miniatura|upright=1.5|alt=A community health worker prepares a vaccine.|Una obrera sanitària comunitària preparant una vacuna a Orissa, Índia
La salut de les dones a l'Índia podria ser analitzada en termes de múltiples indicadors, que poden variar segons la geografia, nivell socioeconòmic i cultura. Per millorar adequadament la salut de les dones a l'Índia, han de ser analitzades múltiples dimensions del benestar amb relació a la salut global mitjana i també comparada amb la salut dels homes a l'Índia. La salut és un factor important que contribueix al benestar humà i al creixement econòmic.Ariana, Proochista and Arif Naveed. An Introduction to the Human Development Capability Approach: Freedom and Agency. London: Earthscan, 2009. 228-245. Print.
Actualment, les dones a l'Índia s'enfronten una multitud de problemes de salut, que a la llarga afecten a la producció agregada a l'economia.
En examinar les desigualtats de gènere, classe o ètnies que existeixen en la cura de la salut, es pot contribuir al desenvolupament a través de la creació de la qualitat del capital humà i incrementar els nivells d'estalvis i inversió.
Biaix de gènere en l'atenció sanitària L'Organització de les Nacions Unides categoritza a Índia com un país de ingressos mitjans.United Nations. "Sustainability and Equity: A Better Future for All." Human Development Report 2011. (2011): n. page. Web. 12 April 2013. Investigacions realitzades pel Fòrum econòmic mundial indiquen que l'Índia és un dels països amb nivells més alts de desigualtat de gènere. En l'informe sobre el desenvolupament humà del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament del 2011, Índia va ocupar el lloc 132 de 187 en termes de la desigualtat de gènere. El valor d'aquest indicador multidimensional, l'índex de desigualtat de gènere (IDG), es determina per diversos factors, incloent la taxa de mortalitat materna, taxa de fertilitat en adolescents, èxits educatius i la taxa d'ocupació. La desigualtat de gènere a l'Índia és exemplificada per la baixa probabilitat de les dones d'aprendre a llegir, continuar la seva educació i aconseguir treball.
El gènere és un dels molts determinants socials de la salut (que inclou factors socials, econòmics i polítics), que té un paper important en la salut de les dones de India i en l'accés a l'assistència sanitària a l'Índia Per tant, l'alt nivell de desigualtat de gènere en Índia afecta negativament la salut de les dones. Els estudis han indicat que els nens tenen més probabilitats de rebre tractament de les instal·lacions sanitàries en comparació amb les noies, quan estan controlades pel nivell socioeconòmic. El paper que té el gènere en l'accés a l'atenció sanitària es pot determinar examinant l'assignació de recursos dins de la llar i l'esfera pública.
La discriminació de gènere comença abans del naixement; les dones són el sexe més freqüentment avortat a l'Índia. Si un fetus no s'avorta, l'embaràs de la mare pot ser una experiència estressant a causa de la preferència de la seva família per un fill. Un cop nascudes, les filles són propenses a ser alimentades menys que els fills, especialment quan ja hi ha diverses noies a la llar. A mesura que les dones maduren fins a l'edat adulta, moltes de les barreres que les impedeixen assolir nivells equitatius de salut es deriven de la baixa situació de dones i nenes en la societat índia, especialment en les zones rurals i afectades per la pobresa.
El baix estatus de la dona a l'Índia i la conseqüent discriminació contra ella poden ser atribuïts a moltes normes socials. Les forces socials (el patriarcat, la jerarquia i les famílies multigeneracionals) contribueixen als rols de gènere a l'Índia. Els homes usen privilegis majors i drets superiors per crear una societat desigual que deixa a les dones sense poder. Aquesta estructura està exemplificada per la baixa participació femenina en el parlament nacional de l'Índia i al món laboral. Les dones també són vistes com menys valuoses, a causa de les obligacions del matrimoni. Encara que il·legalment, les normes culturals de l'Índia sovint requereixen el pagament d'un dot a la família del marit. La gran càrrega financera futura de les filles crea una estructura de poder que afavoreix als fills en la formació de llars. A més, les dones són sovint percebudes com a incapaces de tenir cura dels pares en la vellesa, el que crea una major preferència pels fills sobre les filles. En conjunt, les dones són sovint menys valuoses que els homes. Amb una menor implicació en l'esfera pública (com ho demostren les taxes de participació laboral i política), i l'estigma de ser menys valuoses dins d'una família, les dones s'enfronten a una forma única de discriminació de gènere.
Les desigualtats de gènere, al seu torn, estan directament relacionades amb els pobres resultats de la salut de les dones. Nombrosos estudis han trobat que les taxes d'ingrés en els hospitals varien dramàticament amb el gènere, amb els homes visitant els hospitals amb major freqüència que les dones. L'accés diferenciat a l'assistència sanitària és degut al fet que normalment les dones tenen dret a una menor proporció dels recursos de la llar i, per tant, utilitzen els recursos sanitaris en menor mesura que els homes. Amartya Sen ha atribuït l'accés a menys recursos de la llar al seu feble poder de negociació dins de la mateixa llar. A més, també ha trobat que les dones índies freqüentment no informen amb exactitud les seves malalties. La inexactitud de l'informe sobre la malaltia pot contribuir a aquestes normes culturals i expectatives de gènere dins la llar. El gènere també influeix dramàticament l'ús de l'atenció prenatal i la utilització d'immunitzacions. Un estudi realitzat per Choi el 2006 va trobar que els nens tenen més probabilitats de rebre immunitzacions que noies a les zones rurals. Aquesta troballa ha portat als investigadors a creure que el sexe d'un nen condueix a diferents nivells d'atenció sanitària que s'administren a les zones rurals.
També hi ha un component de gènere associat a la mobilitat. Les dones índies tenen més probabilitats de tenir dificultats per viatjar en espais públics que els homes, cosa que resulta en una major dificultat per accedir als serveis.
Enfocament de conflictes cooperatius als biaixos de gènere
L'enfocament de conflictes cooperatius d'Amartya Sen als biaixos de gènere enmarca el desavantatge de gènere de les dones a través de tres respostes diferents: la resposta al malestar, la resposta d'interès percebut, i las respostas de contribució percebuda.
La resposta al malestar, derivada de l'equilibri de Nash, descriu nivell de malestar entre els individus durant les decisions de cooperació. Quan el nivell de malestar d'un individu és inferior que la de l'altra persona, la solució a qualsevol conflicte resultarà al final, en condicions menys favorables per al primer individu.Sen, Amartya. "Gender and cooperative conflicts." Wider Working Papers. 18. (1987) Web. 28 April 2013. Pel que fa a la salut de les dones a l'Índia, el desavantatge general de gènere a què s'enfronten les dones (representat pels factors socials i culturals que afavoreixen els homes sobre les dones), afecta negativament la seva capacitat de prendre decisions pel que fa a la recerca de l'assistència sanitària.
La resposta d'interès percebut descriu el resultat d'una decisió negociada quan un individu atribueix menys valor al seu benestar. Qualsevol solució de negociació que es derivi entre l'esmentat individu i una altra persona, sempre donarà lloc a un resultat menys favorable per a la persona que atribueix menys valor al seu benestar. L'estat de salut de les dones a l'Índia es relaciona amb la resposta d'interès percebut per les pràctiques socials i culturals que creen un ambient on l'autoestima de la dona és marginada en comparació amb els homes. Per tant, els resultats relacionats a les decisions d'atenció sanitària dins de les llars afavoriran als homes, a causa d'una major autoestima.
La resposta de contribució percebuda descriu la posició més favorable d'un individu quan la contribució d'aquest es percep com una contribució més gran a un grup que altres individus de la mateixa. La percepció més favorable dona a l'individu un millor resultat en una solució de negociació. Pel que fa a la salut de les dones a l'Índia, la contribució percebuda dels homes a la productivitat de les llars és superior a la de les dones, la qual cosa afecta en última instància el poder de negociació que tenen les dones pel que fa a l'accés a l'assistència sanitària.
Problemes amb el sistema sanitari de l'Índia A principis del , el sistema sanitari de l'Índia està tibant pel que fa al nombre de professionals de la salut, incloent metges i infermeres. El sistema sanitari també està molt concentrat a les zones urbanes. Això dona com a resultat que moltes persones a les zones rurals busquin atenció a proveïdors no qualificats amb resultats diferents. També s'ha trobat que moltes persones que afirmen ser metges, però realment no tenen una formació formal. Gairebé el 25% dels metges classificats com a proveïdors al·lopàtics no tenien formació mèdica; aquest fenomen varia geogràficament.
Les dones es veuen afectades negativament pel biaix geogràfic en la implementació del sistema sanitari actual a l'Índia. De tots els treballadors sanitaris del país, gairebé dos terços són homes. Això afecta especialment a les zones rurals on s'ha comprovat que, de tots els metges, només el 6% són dones. Això es tradueix en aproximadament 0,5 metges al·lopàtics femenins per cada 10.000 individus en zones rurals.
Una disparitat en l'accés a l'atenció materna entre les poblacions rurals i urbanes és una de les ramificacions d'un sistema mèdic urbà altament concentrat. Segons l'Enquesta nacional de salut familiar del Govern de l'Índia (NFHS II, 1998-1999), la mortalitat materna a les zones rurals representa aproximadament el 132% la mortalitat materna a les zones urbanes.
El govern de l'Índia ha pres mesures per alleugerir algunes de les desigualtats de gènere actuals. El 1992, el govern de l'Índia va establir la Comissió Nacional per a la Dona. La Comissió estava destinada a abordar moltes de les desigualtats en què s'enfronten les dones, especialment la violació, la família i la tutela. No obstant això, el lent ritme de canvi en el sistema judicial i les normes culturals esmentades han impedit la plena adopció de polítiques destinades a promoure la igualtat entre homes i dones.
El 2005, l'Índia va aprovar la Missió Nacional de Salut Rural (National Rural Health Mission, NRHM). Alguns dels seus objectius principals van ser la reducció de la mortalitat infantil i la relació de mortalitat materna. Addicionalment, el NHRM volia crear accés universal als serveis de salut pública i també equilibrar el biaix de gènere.Ministry of Health and Family Welfare, . "About NHRM." National Rural Health Mission. Government of India. Web. 28 April 2013. Tanmateix, un estudi de recerca de 2011 dut a terme per Nair i Panda va trobar que, tot i que l'Índia va poder millorar algunes mesures de salut materna des de la promulgació de la NHRM el 2005, el país encara estava molt per darrere de la majoria de les economies emergents.
Resultats Problemes de salut de les dones tribals L'elevada incidència de càncer de mama entre les dones adivasi d'Adilabad (Telangana) ha creat l'aprehensió d'impactes més greus per a la salut d'aquesta remota població. «Excloent el càncer de mama o de qualsevol altre tipus de carcinoma, fins i tot es van descobrir infeccions mamàries de rutina entre les indígenes pertanyents als gonds, pardhan, kolam i thotti», assenyala el Dr. Thodsam Chandu, Oficial d'immunització del Districte de Gond. http://www.thehindu.com/news/national/tamil-nadu/survey-of-tribal-women-shows-up-breast-abnormalities/article7096809.ece
Malnutrició i morbiditat