La revolta de Baixa de Cassanje és considerada la primera confrontació de la Guerra de la Independència d'Angola i de la guerra colonial portuguesa a les colònies (llavors províncies d'ultramar). L'aixecament es va iniciar el 3 de gener de 1961 a la regió de Baixa de Cassange, districte de Malanje, Angola portuguesa. El 4 de gener, les autoritats portugueses havien suprimit amb èxit la revolta. El 4 de gener és actualment el Dia de la Repressió dels Màrtirs Colonials, una festa nacional a Angola. El 3 de gener, els treballadors agrícoles empleats per Cotonang, una empresa portuguesa-belga de plantació de cotó, van fer una protesta per obligar a la companyia a millorar les seves condicions de treball. La protesta, que després es va fer coneguda com la revolta de Baixa de Cassange, estava liderada per dos angolesos prèviament desconeguts, António Mariano i Kulu-Xingu.George, Edward, The Cuban Intervention in Angola, 1965-1991, New York: Frank Cass Publishing Co., (2005), p. 9 Durant la protesta, els obrers angolesos van cremar les seves targetes d'identificació i van atacar físicament als comerciants portuguesos a les instal·lacions de la companyia. La protesta va portar a un aixecament general, al qual les autoritats portugueses van respondre amb una incursió aèria en vint pobles de la zona, matant un gran nombre de vilatans angolesos. Mentre el Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA) va afirmar que l'avió va matar unes deu mil persones, la majoria de les estimacions van des de 400 fins a 7.000 angolesos morts.Wright, George, The Destruction of a Nation: United States' Policy Towards Angola Since 1945, Pluto Press, , 9780745310299 (1997), p. 5–6George, Edward, The Cuban Intervention in Angola, 1965-1991, New York: Frank Cass Publishing Co., (2005) p. 9: Some sources state as many as 7,000 Angolans were killed in the air raids.
Revolta de la UPA de 15 de març El 15 de març de 1961 la União das Populações de Angola (UPA), liderada per Holden Roberto, va encapçalar una revolta popular a la regió Bakongo del nord d'Angola. Els pagesos i treballadors bantus de les plantacions de cafè es van unir a la revolta i, en frenesí de ràbia contra els colons i terratinents europeus, van matar uns 1.000 lusoangolesos en els primers dies de la lluita, junts amb un nombre desconegut de nadius.George, Edward, The Cuban Intervention in Angola, 1965-1991, New York: Frank Cass Publishing Co., (2005) p. 9-10 Els treballadors revoltats van cremar plantacions, ponts, instal·lacions governamentals i estacions policials i van destruir diverses barcasses i transbordadors. Les imatges gràfiques dels colons violats i mutilats van inflamar la ràbia del públic portuguès i l'exèrcit portuguès van establir una duríssima campanya contrainsurgent que va destruir desenes de pobles i va matar unes 20.000 persones abans de la insurrecció el setembre del 1961.Walker, Frederick, A Certain Curve of Horn: The Hundred-Year Quest for the Giant Sable Antelope of Angola, New York: Grove Press, (2004), p. 143: Commenting on the incursion, Roberto said, "This time the slaves did not cower. They massacred everything."
Referències
Categoria:Segle XX a Angola Categoria:Esdeveniments del 1961 Categoria:Guerra de la Independència d'Angola