La casa al carrer de Basea, 8-10 és un edifici de Barcelona catalogat com a bé cultural d'interès local.

Història miniatura|esquerra|Al centre, antiga porta de veïns del núm. 10, sota la volta del carreró de Dufort miniatura|esquerra|Torre gòtica i portal del núm. 8, amb la torre de guaita a dalt miniatura|esquerra|Façana del carrer de Basea, 2-6 amb la botiga del núm. 8 miniatura|esquerra|Façana del carrer de la Tarongeta abans de la reforma miniatura|Façana del carrer de Basea abans de la reforma miniatura|Façana del carrer de Basea, 2-6 amb la botiga i la torre de guaita del núm. 8 miniatura|esquerra|Pintures murals trobades a l'interior de la torre gòtica (MUHBA) miniatura|esquerra|Quarteró núm. 16 de Miquel Garriga i Roca (c. 1860)

El 1669, la casa del núm. 8 va ser adquirida pel botiguer de teles Pau Lledó (o Lladó) i Pi,AHPB, notari Rafael Hexarch, 20-02-1669. que l'any següent esdevingué mercader, al mateix temps que el seu cunyat Pau Dalmases i Castells. Posteriorment, va adquirir la casa del núm. 10, i el 1689 l'establí en emfiteusi al sastre Josep Vidal, reservant-se unes habitacions (fonamentalment el primer pis) que quedaren unides a la del núm. 8.AHPB, notari Tomàs Simon, 17-08-1689. El seu fill Pau Lledó i Dalmases es va casar amb Teresa Bach i Fita, filla del doctor en drets Francesc Bach, i el 1693 va aconseguir el privilegi de ciutadà honrat. Fou succeït pel seu fill Josep Lledó i Bach, casat amb Francesca Llampilles.

El 1759, ja vídua, ella i el seu fill Antoni Lledó i Llampilles vengueren la propietat en subhasta pública al mestre de cases Josep Molist per 5.000 lliures.AHPB, notari Jaume Tos i Romà, manual 1.013/25, f. 508-515v, 27-08-1759. Durant aquesta època, l'escala va ser renovada, i el 1773, Molist va revendre la finca per 16.000 lliures al comerciant matriculat Fèlix Prat i QuinquerAHPB, notari Llorenç Madriguera, manual 1.024/22, f. 358-363, 09-09-1773. (1737-1802), que el 1775 va demanar permís per a reformar la façana del carrer de la Tarongeta, i novament el 1786 per a posar un guarda-rodes al carrer de Basea. El 1788, els cònjuges Segimon Llobet i Mas i Maria Antònia Ros, propietaris del núm. 10 (excepte el primer pis, que era de Fèlix Prat), van demanar permís per a enderrocar-ne la volada, que amenaçava ruïna a causa de les obres fetes a la casa veïna i per a posar un guarda-rodes a la cantonada. El 1789, Fèlix Prat va demanar permís per obrir balcons al carrer de Basea.

El 1798, el seu fill i hereu Maurici Prat i Pruns, també comerciant, va demanar permís per a obrir-hi una porta. El 1803, va iniciar la construcció de la seva nova residència a la plaça de la Cucurulla, per la qual cosa va vendre la finca del carrer de Basea al cavaller Josep de Martí i Serra. Casat amb Teresa Estruch i Llimona, natural d'Esparreguera, amb qui tingué sis fills, va morir el 1828, deixant com a hereu universal el seu net Josep de Martí i de CardeñasAHPB, notari Joan Baptista Maymó i Soriano, 28 i 30-08-1828. Publicació del testament de Josep de Martí i de Cardeñas. fill pòstum del seu primogènit Tomàs de Martí i Estruch (†1819) i de la barcelonina Jacinta de Cardeñas i Foraster. Això provocaria un conflicte amb els seus altres cinc fills, que no veien amb bons ulls que un nen de 9 anys heretés tot el patrimoni.

El 1834, la casa del núm. 10 fou adquirida per Agustí Font, que l'any següent va demanar permís per a reformar-ne la façana, aixecant-la fins a 90 pams i posant-hi un guarda-rodes a la cantonada, segons el projecte del mestre d'obres Antoni Jambrú.AHCB, C.XIV Obreria C-160/1835-084, 19-05-1835. El 1842, Josep de Martí i de Cardeñas es va casar amb la vinebrenca Dolors de Castellví i Domènech, hereva d'un extens patrimoni, i l'hereu fou l'enginyer forestal Adolf de Martí i de Castellví, que es casà amb Concepció Garcés de Marcilla Ravanals (†1939).

Als baixos del núm. 10 s'instal·là la fàbrica de capses de cartó d'Anna i Maria Llorens i Camprodon (Filles d'Evarist Llorens), succeïdes per Evarist Riera Llorens (Net d'Evarist Llorens). El 1959, aquest va adquirir les cases del carrer de Basea, que ja formaven una sola propietat, a Concepció de Martí i Garcés de Marcilla, filla d'Adolf.AHPB, notari Nicolau Verdaguer Cortés, 10-02-1959. Casat amb Maria de Jesús Villalonga, va morir el 1984, deixant com a hereus els seus dos fills Evarist i Margarida Riera Villalonga a parts iguals.

El 1995, aquests vengueren a la propietat a l'empresa Free Parts SL,AHPB, notari Maria Isabel Gabarró Miquel, 28-06-1995. que la faria reformar entre 1996 i 1998, segons el projecte de l'arquitecte Josep Maria Bilurbina.AMDCV, expedients 095L0559 i 011998LM04800. Com a conseqüència, una gran part de la façana del carrer de Basea i tota la del de l'Argenteria va ser enderrocada i substituïda per una nova construcció, conservant-ne només part dels baixos i del primer pis i la torre gòtica. A l'interior d'aquesta, el juliol del 1998 es van trobar unes pintures murals de tema cavalleresc dels segles , que foren donades pels propietaris a l'Ajuntament de Barcelona i traslladades al MUHBA, on es troben exposades.

El 2001, s'hi va inaugurar la nova seu de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País.

Descripció La façana del carrer de Basea té elements constructius d'origen medieval com el portal adovellat i el parament de carreus (però els grans balcons amb llinda de pedra són propis del ). Les cases dels núms. 8 i 10 estaven separades pel carreró de Dufort (resta d'un alfòndec destinat al comerç estranger amb una petita agrupació d'albergs), modernament convertit en pati i que antigament s'obria al carrer de Basea sota una volta.

El portal amb arc escarser situat als peus de la torre del núm. 8 dona accés a un vestíbul cobert per un enteixinat de fusta i que, traspassat un arc de mig punt, porta al pati central. Des d'aquí arrenca una escala descoberta de pedra i amb una barana de ferro forjat amb barrots llisos i helicoidals, que permet accedir als diferents habitatges. Sota la finca veïna dels núms. 2-6 hi ha un obrador o botiga que s'obre al carrer amb un gran arc carpanell adovellat sostingut per dues columnes de gran robustesa. A la banda de ponent i al mig de la parcel·la s'alça una torre de guaita.

El frontis del carrer de la Tarongeta està format per dos cossos de diferent alçada, i la façana està decorada amb uns interessants esgrafiats rococó de 1775. Aquests es complementen amb balcons de llosana d'estructura metàl·lica amb un paviment de rajoles i baranes de ferro forjat amb barrots llisos i helicoidals.

Referències

Vegeu també Jardins de Moragas Fàbrica d'indianes de Fèlix Prat Palau Castanyer Casa-fàbrica Vermell-Martí Casa Ferran-Civil Can Serra (Sant Adrià de Besòs)

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Patrimoni monumental de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Categoria:Edificis gòtics de Barcelona Categoria:Edificis de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Categoria:Carrer de l'Argenteria