El picot garser d'Aràbia (Dendrocoptes dorae) és una espècie d'ocell de la família dels pícids (Picidae) que habita boscos oberts amb acàcies, especialment en barrancs, a les terres baixes i turons d'Aràbia. És l'únic picot garser que cria a la península Aràbiga.
Descripció El picot garser d'Aràbia creix fins a una longitud d'uns 18 cm. El mascle té el cap marró o gris pàl·lid amb una taca vermella brillant a la corona i el clatell. L'esquena, les ales i la cua són de color gris oliva a marró amb ratlles blanques, i les ales estan barrades de blanc. Les parts inferiors són grises amb ratlles blanques i el ventre té la zona central tacada de vermell. La femella és similar, però no té la taca vermella a la corona. La crida s'ha traduït com a "puiiik pit-pit-pit-pit-pit-pit-pit-pit-ptptpt" i l'ocell ocasionalment martelleja les branques.
Distribució i hàbitat El picot garser d'Aràbia és una espècie endèmica de les muntanyes i els contraforts de la part sud-oest de la península Aràbiga, i està restringida al sud-oest de l'Aràbia Saudita i a l'oest del Iemen. Es troba en una varietat d'hàbitats boscosos, incloent-hi, a altituds més baixes, parcel·les de Ficus, palmera datilera i Pandanus. És present en corredors de boscos de ribera perennes, en arbres d'ombra a les plantacions de cafè, en horts, en terres de cultiu en terrasses amb arbres aïllats, i en boscos i espigons d'acàcia, ginebró, olivera i dracaena. El rang altitudinal és des del nivell del mar fins als 2.800 m, però probablement només es reprodueix entre uns 400 i 2.400 m.
Comportament El picot garser d'Aràbia, com altres picots, s'alimenta de cucs i insectes que extreu dels forats dels troncs i branques dels arbres amb la llarga llengua. També s'alimenta d'aranyes, pugons, vespesi insectes voladors. El niu és en un forat al tronc o a la branca d'un arbre, generalment per sota dels 6 m, excavat en fusta morta. La temporada de cria principal és de març a maig, però de vegades al Iemen fa una segona cria al novembre.
Estat de conservació El picot garser d'Aràbia és un ocell poc comú, i s'estima que el nombre total d'individus madurs és inferior a deu mil. La tendència poblacional és probablement a la baixa, ja que l'hàbitat de l'ocell s'està degradant per la tala d'arbres per a la fabricació de llenya i carbó vegetal, i la tala de terres boscoses per a l'agricultura. El sobrepasturatge per part del bestiar significa que hi ha poca regeneració d'arbres en algunes zones. Per aquestes raons, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha avaluat l'estat de conservació d'aquest ocell com a gairebé amenaçat.
Taxonomia i etimologia El picot garser d'Aràbia va ser descrit per primera vegada l'any 1935 pel naturalista estatunidenc George Latimer Bates i el zoòleg escocès Norman Boyd Kinnear, amb el nom científic Desertipicus dorae i la localitat tipus "Ukadh, 5000 peus, Taif-Mecca Road, Aràbia".
Anys més tard, una anàlisi filogenètica molecular del 2015 de les seqüències d'ADN nuclear i mitocondrial dels picots negres va trobar que el gènere Dendrocopos era polifilètic. Com a part de la reorganització per crear gèneres monofilètics, tres espècies de Dendrocopos es van traslladar al gènere ressuscitat Dendrocoptes. El comitè taxonòmic de la Unió Britànica d'Ornitòlegs va recomanar un acord alternatiu en què els gèneres Dendrocoptes i Leiopicus es combinessin en un Dendropicos més gran.
Algunes autoritats taxonòmiques continuen situant l'espècie a Dendrocopos, mentre que d'altres la situen al gènere Dendropicos.
L'epítet específic dorae va ser proposat en honor de la dona Dora del col·laborador ocasional, l'arabista britànic St John Philby.
Referències
Categoria:Pícids Categoria:Ocells d'Àsia