Danses de Lašsko, JW VI/17 (en txec Lašské tance), és una obra orquestral de 6 danses tradicionals composta per Leoš Janáček al voltant de 1890. Es va estrenar el 2 de desembre de 1924 a Brno dirigida per František Neumann.
Origen i context Les Danses de Lašsko constitueixen una de les primeres aproximacions de Leoš Janáček al món del folklore musical. Com els seus predecessors txecs Antonín Dvořák i Bedřich Smetana, el compositor estava profundament fascinat per les melodies populars del seu país i va dedicar molts esforços a estudiar les tradicions musicals antigues de Moràvia i d’altres regions de l’actual Txèquia. Encara que en les seves obres madures rarament citava melodies folklòriques de manera literal, en els primers anys de la seva carrera (1889–1890) va realitzar diversos arranjaments de cançons populars que acabarien reunits sota el títol de Danses de Lašsko.
Dues danses del conjunt —Starodavný I i Pilky— es van publicar primer juntes el 1890 després d’haver estat interpretades en un concert de música popular organitzat per la societat coral Vesna el 21 de febrer de 1889. Les altres quatre danses es van presentar inicialment en forma de ballet el 7 de gener de 1891. Aquell mateix any, les sis peces —aleshores conegudes com a Danses valaques— es van integrar en un ballet més extens, Rákoš Rákoczy, representat al Teatre Nacional de Praga el 24 de juliol de 1891 amb un gran èxit. Posteriorment es van tornar a presentar com a ballet al Teatre Nacional de Brno el febrer de 1925. Tanmateix, la partitura completa no es publicaria fins al 1928 a Praga amb el títol definitiu de Danses de Lašsko.
Anàlisi musical El conjunt consta de sis danses:
I. Starodavný I («Dansa antiga») Segons el mateix Janáček, aquesta peça combina en realitat dues danses diferents. La primera és un starodavný autèntic, una dansa nupcial semblant a una polonesa que tradicionalment es ballava al voltant d’un foc. La segona és una dansa amb mocadors o cintes procedent d’un poble prop de Hukvaldy, el lloc de naixement del compositor.
II. Požehnaný («El beneït») També basada en una melodia del mateix poble. Es caracteritza per la repetició constant d’un motiu de dos compassos, un procediment que més endavant es convertiria en un tret distintiu del llenguatge musical de Janáček.
III. Dymák («Dansa del ferrer» o «dels bufadors») Una dansa ràpida que avança fins a un prestissimo. Originalment s’acompanyava d’una pantomima: un noi colpejava el genoll amb el puny imitant els cops del martell d’un ferrer, mentre una noia agitava el davantal com si avivés les flames de la forja.
IV. Starodavný II Una dansa lenta i solemne amb pocs canvis de tempo.
V. Čeladenský Probablement rep aquest nom perquè Janáček va sentir aquesta melodia per primera vegada al poble de Čeladná, a Moràvia.
VI. Pilky («Dansa de la serra» o «de tallar llenya») Una altra dansa pantomímica basada en una de les darreres tasques agrícoles abans de l’arribada de les neus hivernals: tallar la fusta necessària per a la temporada freda.
Instrumentació En la seva versió definitiva, Janáček va orquestrar l’obra per a flautes, oboès, corn anglès, clarinets, fagots, trompes, trompetes, trombons, timbales, campanes, arpa, orgue i cordes, creant una partitura plena de color que ja deixa entreveure alguns trets del seu estil madur.
Referències
Vegeu també Llista de composicions de Leoš Janáček
Categoria:Obres de Leoš Janáček Categoria:Cultura de Brno Categoria:Composicions musicals del 1890 Categoria:Danses Categoria:Música de Txèquia