El barbut verd alablau (Psilopogon franklinii) és una espècie d'ocell de la família dels megalèmids (Megalaimidae) que habita boscos als turons i muntanyes al nord-est de l'Índia, sud-oest de la Xina, Myanmar, Tailàndia i Malaca. Ha estat considerat coespecífic del barbut verd de collar (P. auricularis).
Descripció El barbut verd alablau és un ocell de color verd viu a la part superior amb un plomatge verd groguenc més pàl·lid a la part inferior, ales blaves fosques i verd sota la cua. El bec és negre fosc i també negre al voltant dels ulls. El front és carmesí i la gola taronja. Les potes són verdoses. Fa entre 20,5 i 23,5 cm de llarg i pesa entre 50 i 101 g.
Distribució i hàbitat El barbut verd alablau és resident al Nepal, l'Índia, Bhutan, Myanmar, Tailàndia, Malàisia, Laos, Vietnam i la Xina continental. La presència a Bangladesh és incerta. Habita en boscos humits tropicals i subtropicals a altituds de 900 a 2.700 m.
Comportament i ecologia El crit territorial del mascle és un "pukwok" molt fort.
Taxonomia Bucco franklinii va ser el nom científic proposat per Edward Blyth l'any 1842, qui va descriure un barbut verd intens amb una gola daurada recollit a Darjeeling. Va ser classificat en el gènere Megalaima, proposat per George Robert Gray el 1842, qui va suggerir utilitzar aquest nom en lloc de Bucco. Als segles XIX i XX, es van descriure els següents espècimens zoològics de barbut verd alablau:
Megalaema ramsayi, proposat per Arthur Walden el 1875, va ser un barbut verd alablau recollit a les muntanyes Karen. Cyanops franklinii auricularis, proposat per Herbert C. Robinson i C. Boden Kloss el 1919 per a un barbut recollit a l'altiplà de Langbian, al sud del Vietnam. Cyanops franklinii minor, proposat per C. Boden Kloss i Frederick Nutter Chasen el 1926 per a un exemplar recollit a Perak, Malàisia. Cyanops franklinii trangensis proposat per Joseph Harvey Riley el 1934 per a un barbut recollit a Tailàndia.
La investigació filogenètica molecular dels barbuts va revelar que els ocells del gènere Megalaima formen un clade, que també inclou el barbut de plomall encès (Psilopogon pyrolophus), l'única espècie classificada en el gènere Psilopogon en aquell moment. Més tard es va descobrir que està integrat en aquest últim com a germà del barbut verd gegant (P. virens) (Moyle et al. 2004). Els barbuts anteriorment classificats en aquest gènere van ser, per tant, reclassificats sota el gènere Psilopogon.
Només Congrés Ornitològic Internacional reconeix quatres subespècies, la resta d'autoritats autonòmiques només les dues primeres:
P. f. franklinii (Blyth, 1842) ─ contraforts de l'Himàlaia des del centre del Nepal fins al nord de Myanmar, Laos i el sud-oest de la Xina. P. f. ramsayi (Walden, 1875) ─ es troba des del centre i l'est de Myanmar fins a la península Malaia. P. f. trangensis (Riley, JH 1934) ─ sud de Tailàndia. P. f. minor (Kloss & Chasen, 1926) ─ oest de Malàsia.
Referències
Categoria:Megalèmids Categoria:Ocells d'Àsia