu no s'adquireix només per naixement. La mobilitat és molt més freqüent. Les classes depenen de les diferències econòmiques que existeixen entre els grups d'individus i en les desigualtats en la possessió i control de recursos materials. Els sistemes de classes opera principalment mitjançant connexions impersonals a gran escala. Una de les bases fonamentals de les diferències de classe es troba en les desigualtats de salari i de condicions de treball. Jones, O. (2015, November 23). Me gustaría tener un día una sociedad sin clases (Video file). Retrieved from https://www.youtube.com/watch?v=FaIPSzXnZ54
Classes socials segons Marx Segons Marx, una classe és un grup de persones que té una mateixa relació amb els mitjans de producció. Abans de l'aparició de la indústria moderna, els anteriors mitjans de producció consistien principalment en la terra i els instruments que servien per a conrear-la o tenir cura del ramat. D'aquesta forma, abans de la indústria existien fonamentalment dues classes, eren qui posseïa la terra i els que la treballaven i produïen. En canvi, en les societats industrials modernes, segons Marx les fàbriques, les oficines i la maquinària, així com la riquesa o el capital necessaris per obtenir-les, van esdevenir més importants. Aleshores les dues classes fonamentals són els qui posseeixen aquests nous mitjans de producció i els que es guanyen la vida venen la seva força de treball.
Marx afirma que la relació entre les classes es basa en l'explotació. En les societats feudals l'explotació va prendre forma d'una transferència directa d'allò que produïen els camperols a l'aristocràcia. El serfs estaven obligats a donar una certa part de la seva producció al senyor o havien de treballar un determinat de dies al mes en les terres d'aquell. En les societats capitalistes modernes la font de l'explotació és menys evident i Marx posa molt d'interés en dilucidar la seva naturalesa. En el curs d'un dia de treball, analitza Marx, els treballadors produeixen més del que l'empresari necessita per recuperar el salari que els paga. Aquesta plusvàlua és l'origen dels guanys que els capitalistes poden emprar en el seu propi benefici. Marx va emprar el terme depauperació per descriure el procés mitjançant el qual la classe treballadora s'empobreix cada cop més en comparació amb la capitalista.
Classes socials segons Weber El model de classes socials pensat per Weber considerava que la societat es caracteritzava per l'existència de conflictes pel poder i els recursos. Alhora, mentre que per a Marx les relacions de classes polaritzades i els problemes econòmics ocupaven el centre de tots els conflictes socials, Weber va desenvolupar una idea de societat més complexa i multidimensional. L'estratificació no està relacionada amb la classe únicament, sinó que està configurada per altres dos aspectes: el status i el partit. Aquests tres elements que es solapen en l'estratificació produeixen una quantitat enorme de posicions possibles dins la societat, i no tan sols un model bipolar rígid com el proposat per Marx.
Weber coincideix amb Marx en que la classe, que és un dels elements que influeix en l'estratificació, es basa en condicions econòmiques objectives, però té en compte altres factors. Weber afirma que les divisions de classes es deriven no tan sols de control o absència del poder dels mitjans de producció, sinó de diferències econòmiques que no tenen res a veure de forma directa amb la propietat. Entre aquests recursos es poden incloure especialment els coneixements tècnics i les credencials o qualificacions que influeixen en el tipus de treball que les persones poden obtenir.
En la teoria de Weber el status fa referència a les diferències que existeixen entre dos grups en relació amb la reputació o el prestigi que els altres li concedeixen. Marx creia que les diferències de status procedien de les divisions de classe que es produïen en la societat, però Weber assenyala que el status sol variar amb independència de les divisions de classe.
L'últim element que influeix en l'estratificació és el partit, que es defineix com un grup compost per una sèrie d'individus que treballen conjuntament perquè tenen orígens, aspiracions o interessos comuns. Un partit treballa de forma ordenada per aconseguir un determinat objectiu que és d'interés per els que el conformen. Weber afirma que la formació de partits és un aspecte important del poder i pot influir en l'estratificació, amb independència de la classe i del status. Els partits poden apel·lar a preocupacions que travessen les diferències de classe com per exemple la filiació religiosa.
Desigualtat de gènere La desigualtat de gènere es refereix a les diferents oportunitats que tenen homes i dones per accedir a béns i recursos diversos, com poden ser salut, educació, habitatge i treball, a més a més de l'accés a la informació, la presa de decisions, i la presència i visibilitat pública. Està demostrat que, la incorporació d'enfocaments per abordar o erradicar les desigualtats de gènere per mitjà de diferents programes comporta una millora en la salut per part d'homes i de dones.Rottach, E., Pappa, S., Dayal, R., Das, M. (2017, April). Deconstruyendo el género: evidencia sobre como los programas abordan las desigualdades de género para mejorar la salud, Desarrollo en la práctica. Retrieved from https://apps-webofknowledge-com.sabidi.urv.cat/full_record.do?product=WOS&search_mode=GeneralSearch&qid=8&SID=C5ADrp7I9ijvxSKGR1c&page=1&doc=4
La diferència sexual per si mateixa no és raó de desigualtat. L'atribució de valors i de poder diferents a cadascuna de les categories, home i dona, és el que transforma la diferència en desigualtat.La desigualtat de gènere, avui. (n.d.). In Fòrum social català de Girona. Retrieved April 4, 2016, from https://fscatgirona16.wordpress.com/2016/04/04/la-desigualtat-de-genere-avui/
Es caracteritza per ser estructural, és a dir, una construcció social determinada pel sistema heteropatriarcal de sexe, que regula les relacions socials a partir de les diferències percebudes i assignades a homes i dones. A la vegada, també és transversal. Afecta el conjunt de les dones en major part, ja que en son una majoria social del (52%). Moltes dones, pel simple fet de ser socialment llegides com a dones viuen discriminacions, vulneració de drets i subordinació respecte l'altra meitat de la humanitat.La desigualtat de genere. (n.d.). In Surt. Retrieved from http://www.surt.org/desigualtats-de-genere/
La distinció i construcció de gènere/sexe