El barbut verd de Sri Lanka (Psilopogon rubricapillus) és una espècie d'ocell de la família dels megalèmids (Megalaimidae) endèmic de Sri Lanka, on habita en boscos tropicals humits de terres baixes fins a 1.300 m d'altitud.
Descripció El barbut verd de Sri Lanka és un petit ocell amb el front vermell, marques de color taronja clar al voltant de l'ull, costats blaus a la cara i ventre sense ratlles. Normalment es localitza per crits incessants, fets des de la capçada dels arbres. Es troba en zones boscoses obertes, jardins, boscos i límits de bosc a les terres baixes i els peus dels turons, on normalment es troba sol o en parelles. Més abundant en zones humides, però també es pot trobar localment en zona seca. Es distingeix del barbut verd frontgroc (P. flavifrons) per ser més petit i el front vermell, i del barbut verd pintat (P. haemacephalus) per la manca de ratlles al ventre. El cant és un "pop-pop-pop-pop..." incessant, mentre que també fer crits més ràpids, "opopopopop".
Taxonomia i etimologia El barbut verd de Sri Lanka va ser descrit formalment l'any 1788 pel naturalista alemany Johann Friedrich Gmelin en la seva edició revisada i ampliada de "Systema Naturae" de Carl Linnaeus. El va classificar amb els ocells del gènere Bucco i va encunyar el nom binomial Bucco rubricapillus.
Més tard va ser classificat en el gènere Megalaima, proposat per George Robert Gray el 1842, qui va suggerir utilitzar aquest nom en lloc de Bucco. El gènere Psilopogon té precedència sobre Megalaima i, per tant, s'utilitzà el primer, a més, la investigació filogenètica molecular dels barbuts va revelar que els ocells del gènere Megalaima formen un clade, que també inclou el barbut de plomall encès (Psilopogon pyrolophus), l'única espècie classificada en el gènere Psilopogon en aquell moment. Els barbuts anteriorment classificats en aquest gènere van ser, per tant, reclassificats sota el gènere Psilopogon.
El barbut verd de Sri Lanka és ara una de les espècies classificades al gènere Psilopogon que va ser introduït el 1836 per Salomon Müller.
L'espècie és monotípica: no es reconeix cap subespècie.
L'epítet específic combina el llatí «ruber» que significa “vermell” amb «-caillus» que significa “coronat”. Gmelin va basar la descripció en el "barbut de corona vermella" que havia estat descrit i il·lustrat l'any 1776 per l'il·lustrador i naturalista anglès Peter Brown.
Referències
Categoria:Megalèmids Categoria:Ocells d'Àsia