La casa Manuel de Figuerola és un edifici situat al carrer de Lledó, 15 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Història Segons la documentació notarial, la finca pertanyia al mercader Francesc Cornet i Tamarit, casat amb Anna de Boixadors i Llull, de qui passaria al seu nebot Ramon de Boixadors i Cornet, canonge de la Seu. D'aquest va passar al seu cosí germà Josep de Casademunt, òlim de Boixadors, jurista i regent de la Cancelleria Reial i del Consell d'Aragó, que el 1664 la va establir en emfiteusi a l'escrivà reial Baltasar d'Oriol i Marcer, amb una entrada de 200 lliures i l'obligació d'invertir-hi 500 en obres de millora en el termini de cinc anys,AHPB, notari Josep Ferrer, manual 737/12, f. 258v-262v, 21-11-1664. passat el qual, ell i el seu fill Lluís de Boixadors i Crassi li vengueren el cens de 65 lliures anuals junt amb el domini mitjà i els altres drets emfitèutics.AHPB, notari Josep Ferrer, manual 737/17, f. 413-421, 06-11-1669.
El seu fill i hereu Melcior d'Oriol i de Tord va morir sense descendència, i fou succeït pel seu germà Josep, monjo i futur abat de Ripoll, que el 1745 la va vendre al comerciant i flequer Oleguer Guitart i Gorch, per 5.300 lliures.AHPB, notari Ignasi Gavarró, manual 988/7, f. 39-44v, 16-05-1745. Aquell mateix any, Guitart va adquirir el castell i el lloc d'Enfesta, incloent-hi el seu molí fariner, a Maria d'Aguilar, baronessa de Segur, i al seu fill Ramon de Copons i d'Aguilar,AHPB, notari Bonaventura Galí, manual 918/45, f. 172-177v, 12-04-1745. convertint-se així en senyor jurisdiccional d'aquest lloc i de la quadra de Mantellí. El 1779, va demanar permís per a obrir una porta d'accés per a una botiga a la seva casa. Casat amb Maria Teresa Gassol, a la seva mort el 1782 fou succeït per la seva filla Gertrudis, casada amb Pau Ignasi Agustí i Fatjó.AHPB, notari Francesc Ferrús, manual 1.121/27, f. 252-253, 19-04-1782; f.253-288, 18-05-1782. Inventari post mortem d'Oleguer Guitart.
L'hereva fou Teresa Agustí i Guitart, que el 1805 va demanar permís per a reformar la façana sota la direcció del mestre de cases Pau Cortès. Casada amb el militar Manuel de Figuerola i Fanales, fou succeïda pel seu fill Manuel de Figuerola i d'Agustí-Guitart (1806-1891), que el 1857 va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Josep Buxareu, i el 1872 fou rehabilitat com a comte de Figuerola pel rei Amadeu I.
miniatura|esquerra|Portals miniatura|esquerra|Quarteró núm. 16 de Garriga i Roca (c. 1860)
Descripció Es tracta d'un edifici amb uns baixos no comercials (probablement destinats a magatzem), quatre pisos i un àtic. El primer pis acull una biblioteca infantil. Fou completament remodelat al i sobreaixecat un pis en una data indeterminada encara més recent. Dos arcs escarsers flanquegen la porta principal d'arc pla ricament motllurat. El balcó del seu damunt, tot i la barana decimonònica, conserva la llosana de pedra, també amb motllures, i la part inferior decorada amb petxines i altres ornaments. Rere el portal una volta escarsera dona pas al pati del amb una curiosa escala amb el segon tram sobre un arc.
A l'interior es conserven importants testimonis d'època medieval, tant als murs (pintura i paraments amb pintura figurativa) com als forjats (enteixinats amb diversa iconografia com escuts), que es podrien datar a la segona meitat del .
Notes
Referències
Vegeu també Can Regent Castell de Cornellà La Remunta
Bibliografia
Categoria:Patrimoni monumental del Barri Gòtic Categoria:Edificis del barri Gòtic Categoria:Carrer de Lledó