, nascut Giovanni Natale Buscema, fou un dibuixant de còmics novaiorquès lligat a l'editorial Marvel Comics, un dels seus màxims exponents contribuint a que el gènere superheroic es convertís en una icona de la cultura pop. El seu germà petit, Sal Buscema també és dibuixant de còmics.
És sobretot conegut pel seu treball a les sèries The Avengers, Els Quatre Fantàstics, Thor, Silver Surfer i, fora del gènere superheroic, en l'adaptació del personatge de fantasia heroica Conan el Bàrbar.
El 1970 va crear la seva pròpia escola d'art i va escriure el supervendes How to Draw Comics the Marvel Way (Com dibuixar còmics a l'estil Marvel) amb Stan Lee, publicat el 1978.
Va ser inclòs en el Saló de la fama dels Premis Eisner el 2002.
Joventut John Buscema va néixer a Brooklyn, Nova York. Els seus pares eren immigrants de Pozzallo, Província de Ragusa. El seu pare tenia una barberia i la seva mare era mestressa de casa. Ja molt jove va mostrar interès en dibuixar, copiant tires de premsa de Popeye. En la seva adolescència va desenvolupar interès tant en els còmic de superherois com en els clàssics d'aventures com Tarzan, el Príncep Valent, Flash Gordon i Terry and the Pirates. A més, Buscema va passar molt de temps visitant museus i estudiant el treball dels artistes del renaixement italià, Miquel Àngel, Leonardo Da Vinci, Rubens i Rafael. Posteriorment, quan John va començar la seva carrera professional, va estar influenciat per l'art dels famosos il·lustradors dels anys 40 i 50, com Albert Dorne, Norman Rockwell i Robert Fawcett, per esmentar alguns.
Es va graduar en l'institut High School of Music and Art de Manhattan. A més va rebre classes a l'institut Pratt i dibuix de l'anatomia al Museu Brooklyn. Mentre entrenava com boxejador, va començar a pintar retrats d'altres boxejadors i va vendre algunes historietes al diari The Hobo News, un periòdic per a temporers. Va començar a buscar feina com a il·lustrador alhora que treballava, però va aconseguir ocupació en el món del còmic el 1948 al costat de Stan Lee, editor i director artístic de Timely Comics, predecessora de Marvel Comics.
El "Bullpen" de Timely, com es coneixia al personal de l'editorial, incloïa companys veterans establerts com Syd Shores, Carl Burgos, Mike Sekowsky, George Klein, i Marty Nodell i contractat, aproximadament dos mesos abans, el nouvingut Gene Colan.STERANKO, Jim, a Spurlock, p.5 Colan va recordar que "... John mai va semblar molt feliç en el còmic ... sempre semblava ser una altra cosa que hi havia una altra cosa que realment volia fer".
El seu primer treball acreditat és el dibuix de la història de quatre pàgines "Till Crime You Part" a la sèrie de Timely's Lawbreakers Always Lose #3 (data de portada agost 1948). Va contribuir a les sèries basades en històries de no-ficció Crime Fighters, True Adventures i Man Comics (al primer número de la qual va aparèixer una de les primeres portades de còmics acreditades a Buscema), així com a Cowboy Romances, Two-Gun Western (per la qual cosa va dibuixar almenys una història del personatge amb continuat Apache Kid), Lorna the Jungle Queen, i Strange Tales. Fins que el bullpen va ser dissolt un any i mig més tard, mentre els còmics en general i els còmics de superherois en particular mantenien la seva popularitat després de la postguerra, Buscema, el membre més jove del bullpen, va dibuixar i entintar diversos gèneres, incloent còmics de crims i romàntics.
Anys 50 Buscema es va casar el 1953.Quartuccio, Preface Va continuar treballar ara com a freelance per a Timely, ara coneguda com a Atlas Comics, així com per als editors Ace Comics, Hillman Periodicals, Our Publications/Orbit, Quality Comics, St. John Publications i Ziff-Davis.
El treball de Buscema a mitjans dels anys 1950 inclou la sèrie de Dell Comics Roy Rogers #74-91 (febrer 1954 - juliol 1955) i la seva continuació com Roy Rogers and Trigger #92-97 i #104-108 (agost 1955 - gener 1956 i agost-desembre 1956); i la sèrie de Charlton Comics Ramar of the Jungle and Nature Boy, aquest últim era el primer superheroi de Buscema, creat per ell mateix i el co-creador de Superman Jerry Siegel.
A continuació, Buscema va produir una sèrie d'adaptacions de pel·lícules a Four Color de Dell. Buscema va recordar: "Vaig fer un munt de llibres de pel·lícules ... això va ser molt divertit. Vaig treballar amb imatges fixes d'aquestes, a excepció de The Vikings ... Crec que un dels millors llibres que he tingut mai va ser Sinbad the Sailor.
Mentre s'iniciava una desacceleració de la indústria del còmic, Buscema va escriure ocasionalment còmic de misteri, fantàstic i de ciència-ficció per Atlas Comics Tales to Astonish, Tales of Suspense, i Strange Worlds, i per les sèries d'American Comics Group Adventures into the Unknown, i Forbidden Worlds abans de deixar el còmic per fer art comercial independent.Steranko, p. 6 Ell mateix explicava la seva sortida del món del còmic de la següent manera:
Va començar com a freelance per a la firma de publicitat de la ciutat de Nova York, Chaite Agency.
Anys 60 Buscema va passar-se aproximadament vuit anys en l'àmbit de l'art comercial i va treballar independentment per a l'agència Chaite i l'estudi Triad, fent diverses tasques: dissenys, storyboard, il·lustracions, portades de llibres de butxaca, etc., en una varietat de suports. Buscema va anomenar aquesta vegada "un període d'aprenentatge per a mi en el meu propi desenvolupament de tècniques".Spurlock, pàg. 35
Va tornar als còmics el 1966, quan el seu antic cap Stan Lee li va trucar i li va fer una "atractiva oferta" perquè tornés i treballés com dibuixant regular per a Marvel Comics, dibuixant sobre esbossos de Jack Nick a Strange Tales #150 (data de portada novembre de 1966) al serial de Nick Fury, agent de SHIELD., seguit de tres històries de Hulk a Tales to Astonish #85-87 (novembre de 1966 - gener 1967). Buscema va explicar que va fer un treball bastant dolent i Stan Lee va fer que estudiés la manera en què ho feia Jack Kirby.
A continuació, es va establir com el dibuixant (a llapis) regular de The Avengers, amb el número 41 (juny de 1967). Avengers #49-50, amb Hercules i entintat per Buscema, són dos dels seus "millors" (números) d'aquest període ", va dir l'historiador de còmics, posteriorment editor de Marvel Roy Thomas, que els va escriure. Thomas i Buscema van introduir noves versions de Black KnightDEFALCO, Tom "1960s" a Gilbert (2008), pàg. 128 i VisionDeFalco "1960s" a Gilbert (2008), pàg. 132: "La nova Vision, dibuixada per John Buscema, era un synthezoid - un androide amb òrgans humans sintètics - que podia controlar la seva densitat i descarregar explosions d'energia solar." durant la seva col·laboració a The Avengers.
L'artista i historiador de còmics Jim Steranko va escriure el següent sobre el procés d'adaptació de Buscema a l'estil d'aventures de superherois de Marvel:
Buscema dibuixava una mitjana de dos còmics al mes en col·laboració amb entintador com George Klein, Frank Giacoia, Dan Adkins, Joe Sinnott, el seu germà menor Sal Buscema, Tom Palmer, i, de tant en tant, John Verpoorten. John Buscema va considerava Frank Giacoia, Sal Buscema i Tom Palmer com els seus entintadors preferits, i entre aquests, el seu germà Sal, de qui va comentar el següent:
Entre les obres de Buscema durant aquest període, que els fans i historiadors anomenen "L'edat de plata dels còmics" hi ha The Avengers #41-62 (juny de 1967 - març de 1969) i The Avengers Annual #2 (setembre 1968); els primers vuit números de The Sub-Mariner (maig-desembre de 1968); The Amazing Spider-Man #72-73, 76-81, 84-85 (que van des de juny de 1969 fins a juny de 1970 proporcionant esbossos acabats per John Romita Sr. o Jim Mooney), i dos números que ell mateix va acabar amb els dissenys de Romita. Buscema va dibuixar la primera aparició del Prowler a The Amazing Spider-Man #78 (novembre de 1969).
L'agost de 1968, Buscema i Stan Lee van llançar un nou títol, "Silver Surfer".DeFalco "1960s" a Gilbert (2008), pàg. 131: "When Stan Lee was told to expand the Marvel line, he immediately gave the Surfer his own title ... Since Jack Kirby had more than enough assignments, Lee assigned John Buscema the task of illustrating the new book. Aquesta sèrie sobre un alien filosòfic que anava pel món intentant entendre tant la divinitat com el salvatgisme de la humanitat va ser un dels preferits personals de Stan Lee, editor en cap, entre els que va escriure. Buscema va dibuixar 17 dels seus 18 números -els primers set com a títol "gegant" de 25 ¢ en un moment en què els còmics solien costar 12 ¢. "Dibuixat preciosament per John Buscema, aquest còmic va representar un intent d'ampliar el mitjà amb un personatge seriós al que Lee havia agafat molt afecte", va valorar l'historiador de còmics Les Daniels. Roy Thomas va dir que Buscema considerava Silver Surfer #4 (febrer de 1969), amb una batalla entre Silver Surfer i Thor, "com el punt culminant de la seva carrera a Marvel". Els personatges co-creats per Buscema a The Silver Surfer inclouen el dimoníac Mephisto en el número 3 (desembre de 1968).DeFalco "1960" a Gilbert (2008), pàg. 133
Cap al final de la dècada, Buscema va dibuixar alguns números d'ompliment (fill-in) de diverses sèries de superherois i va tornar als gèneres familiars dels anys 50 amb una sèrie de històries de misteri sobrenaturals a Chamber of Darkness i Tower of Shadows, i històries romàntiques a My Love i Our Love. Després va tornar a la seva sèrie de The Avengers per a 11 números entintats per Tom Palmer.
Anys 70 L'equip creatiu de Roy Thomas i John Buscema va introduir nous personatges com Arkon a The Avengers #75 (abril de 1970),Peter Sanderson, "1970s" a Gilbert (2008), pàg. 145 Red Wolf al número 80 (setembre de 1970), el primer superheroi nadiu americà de Marvel,Sanderson "1970s" a Gilbert (2008), pàg. 146 al número 83 la Valkyrie (Valquíria), i el Squadron Supreme al #85 (febrer de 1971).Sanderson "1970" a Gilbert (2008), pàg. 148 Amb la sortida de Jack Kirby de Marvel el 1970, Buscema li va succeir en els dos títols de Kirby: Fantastic Four (dibuixant els numéros 107-141, després de John Romita Sr. i Thor #182-259. A més, va llançar el serial Black Widow a Amazing Adventures vol. 2, número 1 (agost de 1970).Sanderson "1970" a Gilbert (2008), pàg. 146
Stan Lee va dir d'ell:
Buscema va començar a dibuixar Conan the Barbarian amb el número 25 (abril de 1973) després de la celebrada etapa de Barry Smith, i va debutar com l'artista de Conan de la revista de còmics en blanc i negre de mida omnibus Savage Sword of Conan amb el número 1 (agost 1974). Amb el temps contribuiria a més de 100 números de cada títol, convertint-se en un dels artites més prolífics per a un artista per un sol personatge. A més, va dibuixar les tires de còmic dominical i diària per l'estrena de Conan a syndicated el 1978,Thomas, "'Big John'", p. 14 i fins i tot va aportar algunes il·lustracions de Guió il·lustrat per a la pel·lícula de 1982 de Conan,Thomas, "Big John", pàg. 15 així com pintar quatre portades per a les revistes de Conan.
Durant uns deu anys, produiria a llapis una mitjana de tres a quatre còmics al mes, com ara Nova (1976).Sanderson "1970s" a Gilbert (2008) i Ms. Marvel (1977). A més de les seves tasques habituals, faria llapis per números d'ompliment de títols com Captain America, Captain Britain (per Marvel UK), Daredevil, The Frankenstein Monster, Howard the Duck, Master of Kung Fu, Red Sonja i "Warlock". També va dibuixar una història per a l'antologia de ciència-ficció Worlds Unknown.
Buscema també va contribuir a les revistes de còmics en blanc i negre de Marvel, incloent els serials de "Ka-Zar" a "Savages Tales" #1 (maig 1971), Bloodstone a "Rampaging Hulk" #1 (gener de 1977) i "Tarzan" a Pizzaz #1 a 8 (setembre 1977 a abril de 1978), la sèrie "Doc Savage" #i 3 (agost 1975, gener de 1976). Un altre treball en revistes va sorgir des de les sèries de terror (Dracula Lives!, Monsters Unleashed, Tales of the Zombie), humor (Crazy),).