La casa Puiguriguer o de la Custòdia és un edifici situat als carrers de Montcada i dels Assaonadors de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local. Actualment acull el Museu del Mamut.

Història En el Fogatge de 1360 consta que era habitada pel mercader Ponç des Vall, que moriria poc després, i el 1368, la seva filla Isabel vengué la finca en subhasta pública a Jaume de Màrgens. A començament del , pertanyia al vice-canceller de la Corona d'Aragó Joan Sunyer, i el 1542, la seva vídua Lluïsa de Gualbes i la seva filla Rafaela Sunyer i de Gualbes, casada amb Jaume de Cardona-Rocabertí i de Queralt la van establir en emfiteusi al mercader Felip Galian (o Galiano), natural de Savona. El 1569, aquest la vengué al també mercader Pere Benet Bals per 2.300 lliures, que el 1575 va ampliar la propietat —formada per dues cases, una a la cantonada dels carrers de Montcada i dels Assaonadors i una altra en aquest darrer— amb l'adquisició d'una altra casa a l'assaonador Antoni Corder.

Pere Benet Bals va morir el 1584, deixant com hereu el seu fill Pere Pau Bals i Antich, monjo de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, que va morir dos anys després, deixant com a hereus els seus germans Joan i Rafael, el primer dels quals també va morir aviat. El 1594, Rafael Bals i Antich es va casar amb Pràxedes Sarrovira i de Cordelles, i va morir el 1633, deixant com a hereva la seva filla Maria Pràxedes, casada amb el ciutadà honrat Francesc Càrcer i Antich, mort el 1630. El 1638, aquesta va vendre la propietat al ciutadà honrat Rafael Vives i Femades per 1.370 lliures, que serviria per a pagar el dot de la seva filla Maria Càrcer i Bals, casada amb Josep de Cortit i de Peguera.

Rafael Vives va morir el 1639 i fou succeït pel seu fill Marià Vives i Mercer, sargent major a la Guerra dels Segadors, que moriria el 1644. Aleshores, la seva mare Maria Mercer va deixar de viure a la casa i la va llogar. Després de la mort d'aquesta, passaria a mans de la seva filla Gertrudis Vives i Mercer, que el 1668 la va subestablir al mercader Rafael Calveria, propietari des del 1664 de la casa del costat del carrer de Montcada. Tot seguit, Calveria hi va encarregar al mestre de cases Josep Pujol algunes reparacions, principalment a les cobertes. El 1683 va haver de fugir del Principat per deutes, deixant la seva dona Emerenciana Sabater a càrrec dels seus béns.

El 1698, Maria Josepa Ferran i Vives i el seu marit Cristòfor de Potau i d'Oller, futur comte de Vallcabra, van instar un litigi a la Reial Audiència contra els Calveria en virtut del vincle establert pel seu avi Rafael Vives en el testament, i el 1710 van obtenir una sentència al seu favor. El 1715, la propietat va ser adquirida en subhasta pública pel mercader Joan Puiguriguer per 6.500 lliures, que el 1718 va rebre un manament de l'Ajuntament borbònic per a que reparés la cantonada, que amenaçava ruïna, i posteriorment, va obtenir permís per a fer-hi dotze balcons, arrodonir-la i rectificar la façana del carrer de Montcada. Morí el 1727 i fou succeït pel seu fill Josep Puiguriguer i Clarina, que fou vocal de la Junta de Comerç i comerciant matriculat.

El 1801, Pau Puiguriguer i Quintana, també comerciant matriculat, va demanar permís per a reformar un balcó d'ampit, sota la direcció de l'arquitecte Francesc Bosch, i el 1815 va aconseguir la condició de ciutadà honrat. La finca passaria als seus fills, entre els quals hi havia el pintor i canonge de la Seu Tomàs Puiguriguer i Burgés (1793-1872). El 1862, el comerciant Joan Amell i Carbonell (Amell Germans) va demanar permís per a reformar-la, segons el projecte del mestre d'obres Felip Ubach. Aquest va transformar les golfes en un tercer pis i la teulada en un terrat amb cambra de ventilació.

miniatura|esquerra|Façana del carrer de Montcada, des del carrer d'en Boquer miniatura|esquerra|Làpida commemorativa de l'estància de la Custòdia durant la processó del Corpus del 1762 miniatura|esquerra|Quarteró núm. 17 de Garriga i Roca (c. 1860)

Descripció A la façana del carrer dels Assaonadors hi ha cinc portes de llinda a la planta baixa. El parament d'aquest nivell és carreus regulars. Les obertures als pisos superiors segueixen els mateixos eixos longitudinals que les de la planta baixa i s'alternen tres fileres de balcons individuals amb dos de finestres. Els balcons són finestres gòtiques reconvertides; són d'arc carpanell polilobulat amb els lòbuls decorats amb petits caps i guardapols conopial amb bustos de nens alats, dones i homes amb bigoti. Una de les finestres d'aquest nivell també presenta decoració gòtica amb l'ampit motllurat i la llinda decorada amb un guardapols conopial amb mènsules decorades amb bustos humans; en el petit timpà que queda sota el guardapols hi ha representat un animal en relleu. La resta d'obertures de la façana són allindanades i sense decoració. El tercer pis està separat de l'últim per un fris de dents de serra. Al quart pis no hi ha cap balcó i totes les obertures són petites i allindanades. Corona la façana un fris de dentellons i una cornisa. El parament a partir del primer pis està arrebossat i pintat excepte els carreus de les cantonades i els que emmarquen les finestres gòtiques.

La façana del carrer de Montcada és de característiques similars a l'anterior però aquí les obertures del primer, segon i tercer pis són totes de llinda, emmarcades per carreus i tenen davant petits balcons individuals. Al centre de la planta baixa s'obre un gran portal allindanat que dona accés al pati interior. Aquest portal té la llinda i la meitat superior dels brancals decorats amb una motllura i meitat inferior dels brancals té forma axamfranada.

L'accés al pati es fa mitjançant un pas embigat, on hi ha una làpida de marbre que recorda que la Custòdia s'hi refugià d'una tempesta durant la processó general del Corpus del 13 de juny del 1762: QUIA PLUVIAE IRRUENTIS CAUSA, SSM CORPUS DOMINI NTRI JESU=CHRISTI IN ACTU PROCESSIONIS GENERALIS DIE 13 JUNII ANNI 1762. DUABUS HORIS HIC PERMANSIT, JOSEPH PUIGURIGUER ET CLARINA AEDIS ISTIUS DOMINUS, IN TANTAE FOELICITATIS MEMORIAM, HOC POSUIT MONUMENTUM.

El cantó interior de l'accés és un arc rebaixat que arrenca des de dues pilastres. El pati té una escala coberta que es recolza sobre un arc rampant i que porta a la planta noble que té la llinda decorada amb relleus vegetals. Destaca una gran obertura d'arc rebaixat a la planta baixa amb la data 1753 inscrita.

Referències

Vegeu també Casa-fàbrica Glòria L'Estela (les Corts) Casa-fàbrica Castanyer-Comas

Bibliografia

Categoria:Patrimoni monumental de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Categoria:Edificis de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Categoria:Edificis gòtics de Barcelona Categoria:Carrer de Montcada