miniatura|Distribució dArnica montana miniatura|Arnica montana miniatura|Arnica montana Làrnica, herba de les caigudes, tabac de muntanya o tabac de pastor (Arnica montana), és una espècie de planta emb flors del gènere Arnica dins la família de les asteràcies.
Addicionalment pot rebre els noms d'alop, arnicó, esternudera, flor de tabac, herba capital, herba de cop, herba de l'espant, tabac muscà, talpa i talpica. També s'han recollit les variants lingüístiques alep, esternudadera, tabaco de muntanya, tabaco muscà, tabaco salvatge i talmica.
Distribució Aquesta espècie és nativa d'Europa i Groenlàndia. L'àrnica es troba present a les muntanyes de bona part d'Europa occidental, central i septentrional, des de Portugal fins a Escandinàvia, encara que també podem trobar-la en regions d'Àsia i d'Amèrica del Nord. A la península Ibèrica, es localitza a la serralada Cantàbrica i a les muntanyes de Galícia. A Catalunya, és freqüent exclusivament als Pirineus, principalment a l'estatge subalpí, de la Vall d'Aran i de l'Alta Ribagorça al Capcir, al Canigó i al Ripollès. Generalment, a Catalunya es troba entre els 1.600 i els 2.400 m d'altitud.Oriol de Bolòs i Josep Vigo Flora dels Països Catalans 1995
Descripció És un hemicriptòfit perenne de 20-50 cm d'alçària. Presenta una arrel axonomorfa, compacta, generalment sense ramificar, però amb tres seccions de les quals surten arrels secundàries. Les tiges són verdes solitàries i peludes. La tija principal no acostuma a ramificar-se (a tot estirar, en dues o tres) i acaba amb una inflorescència en capítol. Tota la tija té pèls glandulosos. Hi ha fulles basals (a la base de la planta, en forma de roseta basal) i algunes de caulinars, però només un o dos parells que són més petites que les basals. Les fulles mesuren 6-17 cm x 2-4 cm, són sèssils, simples i verdes, i d'excepcional disposició oposada. La forma del limbe és el·líptica o oval, amb un marge sencer. Tenen una pubescència glandular al feix.
La inflorescència, de color groc intens, pot ser aïllada amb un capítol de 5-8 cm de diàmetre, o bé, més rarament, presenta unes inflorescències (2 o 3 agrupades) en les ramificacions. Tenen dues bràctees lanceolades, punxegudes, herbàcies i alternades. El receptacle és convex i també pelut. Les flors són de color groc ataronjat. Les flors de la perifèria són femenines amb una corol·la en forma ligulada i mesuren de 18-25 x 5-8 mm, tenen l'ovari ínfer i són monocarpel·lars. Les flors interiors tenen corol·la actinomorfa i són hermafrodites, amb els estams grocs. El fruit és un aqueni fusiforme de 6-10 mm de longitud, coronat amb una filera de setes simples que formen el vil·là d'uns 8 mm.
Taxonomia Subespècies Dins d'aquesta espècie es diferencien dues subespècies:
Arnica montana subsp. atlantica Arnica montana subsp. montana
Sinònims El següent nom científic és un sinònim dArnica montana:
Doronicum oppositifolium
Etimologia El nom genèric d'àrnica prové del grec, ptarmikos, per la seva capacitat de fer esternudar i montana correspon al seu hàbitat a les muntanyes.
Col·loquialment s'anomena tabac de muntanya perquè els pastors fumen les flors i les fulles de l'àrnica com si fos tabac.
Història miniatura|Publicitat dels Estats Units parlant dels mèrits de l'àrnica Des dels temps del grecs de l'antiguitat, se'ns informa que la seva arrel «presa en vi a la dosi d'una dracma o dues, convé contra la llebre marina, el gripau i l'opi». A l'edat mitjana, aquesta planta va ser descrita per Hildegarde de Bingen. Hi va descobrir certes “propietats màgiques”:
“Quan un home i una dona són amorosos, si algú estén àrnica sobre la pell d'una d'aquestes persones, quan l'àrnica s'ha assecat, es fan bojos d'amor, fins a perdre la raó.”
Són veritablement els escrits de Matthaeus Silvaticus al i la literatura ginecològica del que aportaran les primeres informacions fiables.
En la medicina popular medieval, l'àrnica sembla utilitzada per als dolors menstruals i com a agent abortiu.
En el transcurs del , s'utilitza com a “remei de ferida” excepcional contra ferides externes.
És al que l'àrnica té un paper de primer rang i és subjecte de nombroses tesis de medicina científica, disciplina llavors en ple desenvolupament. Aquestes obres precisen que s'ha de fer un ús extremadament prudent de l'àrnica, ja que es tracta d'un remei que actua ràpidament a petites dosis.
A partir del , l'àrnica va ser objecte de diversos estudis, que la van introduir definitivament en l'àmbit mèdic.
Ecologia Es troba preferentment en bruguerars i herbassars de pendents ombrívols fins als 1.700 m. Està present en prats pobres en silicis i on la terra de les muntanyes és pobra en nutrients, i bastant àcida.
Recol·lecció i conservació Cal recollir els capítols en el moment de la seva sortida i posar-los a assecar en un lloc fresc i ombrejat, tenint en compte que no s'han d'ennegrir. Cal extreure els rizomes a la tardor, netejar-los, rentar-los, trossejar-los i deixar-los assecar al sol o a forn tebi. De tota manera cal recordar que a Catalunya és una espècie bastant rara i la seva recolecció està totalment desaconsellada. Fa uns quants anys es va aconseguir cultivar l'àrnica en uns camps de Taüll (Alta Ribagorça), de manera que se'n pot fer un ús comercial sense necessitat de fer malbé les poblacions silvestres existents.
Estat de conservació de la planta Dins de la Comunitat Europea, la planta és tractada de manera diferent en els diversos països:
És considerada “indeterminada” a Kaliningrad i a Ucraïna; a Bòsnia i Hercegovina, Lituània, Polònia, Països Baixos, Finlàndia, Suècia i a Portugal és considerada “vulnerable”.
A Hongria, l'àrnica és considerada com “amenaçada” i és una de les espècies de les quals està prohibida la recollida.
A Romania, és considerada com “vulnerable” i des del 1996, cal un permís per a la col·lecta.
A Alemanya, és considerada “amenaçada”. La seva collita n'és, doncs, fortament controlada i requereix, excepcionalment, una autorització federal.
A Suïssa, l'àrnica és inscrita en la llista vermella sota protecció regional. Al cantó de Berna, la collita d'aquesta planta amb finalitats lucratives requereix una autorització de la inspecció de la protecció de la natura.
A Itàlia, la protecció dels vegetals medicinals i aromàtics és sotmesa al Decret reial.
A l'estat espanyol, no existeix legislació que prohibeixi i controli la collita d'àrnica en tot el territori, exceptuant les zones que formen part de parcs naturals o reserves.
Farmacologia Part utilitzada La droga està constituïda per la flor dessecada i popularment s'utilitzen també les arrels i les fulles.
Composició química miniatura|esquerra|Estructura de l'helenalina miniatura|esquerra|Estructura de la hidroxihelenalina
Lactones sesquiterpèniques (0,2-0,8%): helenalina, 11,13-dihidroxihelenalina, i els seus èsters amb els àcids acètic, isobutíric, metacrílic, tíglic. Alcaloides: betaïna, arnicina (4% en les flors). Olis essencials: monoterpens como timol, èsters de timol. Àcids fenòlics derivats de l'àcid cinàmic: àcids clorogènic, ferúlic, cinarina. Hidroxicumarines: escopoletina, umbeliferona. Triterpens. Esteroides. Àcids grassos. Carotens: luteolina, xantofil·la, zeaxantina. Tanins (a la rel). Mucílags: polisacàrids heterogenis. Alcohols: faradiol taraxasterol, arnidiol. Flavonoides: Isoquercitrina, astragalina, glucòsid de luteolina.
Fitoteràpia En medicina tradicional, l'ús de l'àrnica es descriu pel seu ús com un antiirritant per al tractament del dolor i de les inflamacions que resulten de petits traumatismes com els hematomes, picades d'insectes… Tanmateix, aquests usos no són de cap manera sostinguts per estudis científics. Els fitoterapeutes utilitzen infusions provinents d'aquesta planta, ungüents per a aplicació directa. L'ús dels capítols pot donar lloc a reaccions al·lèrgiques, de vegades greus.
Acció farmacològica Antiinflamatori, analgèsic, cicatritzant, antisèptic, antimicrobià, antifúngic, antihistamínic, cardiotònic, analèptic, cardiorespiratori, antiagregant plaquetari, colagog, lleugerament sedant i espasmolític. Les arrels i fulles són molt usades popularment com a febrífug i vulnerari. Les lactones sesquiterpèniques de la flor d'àrnica són les principals responsables de l'activitat antiinflamatòria.
Altres activitats
Indicacions A causa del seu potencial de toxicitat, es recomana limitar-ne l'ús de manera tòpica com a antiinflamatori i vulnerari, en contusions, luxacions, hematomes, irritacions cutànies, acne, pruïja, urticària, neuràlgies, inflamacions articulars, miàlgies, estomatitis, gingivitis, faringitis i amigdalitis. També s'utilitza per a reduir la picada de certs insectes. També s'ha posat de manifest l'eficàcia del gel d'àrnica en pacients amb insuficiència venosa crònica amb edema perifèric.
L'administració per via interna és en el tractament de miocarditis escleròtiques i, en general, quan es tracta de tonificar el cor.
Contraindicacions Hipersensibilitat a la flor d'àrnica, o altres compostos o a ús prolongat. No s'ha d'aplicar sobre ferides obertes.
No hi ha cap efecte perjudicial en casos d'embaràs i lactància.
Efectes secundaris L'ús prolongat sobre la pell malmesa, com en el cas de ferides obertes, pot provocar amb certa freqüencia dermatitis edematoses amb formació de vesícules.
Pot produir èczemes.
L'aplicació de preparats amb alta concentració produeix reaccions tòxiques cutànies primàries, anant des de vesícules fins a necrosis.
Toxicitat És una planta molt tòxica en ús intern. Dosis elevades poden produir alteracions nervioses: al·lucinacions, vertígens; problemes digestius (és molt irritant de les mucoses), dispnea i fallida cardíaca (per l'helenalina).
En ús tòpic, a causa de les lactones sesquiterpèniques (especialment l'helenalina i els seus derivats), pot produir reaccions al·lèrgiques cutànies en forma d'edemes i dermatitis vesicular.
Precaucions Per la gran toxicitat, ha de ser evitat l'ús d'àrnica mitjançant via interna.
Utilització d'àrnica sempre de manera diluïda.
En cas d'aparició de dermatitis, cal suspendre immediatament el tractament.
Posologia Aplicació per via tòpica. S'utilitza la droga sencera, tallada o polvoritzada per a infusió i per a la preparació de formes farmacèutiques líquides o semisòlides (ungüents, cremes, gels i compreses fetes amb tintura diluïda).
Curiositats Fórmules magistrals Xampú antipruriginós Crema gel antiinflamatòria tòpica Loció analgèsica rubefaent Pomada d'àrnica Loció d'àrnica Pomada per a prunyons
Galeria d'imatges
Referències
Bibliografia
Guias Visuales ESPASA, Plantas medicinales. Maria Teresa Della Beffa, El gran libro de las hierbas. GRIN, Taxonomy for Plants» (en anglès). Agricultural Research Service, Department of Agriculture. United States.
Enllaços externs
Categoria:Plantes medicinals Heliantheae