LAqüeducte Dosrius és una construcció situada al Parc Central de Nou Barris de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Descripció Aquesta canalització actualment està oberta i és transitable. El pas per on circulava l'aigua és aguantat per tres grans arcs de mig punt, a banda i banda dels quals unes pilastres ressegueixen el mur fins a arribar a unes torretes que flanquegen el pas. Aquestes són de planta quadrangular, obertes pels costats que s'obren a l'aqüeducte i amb petites finestres d'arc de mig punt als murs laterals i una cornisa a la part superior. En un dels costats, a continuació de la pilastra, hi ha una petita obertura de pas d'arc de mig punt. El parament és de paredat irregular amb alguns elements en maó com l'intradòs dels arcs, les cantonades i les cornises.

Història A començaments dels anys 1860, es va constituir una societat per a portar aigua del Vallès (conques de la riera de Caldes i del riu Ripoll) a Barcelona. El promotor era Andreu Marí, amb el finançament dels banquers Manuel, Ignasi, Jaume i Casimir Girona i Agrafel. Un altre soci important va ser Josep Rosich i Jené, que el 1864 va donar impuls a l'obra, que no acabava d'arrencar. El 1869 el projecte obtingué la declaració d'interès públic, però la construcció va patir diversos retards i les obres s'allargaren fins al 1875. La conducció, que tenia una longitud de 20.218 m, s'iniciava a la finca de Can Tintoré, a Barberà del Vallès, i havia d'acabar en un dipòsit al Guinardó, que no es va arribar a construir. L'obra comportava túnels en molts trams i aqüeductes en altres i l'aigua era injectada directament a la xarxa de distribució. D'aquesta manera, el sobrant no es podia acumular i es desguassava al torrent de la Guineu.

El 1876, els germans Girona negociaren amb la Compagnie des Eaux de Barcelonne (fundada el 1867 a Lieja) la fusió de les dues empreses. Les negociacions es van allargar per un seguit de polèmiques i desavinences i, finalment, el 1881 la CEB va comprar els actius de les Aigües del Baix Vallès. Aquesta societat era la propietària de l'aqüeducte de Dosrius, que coincidia amb el del Vallès a la Trinitat Nova i a partir d'aquest punt discorrien de forma paral·lela, fins a desembocar al dipòsit situat a la falda del Turó de la Rovira, a l'actual Parc de les Aigües. D'aquesta manera, el tram de canalització entre la Trinitat Nova i el Guinardó de la conducció del Vallès va quedar en desús. Poc després, la companyia belga va ser adquirida per una empresa de capital francès i immediatament es va constituir a París la Société Générale des Eaux de Barcelonne, antecessora de l'actual grup Agbar.

El canal va ser explotat fins a mitjans dels anys 1950, quan la població de la ciutat va superar els 1,5 milions d'habitants i es va iniciar la canalització del riu Ter.

Referències

Vegeu també

Aqüeducte del Vallès Aqüeducte del Baix Vallès

Dosrius Categoria:Patrimoni monumental de Nou Barris Categoria:La Guineueta