Charlotte Perkins Gilman (Hartford, 3 de juliol de 1860-Pasadena, 17 d'agost de 1935) va ser una escriptora, sociòloga i activista política estatunidenca, molt activa en defensa dels drets civils de les dones entre finals de 1890 i mitjans de 1920. La seva obra més coneguda és El paper de paret groc (1892), un relat breu amb trets autobiogràfics escrit després d'una profunda depressió postpart. La seva utopia Terra d'elles (1915) és considerada la precursora de la ciència-ficció feminista moderna. La seva figura servirà de model per a futures generacions de dones a causa de les seves idees i el seu estil de vida poc convencional per l'època.
Infantesa esquerra|miniatura|Charlotte Perkins Gilman (1868) Charlotte Perkins Gilman va néixer a Hartford (Connecticut) el 3 de juliol de 1860. Era filla del matrimoni entre Mary A. Fitch Westcott (1829-1893) i Frederick Beecher Perkins (1828-1899) i va tenir un germà, Thomas Adie Perkins (1859). Va tenir altres dos germans, Henry (1858) i Mery Clarissa (1866), que malauradament no van arribar a complir l'any.
El seu pare era bibliotecari de professió i pertanyia a la influent família Beecher, amb Isabella Beecher Hooker, destacada sufragista, Harriet Beecher Stowe, escriptora abolicionista autora de La cabana de l'oncle Tom i l'educadora conservadora Catharine Beecher.
Quan el seu pare va abandonar la família, el 1859, la seva mare, que pertanyia a la burgesia conservadora de Rhode Island, es va haver de fer càrrec ella sola de la família. Gilman, en els seus escrits autobiogràfics, esmenta sovint els canvis continus de domicili. Ella va passar llargues temporades convivint amb les seves ties paternes després. De vegades s'allotjaven en cases de familiars o amics propers mentre sa mare buscava treball amb què poder mantenir la família, cosa que ella mateixa descriu com: «...quatre anys durant els quals passo per set col·legis diferents, cosa que acaba quan compleixo els quinze anys.»
Adolescència i casament Al llarg de la seva adolescència les seves amistats eren majoritàriament femenines; arribà a mantenir una estreta relació romàntica amb Martha Luther. Charlotte ho descriurà més tard a la seva autobiografia de la manera següent: esquerra|miniatura|Autoretrat de Charlotte P. Gilman, 1884 El 1878, amb divuit anys, Gilman aconsegueix matricular-se i assistir sovint a l'Escola de Disseny de Rhode Island fins que es gradua el 1883. Per pagar la seva educació, es dedica a donar classes particulars, vendre aquarel·les i targetes de felicitació així com realitzar elaborats dissenys publicitaris per a anuncis, treballs amb els quals continuarà després de la seva graduació per sufragar les seves despeses.
Durant l'estiu de 1881, Luther coneix Charles A. Lane, amb qui es casa l'1 de novembre del mateix any i la parella es trasllada a Hingham, on van néixer els seus dos fills, Charles C. (1883) i Margaret L. (1886). Per a Gilman, tot això suposa un impacte emocional massa fort del qual deixarà constància en la seva autobiografia i en la correspondència que manté amb Martha Luther (parcialment conservada), que durarà al llarg de les seves vides.
Edat adulta El 1882, a l'edat de vint-i-dos anys, Gilman coneix Charles Walter Stetson, un jove artista amb el qual es casarà el 2 de maig de 1884. El 23 de març de 1885 naixerà la seva filla Katharine Beecher Stetson. En els mesos posteriors al naixement Gilman va patir una profunda depressió. Mai fins aleshores s'havia sentit atreta pel matrimoni, la família i molt menys per la maternitat o la vida domèstica. El que va començar com una il·lusió, després de la decepció emocional soferta en casar-se la seva amiga íntima, es va convertir en un nou pou emocional.
Charlotte Gilman, que aleshores tenia vint-i-sis anys, va buscar l'ajuda d'un tal Dr. Mitchel, prestigiós neuròleg de Filadèlfia. Se li va diagnosticar esgotament nerviós i li van prescriure una «cura de descans», un controvertit tractament del qual Mitchell era pioner. Després de sis setmanes, Gilman va poder marxar a casa amb aquestes instruccions:
Aleshores la depressió postpart no era un quadre clínic conegut pels especialistes, de manera que tot i buscar ajuda especialitzada l'únic que va rebre van ser les habituals prescripcions de repòs absolut, tot recomenant-li que no fes cap treball intel·lectual o qualsevol altra ocupació més enllà del paper domèstic i familiar, cosa que la va portar a un agreujament de la seva depressió i la va acostar perillosament a un col·lapse emocional total.
Durant l'estiu de 1888, Gilman va passar una temporada a Bristol amb la seva filla Katharine i allà va començar a notar una progressiva millora de la seva depressió. Finalment va decidir separar-se del seu espòs, ho considerava necessari per millorar la seva salut mental. Anys més tard, l'abril de 1894, el matrimoni es va divorciar, cosa insòlita per l'època. Aquesta experiència li servirà per a més endavant escriure una de les seves obres més conegudes i valorades El paper de paret groc (1892).
Després de la seva separació, Gilman va marxar amb la seva filla a Califòrnia. Al llarg de l'any 1890 es va inspirar prou per produir quinze assajos, poemes, i una novel·la. Per a ella va ser una època de gran creativitat, activisme social i activitat intel·lectual. Paral·lelament participava en diverses organitzacions feministes i reformistes com la Pacific Coast Woman's Press Association, la Woman's Alliance, l'Economic Club, l'Ebell Society, la Parents Association i l'State Council of Women. miniatura|Charlotte P. Gilman i la seva filla Katherine B. Stetson (1897)El 1892 va publicar la seva primera obra, El paper de paret groc, un relat breu inspirat en la seva pròpia experiència durant l'època depressiva i la cura de repòs, una de les seves obres més conegudes i valorades. La història tracta sobre una dona que pateix una malaltia mental després d'estar dos mesos atrapada dins de casa mirant el mateix repugnant empaperat groc. Va escriure aquesta història per canviar l'opinió de la gent sobre el rol de les dones en la societat, il·lustrant com la manca d'autonomia de les dones anava en detriment de la seva salut mental, emocional i fins i tot física. La narradora de la història ha de fer el que el seu marit i el seu metge li exigeixen, encara que el tractament que prescriuen contrasta directament amb el que ella de veritat necessita: estimulació mental, i la llibertat d'escapar a la monotonia de l'habitació en què es troba confinada. El relat era essencialment una resposta al metgeS. Weir Mitchell que havia intentat treure-la de la depressió amb una «cura de descans» i ella li va enviar una còpia de la història.
Charlotte va escriure-la entre el 6 i el 7 de juny de 1890 a la seva casa de Pasadena. Va ser impresa un any i mig després al The New England Magazine del gener de 1892. Des de l'edició original, el relat ha sigut recopilat en moltes col·leccions de literatura i llibres de text.
Gilman va començar a impartir conferències sobre nacionalisme per al Radical Nationalist Party i va guanyar visibilitat pública amb el seu primer volum de poesia, In This Our World, publicat el 1893. La seva carrera com a conferenciant va agafar pes, i les seves conferències van arribar a ser una font habitual d'ingressos. La seva fama va créixer juntament amb el seu cercle social d'activistes reformistes i escriptores del moviment feminista.
El seu exmarit Charles es va tornar a casar, amb Grace Ellery Channing, amiga íntima de Gilman. El 1894, Charlotte va enviar la seva filla a l'est perquè visqués amb el pare i la seva nova esposa. Gilman va escriure en les seves memòries que estava feliç per la parella i que «la segona mare de Katharine era tan bona com la primera, millor en més d'un sentit.». De fet va romandre pròxima a la parella i a la seva filla formant una família molt poc convencional per a l'època.
miniatura| Anys més tard, la seva filla Katharine Stetson es casarà el 1918 amb l'artista Frank Tolles Chamberlin. El matrimoni tindrà dos fills: Dorothy, nascuda el 1918, i Walter, nascut el 1920. El 1919 es traslladen a viure a Pasadena. Mai perden el contacte amb Gilman, i és habitual que mantinguin una freqüent correspondència malgrat la distància.
Entre 1894-1895 Gilman va editar el setmanari The Impress, publicat per la Pacific Coast Women's Press Association (anteriorment el Bulletin). Al cap de vint setmanes es va tancar per la controvèrsia social que suscitava el seu estil de vida: ser una mare poc natural i una dona que s'havia divorciat del marit.
L'abril de 1897, després de quatre mesos de conferències, Gilman va començar a pensar sobre les relacions de gènere i l'economia en la vida nord-americana. Això la porta a crear el primer esborrany de Women and Economics. A Study of the Economic Relation Between Men and Women as a Factor in Social Education. El llibre, publicat al 1898, va ser traduït a set idiomes i va col·locar Gilman en el focus d'atenció internacional. És un text clàssic del feminisme al . L'argumentació denuncia que la superioritat de desenvolupament humà (social) dels homes es deu a una distinció d'humanitat (cultural), no de sexe (essencialisme). I que aquesta és totalment assolible per les dones si utilitzen les seves facultats humanes (desenvolupament sociocultural). És un text subversiu, perquè suposa un canvi d'actitud radical envers les relacions entre sexes i la societat:
Anys de plenitud esquerra|miniatura|Charlotte amb el seu marit George H. Gilman Després que la seva mare morís el 1895, Charlotte va decidir tornar a l'est per primera vegada en vuit anys. Allí va entrar en contacte amb George Houghton Gilman, cosí seu, al qual no havia vist en aproximadament quinze anys, i que era un advocat de Wall Street. L'11 de juny de 1900, amb 40 anys, Charlotte tornarà a contreure matrimoni per segona vegada, amb el seu cosí, un home solidari amb les seves aspiracions feministes, que va saber donar-li suport en els seus projectes i la llibertat necessària per realitzar-los. El seu matrimoni no s'assemblarà en res al precedent amb Walter. Dos anys després, el 1902, naixerà el seu fill Yadir Gilman.
El 1903 va escriure un dels seus llibres més aclamats per la crítica, The Home: Its Work and Influence, que ampliava el contingut de Women and Economics (1898), afirmant que les dones estan oprimides a casa seva i que l'entorn en què viuen ha de modificar-se per la seva salut mental.
Activista del moviment pels drets de les dones, fins i tot a nivell internacional, el 1903 Charlotte va parlar al Congrés Internacional de la Dona a Berlín i l'any següent va viatjar per Anglaterra, Holanda, Alemanya, Àustria i Hongria fent conferències. Entre els viatges i l'escriptura, la seva carrera com a figura literària estava asseurada.
Charlotte continua amb el seu magnífic període creatiu, començant la publicació com a editora i escriptora de la revista The Forerunner que des de 1909 fins al any 1916 donarà difusió a gran part de la seva ficció. Es aquí on Gilman publica Terra d'elles/Herland, una de les primeres ¿ginecotopies de l'Europa moderna, digna successora del Llibre de la ciutat de les dames, escrita al 1405 per Christine de Pisan.
El 1925 finalitza la seva autobiografia, The Living of Charlotte Perkins Gilman (que es publicarà més tard a títol pòstum). Continuarà donant conferències, reivindicant la independència econòmica de les dones.
Després d'anys vivint a Nova York, Charlotte, el seu marit i el seu fill Yadir es traslladen a l'antiga casa d'Houghton a Norwich. El 1934, després de la sobtada mort del seu marit per una hemorràgia cerebral, Gilman torna a Pasadena, al costat de la seva filla, de Grace E. Channing i els seus nets.