Ella Maillart (Ginebra, 20 de febrer de 1903 - Chandolin, 27 de març de 1997) va ser escriptora, reportera, viatgera, fotògrafa, etnògrafa i va destacar en literatura de viatges del . Va ser una gran esportista, l'única dona que va participar, entre atletes homes de vint-i-set nacions, a les Olimpíades del 1924. Viatgera incansable, va arribar a travessar l'Àsia diverses vegades sola, amb camell o caminant. El 1939, va fer un viatge de Suïssa a Kabul amb AnneMarie Schwarzenbach, que va durar mig any.

Biografia Era filla de Paul Maillart, un pelleter de Ginebra d'ideologia liberal, i de Dagmar Klim, una esportista danesa. La seva família es va instal·lar a Creux-de-Genthod, a la vora del llac Léman el 1913. Des de molt jove es va sentir atreta per l'esport i la superació personal. En aquesta localitat, Ella Maillart va conèixer Hermine «Miette» de Saussure, filla d'un oficial de marina i rebesneta d'Horace-Bénédict de Saussure, considerat el fundador de l'alpinisme, amb la qual va practicar vela i esquí. Als 16 anys va fundar el primer club d'hoquei de la zona francòfona de Suïssa, el «Champel Hoquei Club». Als 20 anys va participar en la travessia a vela de Cannes a Còrsega amb Hermine, i va conèixer Alain Gerbault, que es trobava preparant el seu vaixell Firecrest per a la seva famosa travessia en solitari de l'oceà Atlàntic. Va participar com a representant de Suïssa en les regates dels Jocs Olímpics de París 1924. Va ser l'única dona i la més jove de la competició.

El 1925, es va embarcar juntament amb quatre joves, entre elles Miette de Saussure i Marthe Oulié, en un creuer pel Mediterrani des de Marsella fins a Atenes. Un cúmul de circumstàncies i el matrimoni de la seva amiga Miette amb l'arqueòleg francès Henri Seyrig (que seran els pares de la futura actriu Delphine Seyrig) la porten a abandonar el seu somni de viure al mar. Com a membre de l'equip suís d'esquí, va defensar el seu país en els quatre primers campionats del món d'esquí alpí de 1931 a 1934. Atreta pel cinema rus, va viatjar a Moscou per realitzar un reportatge en el qual es basarà per escriure el seu primer llibre: Parmi la jeunesse russe. miniatura|Ella Maillart, Iran 1939-40

Descobrint Àsia Després de la seva primera estada a Moscou i la travessia del Caucas, el 1930, Ella Maillart va recórrer la zona soviètica de l'Àsia central durant l'any 1932. Dos anys més tard, el 1934, el Petit Parisien l'envia a Manchukuo, un estat fundat pels japonesos a la Xina el 1932, on coneix Peter Fleming, gran reporter de The Times i agent de l'MI6. Al febrer de 1935 va iniciar, juntament amb Fleming, un viatge de 6.000 km des de Pequín fins a Srinagar, que durarà set mesos i que tots dos relataran: Peter Fleming en el seu llibre Courrier de Tartarie i Ella Maillart amb el títol d'Oasi interdites. El 1937, va viatjar cap a l'Índia, Afganistan, Iran i Turquia per escriure una sèrie de reportatges i, el 1939, va partir de Ginebra conduint un Ford amb destinació a Kabul. En aquest viatge la va acompanyar Annemarie Schwarzenbach —que apareix amb el nom de Christina en el relat del viatge titulat El camí cruel—, a qui desitjava ajudar a alliberar-se de la seva drogoaddicció.

Cinc anys a Índia Del 1940 al 1945, passa cinc anys a l'Índia amb els mestres espirituals Ramana Maharishi i Atmananda Krishna Menon.

Chandolin Quan torna a Suïssa descobreix, gràcies al pintor Edmond Bille, el poble de Chandolin, situat a 2.000 m d'altitud, que es convertirà en l'ancoratge de la seva vida de nòmada. Hi encarrega la construcció d'una casa on viurà en solitari de maig a octubre a partir de 1948. Des de 1956 fins al 1987, Ella Maillart es dedica, com a guia cultural, a acompanyar petits grups de viatgers en els seus viatges per Àsia.

En un article titulat Pourquoi voyager, Ella fa seves les paraules del mestre xinès Chuang Tzou:

Ella Maillart practicarà el ciclisme i l'esquí fins a l'edat de 80 anys.

Peter Fleming va escriure una necrologica sobre Ella que mai es va publicar, en què deia que era una viatgera «plena de valor i de curiositat, sempre interessada a visitar llocs salvatges i entendre la seva població», i finalitza dient que «mai va contraure matrimoni».

Els manuscrits i documents d'Ella Maillart es conserven a la Biblioteca de Ginebra, la seva obra fotogràfica al Museu Élysée de Lausana i les seves pel·lícules a la Cinemateca suïssa de Lausana. La petita localitat de Chandolin a la Val d'Anniviers (Suïssa) ret homenatge a Ella Maillart, en col·laboració amb les seves amistats, mitjançant una exposició permanent sobre la seva trajectòria, que permet descobrir, mitjançant fotografies i nombrosos objectes procedents dels seus viatges, la vida d'una dona amb una existència plena.

Bibliografia El camí cruel. Un viatge per Turquia, Pèrsia i Afganistan amb Annemarie Schwarzenbach (La Línia de l'Horitzó, 2015)

Pel·lícules i vídeos Ella Maillart, écrivain. Entrevista amb Bertil Galland, 54 min., Els Films Plans fixes, Lausana, 1984. Ella Maillart chez Bernard Pivot (emissió de televisió La vie est un long fleuve tranquille), INA, França, març 1989. Le voyage au Kafiristan de Donatello Dubini, 2001, pel·lícula de ficció sobre el viatge d'Annemarie Schwarzenbach i Ella Maillart el 1939. Entretiens avec Ella Maillart: Le Monde - mon héritage (cofre, 1 CD d'entrevistes radiofòniques i 1 DVD de la pel·lícula Els itinéraires d'Ella Maillart), 2009. Ella Maillart - Double Journey, una pel·lícula de Mariann Lewinsky i Antonio Bigini, 2015. Un viatge memorable de dues dones aventureres: Ella Maillart i Annemarie Schwarzenbach. Viatgers de la Gran Anaconda. Catalunya Ràdio. http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/els-viatgers-de-la-gran-anaconda/els-viatgers-de-la-gran-anaconda/audio/967504/.

Publicacions La croisière de Perlette de Marthe Oulié i Hermine de Saussure, 1926. Quand j'étais matelot de Marthe Oulié, 1930. Courrier de Tartarie de Peter Fleming, 1992 (edició en anglès: News from Tartary, el 1936). Mount Anada de Monk Gibbon, 1948. A Forgotten Journey - From Moscow to Manchuria de Peter Fleming, 1952. Voyage vers le réel - Mélanges dédiés à Ella Maillart à l'occasion de ses 80 ans, 1983. 22 contribucions (Nicolas Bouvier, Miette Seyrig, Arnaud Desjardins, Samivel, Laurence Deonna, Catherine Domain, Lewis Thompson, etc.). L'échappée belle - Éloges de quelques pérégrins de Nicolas Bouvier, 1996. Chère Ella - Elégie pour Ella Maillart d'Anne Deriaz, 1998. Etonnants voyageurs de Daniel Mordzinski, 1999. Je suis de nulle part - Sud els tracis d'Ella Maillart d'Olivier Weber, 2003. Nomade sur la voie d'Ella Maillart de Amandine Roche, 2003. Mémoires des sabres - En Haute Asie sur la piste oubliée d'Ella Maillart et Peter Fleming de Bruno Paulet, 2007 (premi Pierre-Loti 2008). Camí d'anada i tornada. Montse Barderi i Emma Vilarasau. Columna 2016.

Distincions Premi Schiller, Suïssa (1953); Sir Percy Sykes Memorial Medal de la Royal Society for Asian Affairs, Londres (1955); Premi quadriennal de la ciutat de Ginebra (1987); Premi literari Alexandra David Neel (1989); Gran premi del llibre marítim, festival de Concarneau (1991); Premi i medalla Léon Dewez de la Société de géographie de París (1994).

Notes i referències

Enllaços externs Charles Forsdick, Oasi interdites d'Ella Maillart, ACEL – Ed. Zoé, col. Le cippe, 2007, 120 p. (disponible en ACEL).

Categoria:Esportistes suïssos als Jocs Olímpics d'Estiu de 1924 Categoria:Regatistes europeus Categoria:Escriptors suïssos en francès Categoria:Etnògrafs Categoria:Morts al cantó del Valais Categoria:Fotògrafs suïssos Categoria:Artistes ginebrins Categoria:Esportistes ginebrins Categoria:Escriptors suïssos del segle XX Categoria:Antropòlegs europeus Categoria:Fotògrafs nascuts al segle XX Categoria:Fotògrafs morts al segle XX Categoria:Escriptors morts al segle XX Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1903