Les granotes arborícoles són granotes que viuen als arbres. N'hi ha en diverses famílies taxonòmiques.
Hi ha una gran variabilitat entre les espècies. Milions d'anys de convergència evolutiva han donat lloc a una morfologia i comportament molt similar fins i tot en espècies que no estan gaire estretament relacionades.
Tenen una característica comuna, que és el fet que viuen dalt a arbres o vegetació, però en la taxonomia no formen gens una família. Biològicament pertanyen a famílies diverses, a les quals sovint hi ha també granotes que tenen un hàbitat terreste a aquàtic. S'han adaptat amb diversos mecanismes a l'ambient sec, sobretot per controlar l'evaporació per la pell.
A Austràlia i Europa pertanyen a un grup conegut com «granotes arborícoles veritables» (hílids). Al sud-est asiàtic, els seus «germans» no parents són les «granotes voladores» (racofòrids). A Amèrica Central i del Sud, viuen les petites «granotes de vidre» gairebé transparents (centrolènids), mentre que a l'Àfrica, les «granotes de canya» (hiperòlids) són molt comunes, i algunes granotes de Madagascar del genere Boophis (mantèl·lids) també han optat per la vida als arbres. En alguns llocs, fins i tot el grup més inesperat, els gripaus (família bufònids), han abandonat el terra i viuen a dalt.
Granotes arborícoles dels Països Catalans La reineta meridional (Hyla meridionalis) és un amfibi petit de la conca mediterrània, per bé que té un dels raucs més forts. S'ha adaptat a ambients de parcs urbans, però sempre ha menester d'aigua i vegetació alta. Prové del nord d'Àfrica i va ser introduït probablement al temps dels fenicis La reineta ibèrica o reineta septentrional (Hyla molleri antigament Hyla arborea) seria extint a Catalunya segons la Societat Catalana d'Herpetologia, segons altres autors no hi ha viscut mai i expliquen les obervacions per una confusió amb la reineta meridional. La Història natural dels Països Catalans en línia la situa a la Catalunya septentrional.
Referències
Bibliografia
Categoria:Neobatracis