La mitologia amaziga és el conjunt d'antigues creences i deïtats del poble amazic als seus territoris històrics a l'Àfrica del Nord. Moltes de les antigues creences amazigues van tenir un abast local, mentre que unes altres van ser importades o producte de diverses influències, a causa del contacte que al llarg del temps van tenir aquests pobles amb altres mitologies com ara l'africana, l'egípcia, la fenícia, la ibèrica i la grega (especialment durant el període hel·lenístic); també reberen una forta influència del judaisme i del cristianisme. L'influx més recent prové de l'islam i de la mitologia àrab, que data d'època medieval. Algunes de les antigues creences amazigues encara perviuen en la cultura popular i en la tradició amaziga.
Pràctiques funeràries i culte als difunts Les recerques arqueològiques en tombes prehistòriques del nord-oest africà han revelat que el cos dels difunts era pintat amb ocre vermell. Als difunts algunes vegades se'ls enterrava amb fragments de closca d'ou d'estruç, joies i armes. Els cossos es col·locaven de costat, mentre que a uns altres se'ls enterrava en posició fetal.Ouachi, Moustapha. “The Berbers and the death.” El-Haraka A diferència dels amazics, els guanxes momificaven els cossos. A Líbia, el 1958, Fabrizio Mori va desenterrar una mòmia més antiga que les mòmies egípcies que s'han trobat fins avui.The mystery of the Black Mummy
Els autors del llibre The Berbers ('Els berbers') van afirmar que el culte als morts va ser una de les característiques distintives dels amazics en l'antiguitat.Brett, Michael, and Elizabeth Fentress. 1996. The Berbers. Oxford: Blackwell, p. 35 Pomponi Mela va informar que els Augelae (modernament anomenats Awjila, a Líbia) divinitzaven els esperits dels seus avantpassats; juraven per ells i també els consultaven. També tenien el costum de dormir en les seves tombes per intentar que aquests tinguessin algun tipus d'influència en els somnis.Brett, Michael, and Elizabeth Fentress p. 35
Heròdot (484 a. C.–ca.425 a.C) va observar la mateixa pràctica entre els nasamons, que habitaven en els deserts que circumdaven l'oasi de Siwa. Heròdot va escriure:[…] D'ells, juraven pels homes que es deia que havien estat més rectes i valents, posant les mans sobre les seves tombes; i practicaven l'endevinació, visitant les tombes dels seus avantpassats, i anant a dormir sobre elles després d'haver dit les seves pregàries; i allò que veuen en somni, allò accepten.Herodotus, Histories, Book 4, 170El culte als sants encara existeix entre els amazics en l'actualitat, entorn dels morabits, molt estesos en el nord-oest d'Àfrica, especialment al Marroc. Els amazics també rendien culte als seus reis.James Hastings, Encyclopedia of Religion and Ethics Part 4 - p. 512 Les tombes dels reis de Numídia es troben entre els monuments més notables dels amazics de l'antiguitat.
Les primeres tombes amazigues proven que els aquests i els seus avantpassats creien en el més enllà. Els homes prehistòrics del nord-oest d'Àfrica enterraven els cossos en petits clots. Quan es van adonar que els cossos enterrats en forats poc segurs eren desenterrats pels animals salvatges, van començar a fer enterraments més profunds. Més tard van enterrar als seus morts en grutes, tombes excavades en roca, i altres tipus de cavitats.
Aquestes tombes van evolucionar de les primitives estructures a unes altres molt més elaborades, tals com les tombes piramidals que s'estenen pel nord de l'Àfrica. L'honor de ser enterrats en tombes d'aquest tipus sembla que estava reservat a personatges rellevants dins de la comunitat.
Aquestes tombes en forma de piràmide van atreure l'atenció d'alguns estudiosos, com Mohammed Chafik, que va escriure un llibre sobre la història de diverses tombes que havien perviscut fins a l'època moderna. Va tractar de relacionar les tombes piramidals amazigues amb les grans piràmides egípcies; per a això es va basar en dades etimològiques i històriques.Tawalt, Libyan Mazigh Site (àrab), Chafik, Mohammed. Revue Tifinagh. Elements lexicaux Berberes pouvant apporter un eclairage dans la recherche des origines prehistoriques des pyramides]. Les piràmides amazigues més conegudes són la piràmide númida, preromana de 19 metres, anomenada Piràmide de Medracen, i l'antiga piràmide mauritana de 30 metres.Chafik, Mohammed. Revue Tifinagh. Elements lexicaux Berberes pouvant apporter un eclairage dans la recherche des origines prehistoriques des pyramides La piràmide mauritana, també denominada Kbour-er-Roumia o Tomba de la Dona Romana va sofrir una mala traducció de la seva denominació per part dels colonitzadors francesos, i va ser anomenada durant un temps com a Tomba de la Dona Cristiana.
Cultura megalítica Agustí d'Hipona va esmentar que els africans politeistes rendien culte a les pedres.Ouachi, Moustapha. “The Berbers and rocks.” El-Haraka Luci Apuleu va afirmar també que es donava culte a les roques al segle II d.C. La cultura megalítica va poder haver estat part del culte als morts o als estels. El monument de Mzora (també pronunciat Msoura) és el monument megalític més conegut del nord-oest africà. Es compon d'un cercle de megàlits que envolten un túmul. El megàlit més alt excedeix els 5 metres. Segons la llegenda, es tracta del sepulcre del mític rei Libi Anteu.Tertre de M'zora (en francés) En 1926 es va descobrir un altre monument megalític al sud de Casablanca; presentava inscripcions funeràries tallades en escriptura líbico-amaziga, anomenada Tifinag.
Heròdot va esmentar que els antics amazics (que ell coneixia com a libis) rendien culte al Sol i a la Lluna, i els feien sacrificis. Va escriure:Van començar per l'orella de la víctima, que van tallar i van llançar sobre la seva casa: fet això, van matar l'animal, torçant-li el coll. Només sacrifiquen al Sol i a la Lluna, a cap altre déu. Aquest culte és comú a tots els libis.Herodotus, Histories, book IV, 168–198 Ciceró (105-43 a. C.) també esmenta el mateix culte en De la República (Somni d'Escipió):Quan vaig ser presentat a ell, l'ancià (Massinissa, rei de Numídia) em va abraçar, va abocar llàgrimes, i llavors, mirant cap al cel, va exclamar: Us agraeixo, oh suprem Sol, i també a vosaltres, éssers celestials, que abans que parteixi d'aquesta vida, hagi allotjat en el meu regne, i en el meu palau, a Publi Corneli Escipió...M. Tullius Cicero (105-43 BCE): from On the Republic (Scipio's Dream).Altres inscripcions llatines trobades a l'Àfrica nord-occidental estan dedicades al déu sol. Un exemple és la inscripció trobada en Souk Ahras (el lloc on va néixer Sant Agustí); o la de Tagaste, a Algèria) que diu: Només Deo Invicte.James Hastings, Encyclopedia of Religion and Ethics Part 4 p. 508. Samuel el Confessor sembla haver sofert els adoradors amazics del Sol, els qui van tractar, sense èxit, de convertir-lo al seu culte. Entre els Tuareg Awelimmiden, es creu que el nom Amanai té el significat de 'Déu'. Líbia, en l'antiguitat podria haver donat culte al sol ponent, personificat en Amon, qui apareixia representat per una banya de cabra.James Hastings. Es donava culte al sol a les zones de muntanya (p. ex. Atles), així com a les roques, les coves i els rius.Herodotus: HistoriesVéase también: Archaeoastronomy & Ethnoastronomy News: Number systems and calendars of the Berber population of Grand Canary and Tenerife by Jose Barrios Garca.
Creences egipci-amazigues En l'antiguitat, els egipcis eren veïns dels amazics. Podrien haver tingut un antic origen comú en el Sàhara central. Per això, de vegades se suposa que compartien el culte d'algunes deïtats.
Deïtats egípcies Els antics amazics d'orient donaven culte a Isis i a Seth.Mohammed Mustapha Bazma, The Libyan influence on the Egyptian and Greek civilizations and their influence on the Libyan civilization. Això ho va esmentar ja Heròdot:Cap d'aquestes tribus (líbies) no tastaven la carn de vaca, sinó que se n'abstenien per la mateixa raó que els egipcis (…) Fins i tot a Cirene, les dones pensen que no és correcte prendre carn de vaca, ja que així honren Isis, la deessa egípcia, a qui donen culte (…).Herodotus: The Histories.Osiris estava entre les deïtats egípcies venerades a Líbia. No obstant això, el Dr. Budge (amb altres estudiosos) creu que Osiris era una deïtat d'origen libi: "Tot el que els textos revelen en relació amb ell mostren que era un déu de l'Àfrica nord-oriental, i que el seu origen era, possiblement, libi”."Cited by Lewice Spence in Ancient Egyptian Myths and Legends p. 64
Deïtats amazigues Els egipcis consideraven que alguns dels seus déus tenien origen libi, com Neith, qui hauria emigrat des de Líbia per a establir el seu temple a Sais, en el delta del Nil. Alguns mites situen el naixement de Neith a l'actual Tunísia.
Cal destacar també que alguns déus egipcis presentaven característiques amazigues pròpies de l'antiga Líbia, com "Ament", qui portava dues plomes, que eren adorns habituals dels libis a l'antiguitat.
El déu Amon Amon era el déu més destacat que tenien en comú amazics i egipcis. Resulta difícil adscriure a aquest déu a un únic panteó. Malgrat el fet que la majoria de les fonts modernes ignoren l'existència d'Amon en la mitologia amaziga, era, tal vegada, la major de les antigues deïtats amazigues.H. Basset, Les influences puniques chez les Berbères, pp 367-368 Va ser honrat pels grecs en la Cirenaica, i es va fusionar amb el déu fenici Baal, a causa de l'influx libi.Mohammed Chafik, Revue Tifinagh... El més famós temple dedicat a Amon a l'antiga Líbia va ser el temple de l'oasi de Siwa. Alguns estudiosos creuen que els noms de les antigues tribus amazigues, els garamants i els nasamons, estan relacionats amb el nom d'Amon.Helene Hagan, The Shining Ones: An Etymological Essay on the Amazigh Roots of the Egyptian civilization, p. 42.
Creences fenicioamazigues Els fenicis van ser en els seus orígens un poble semític que habitava les costes de l'actual Líban. Era un poble de navegants, que van fundar Cartago l'any 814 a.C. Més tard van il·luminar la cultura púnica, que tenia les seves arrels en les cultures amaziga i fenícia. Alguns estudiosos distingeixen dues fases en les relacions entre fenicis i amazics:
Abans de la Batalla d'Himera (480 a.C.) Quan els fenicis es van establir en el nord-oest de l'Àfrica, van romandre a les zones costaneres per evitar entrar en guerra amb els amazics. Van conservar els déus que havien portat de les seves terres d'origen. Els primitius cartaginesos tenien dos déus importants: Baal i Astarte.
Després de la Batalla d'Himera Cartago va començar aliances amb les tribus amazigues després de la batalla d'Himera, en la qual els cartaginesos van ser derrotats pels grecs. A més dels canvis polítics subsegüents, els cartaginesos van importar algunes deïtats amazigues.
Baal va ser el primer dels déus al qual es va donar culte a Cartago. Més endavant, Baal es fusionà amb el déu libi Amon, per a convertir-se en Baal-Amon. Pel nord-oest africà es troben diverses imatges d'aquest déu. La deessa Astarte va ser substituïda per una deessa nativa, Tanit, que es pensa que és d'origen amazic. El seu mateix nom, “Tanit”, té estructura lingüística amaziga (tamazight o amazigh), ja que els noms femenins comencen i acaben amb “T” en llengua amaziga.
Alguns estudiosos pensen que la deessa egípcia Neith està relacionada amb la deessa líbia Tanit (Ta-neith). També hi ha nom fenicis i númides que, en aparença, contenen arrels relacionades amb el nom del déu Baal, com Adhèrbal i Hanníbal.
Creences grecoamazigues Els antics grecs van establir colònies a la Cirenaica. Els grecs van tenir influència en el panteó amazic oriental, però també van experimentar l'influx de la cultura i de les creences amazigues.