La Torre Blanca és un edifici situat al passeig dels Ti·lers de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Història Va ser projectada el 1906 per l'arquitecte Ferran Romeu i Ribot per al comerciant barceloní Agustí Caze i Meix. El 1912, la finca va ser embargada a favor de Ramon Pastor i Fabregat, de qui va passar a la seva filla Mercè Pastor i Navarro, casada amb Joaquim de Paladella i Folqué, que n'acabaria essent l'ususfructuari.
Durant la Guerra Civil, la casa fou saquejada i malmesa per escamots anarquistes, que també incendiaren la veïna Torre Girona. Un cop acabat el conflicte, Paladella va demanar permís a rehabilitar la casa, que seria la seva residència d'estiueig fins a la seva mort el 1963. Aleshores va passar als seus fills Ramon i Maria de Paladella Pastor, i a la mort d'aquesta darrera el 1995, als seus fills Joaquim Manuel, Maria Dolors i Maria Josepa Comesaña de Paladella.
Mentestrant, el 1984, la casa va ser llogada a dos empresaris d'hoteleria, que la convertiren en el bar musical Los Tilos. Posteriorment, els mateixos empresaris la van reformar amb una decoració inspirada a l'Índia, reobrint el 3 de juny del 2004 amb el nom de L'Elephant. Tanmateix, les obres van ser realitzades sense el permís de la propietat, el que va motivar un litigi per a la rescissió del lloguer. Finalment, el 2013 la finca va retornar als propietaris i ha recuperat el nom de Los Tilos com a bar musical.
Descripció Consta de planta baixa i planta pis amb golfes sota unes cobertes molt inclinades. La seva planta organitza tot el programa en un quadrat i disposa d'un cos annexat posteriorment en forma d'ela adossada a la cantonada sud-est que serveix de porxos exteriors.
Les façanes són de composició senzilla amb obertures rectangulars associades a la composició, molt peculiar, de la coberta. Les obertures, de dimensions domèstiques, estan mancades de decoracions. Els paraments de la façana son llisos i integren puntualment unes rajoles ceràmiques cuites a mode de tauler d'escacs que emfatitzen algun punt de façana. En els porxos annexes destaca, a la façana sud, un arc de ferradura geminat amb formes arabitzants. La teulada té una complexa geometria provocada per la intersecció de tres vessants principals amb dues cobertes secundàries a dos aiguavessos. Aquestes estructures provoquen uns coronaments de façana triangulars molt particulars i de dimensions variades. Els senzills ràfecs sobresurten gràcies a finals de biga formant permòdols de fusta.
Artísticament cal destacar les peces ceràmiques de color de les crestalleres i unes punxes ceràmiques d'estètica centreeuropea. També són notables les reixes de ferro de forja de la barana del porxo. L'edifici es considera modernista pel tipus d'estil de les decoracions, però està barrejat amb altres influències àrabs i austrohongareses.
Al cos original quadrat d'inicis del se li va adossar un altre de planta rectangular, que crea un porxo al nivell de la planta baixa i és una terrassa al pis.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Edificis modernistes de Barcelona Categoria:Patrimoni monumental de les Corts Categoria:Edificis de Pedralbes