El picot garser de les Filipines (Yungipicus maculatus) és una espècie d'ocell de la família dels pícids (Picidae) que habita les zones boscoses de les illes Filipines. És endèmic de les Filipines, es troba a tot el país excepte a l'arxipèlag de Sulu i Palawan. És el picot més petit del país i és comú a tot arreu, fins i tot a les zones urbanes de les ciutats.
Descripció
El picot garser de les Filipines és un petit picot de bosc de muntanya de baixa cota i zones boscoses més obertes. Les parts inferiors blanques i puntejades arriben a la franja del bigoti. Les parts superiors de color marró fosc estan tallades per barreres blanques a l'esquena i bandes blanques al cap. Presenta dimorfisme sexual: el mascle té una marca vermella a la part posterior del cap. No hi ha cap picot de la seva mida en la mateixa distribució. El crit és un trinat curt i lleugerament metàl·lic".
Distribució i hàbitat És endèmic de les Filipines, es troba a tot el país excepte a l'arxipèlag de Sulu i Palawan.
Viu en boscos primaris o secundaris, plantacions, límits forestals i fins i tot clarianes amb arbres dispersos i es pot trobar a altituds que varien des de fins a 2.500 metres sobre el nivell del mar.
Comportament i ecologia El picot garser de les Filipines s'alimenta principalment d'insectes. Es troben sols, en parelles i en petits grups de fins a 5, així com de vegades s'uneixen a estols d'espècies mixtes que inclouen la mallerengua elegant (Pardaliparus elegans), pica-soques de les Filipines (Sitta oenochlamys), zosteròpids i altres ocells petits. S'alimenta en arbres alts. Prefereix els arbres morts, on sol picotejar i martellejar abans de buscar menjar a l'escorça i el fullatge.
Estat de conservació La Llista Vermella de la UICN ha avaluat aquesta espècie com en risc mínim, ja que és comú a tota la distribució i es troba a totes les Filipines. A més, segurament que la població és estable, pel fet que sembla tolerar l'hàbitat degradat.
Taxonomia El picot garser de les Filipines va ser descrit per primer cop l'any 1786 pel naturalista italià Giovanni Antonio Scopoli amb el nom binomial Picus maculatus i la localitat tipus "Antigua, Panay".
Anys més tard, s'havia reclassificat en els gèneres Dendrocopos i Picoides, tanmateix, una anàlisi filogenètica molecular dels picots negres publicada l'any 2015 va trobar que el gènere Dendrocopos era polifilètic. En la posterior reorganització per crear gèneres monofilètics, set espècies es van traslladar al gènere ressuscitat Yungipicus. El gènere havia estat introduït per l'ornitòleg francès Charles Lucien Bonaparte el 1854. El gènere Yungipicus és germà del gènere Picoides per la qual cosa fa que aquesta espècie consti en els gèneres Dendrocopos o Picoides.
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen tres subespècies:
Y. m. validirostris (Blyth, 1849) ─ Luzon, Lubang, Marinduque, Mindoro i Catanduanes. Y. m. fulvifasciatus (Hargitt, 1881) ─ Samar, Leyte, Bohol, Dinagat, Mindanao i Basilan.Inclou leytensis (Samar, Calicoan, Leyte, Bohol) i apo (Mt Apo, a Mindanao) considerades insuficientment diferents. Y. m. maculatus (Scopoli, 1786) ─ Sibuyan, Panay, Gigantes, Guimaras, Negros i Cebu.Inclou menagei (illa Sibuyan) considerada insuficientment diferent.
Notes taxonòmiques
Referències
Categoria:Yungipicus Categoria:Ocells d'Àsia