Špalíček, H. 214, és un ballet de tres actes compost per Bohuslav Martinů. Es va estrenar el 19 de setembre de 1933 a Praga amb el subtítol Ballet de jocs, costums i contes populars - Ballet-revue, i la partitura es basa en el folklore i les cançons infantils amb un efecte sorprenent.
Un dels compositors més eclèctics en el camp de la música escènica, Martinů va mostrar un gran interès per integrar nous mitjans en les seves òperes. L’obra Špalícek, tot i que estrenada principalment com a ballet, s’ajusta millor a la definició d’òpera-ballet, ja que combina nombroses danses amb parts corals i solistes per a tenor, soprano i baix.
El ballet incorpora música tradicional bohèmia i moraviana, marcada amb el segell distintiu de Martinů. Compost entre 1931 i 1932, l’obra reflecteix una reacció contra la sofisticació de la vida a París, on residia en aquell moment. El títol resulta difícil de traduir: fa referència a una coneguda col·lecció de poesia popular il·lustrada amb escenes de la vida rural txeca i, paral·lelament, s’associa a un llibre gruixut en forma de cub, habitual a l’Europa central dels segles XVII i XVIII. La partitura ofereix una gran varietat de textures i ritmes, i els tres actes es desenvolupen al llarg d’uns cent quaranta minuts, amb poques seccions prolongades.
L’obra assenyala l’inici de la maduresa de Martinů, moment en què va saber combinar l’idioma nacional txec amb el francès après a París, on havia estudiat amb Albert Roussel i hi va residir fins a l’esclat de la guerra. Per aquella època ja havia compost diversos ballets i coneixia les obres dels anys vint de Prokófiev, com El bufó i El fill pròdig. Una influència destacada també va ser Les noces de Stravinski, per la combinació de cor, solistes i orquestra, un model replicat per la versió original del ballet de Martinů.
Actes Acte I: Conte del Gat en Botes Acte II: Conte del Sabater i la Mort Acte III: Conte de La Ventafocs
Suites Martinů va escriure dues suites a partir de Špalíček, que va revisar el 1937 i el 1940. Suite núm. 1 H214A [22:29] Suite núm. 2 H214B [22:24].
En les versions en suite desapareixen els solistes i el cor, i la durada es redueix aproximadament a la meitat de l’original. Els números mantenen un caràcter alegre i ballable, amb influències similars a les de Prokófiev d’aquell període. Martinů fa ús destacat de la fusta i introdueix un piano dins de l’orquestra. Tot i la relativa absència de trets del Martinů madur, en certs números, com la delicada escena de la bola de la Ventafocs, apareix un eco de Txaikovski i s’hi percep la seva capacitat per a crear melodies dolces.
Enregistraments Supraphon (SU 3925-2): (enregistrat 1988): Anna Kratochvílová (soprano), Miroslav Kopp (tenor), Richard Novák (baix), Kantilena Children's chorus (Chorus master Ján Sedláček), Kühn Female Chorus, Chorus master Pavel Kühn, Brno Philharmonic Orchestra, dirigida per František Jílek.
Referències
Categoria:Ballets de Bohuslav Martinů Categoria:Ballets de la dècada del 1930 Categoria:Composicions musicals del 1933 Categoria:Obres estrenades a Praga