El rapte en el serrall (en alemany Die Entführung aus dem Serail) és un singspiel en tres actes amb música de Wolfgang Amadeus Mozart, sobre llibret de Gottlieb Stephanie, adaptat d'un text de Christoph Friedrich Bretzner. Número de catàleg K. 384. Es va compondre per encàrrec del mateix Stephanie, intendent de l'òpera i es va estrenar al Burgtheater de Viena el 16 de juliol de 1782.
Es tracta d'un singspiel amb text en alemany, compost sota la protecció de l'emperador Josep II, d'acord amb el projecte del sobirà de crear una òpera nacional alemanya. Segueix, tanmateix, les pautes de l'opera buffa italiana i de l'opéra comique francesa, a la qual aporta un nivell musical –vocal i instrumental– que significa una renovació del gènere.
Va ser l'èxit més gran de Mozart en vida i la primera òpera que va escriure a Viena. S'ha dit que és també la seva obra més alegre i la més informal. És opinió general que en aquesta òpera, Mozart es va sentir especialment feliç i inspirat i va crear una música deliciosa i captivadora, orquestrada amb especial gust i amb àries i números de conjunt d'una elegància impressionant. Només un misteri: el sultà Selim (que finalment allibera els seus presoners) no canta: és un breu paper parlat. La música de Mozart diferencia clarament, ja des de l'obertura, el món oriental (música sorollosa, amb percussió i campanetes) de l'occidental, i la música dels personatges nobles (lineal, aristocràtica) de la dels populars (amb ecos de dansa popular, sobretot en Blonde). L'emperador va felicitar Mozart, però va deixar anar un comentari: "Massa notes, Mozart", al·ludint que el compositor havia donat major densitat a l'obra del que corresponia al singspiel alemany. L'obra no és fàcil, i només els grans cantants mozartians poden atrevir-se amb papers tan difícils com aquests.
Antecedents El record otomà L'anomenat perill otomà va tenir un extraordinari paper en l'imaginari i en les pors de la cultura centreeuropea dels segles i . I, de forma molt precisa, en l'àmbit geogràfic de l'imperi austrohongarès. Només cal recordar el setge de Viena, el 1683, pels exèrcits del Gran Turc, dirigits per Kara Mustafa Pasha al capdavant de tres-cents mil soldats. Quan Mozart componia Zaide, al voltant del 1780, i quan va estrenar El rapte en el serrall el 1782, a part del record d'aquesta amenaça espectral que havia posat Viena i el seu imperi a la vora de la desaparició, surava encara en l'aire una certa por a l'enemic turc, ja molt debilitat, però amb el qual els austríacs van mantenir encara relacions bel·licoses. Sis anys abans de Zaide, el sultà Abdülhamid havia estat forçat a signar la pau de Kuchuk-Kainarji que va obligar els otomans a lliurar Hongria, Sèrbia i Transsilvània a Àustria. Això, però, no va aconseguir apaivagar la por: en el mateix any de la composició de Zaide, Josep II signava amb la tsarina Caterina II de Rússia una aliança defensiva general en cas d'atac turc. De fet, l'any de l'estrena del Rapte, Josep i Catalina van pretendre, amb la conquesta d'Istanbul, desmembrar l'Imperi Otomà i repartir-se els seus territoris. En aquest context, les dues òperes de Mozart no són, com podria pensar-se, un simple entreteniment. I el seu tema no pot despatxar-se, simplement, com una moda orientalista.
Mozart a Viena miniatura|esquerra|Placa commemorativa al carrer Milchgasse de Viena, on Mozart va compondre l'òpera A principis de l'estiu del 1781 Mozart arriba a Viena sol, després d'organitzar amb èxit el seu acomiadament del servei a l'arquebisbe. Encara més significativament, estava començant a fer la separació dolorosa però necessària del seu pare, Leopold. A l'edat de 25 anys va ser, per primera vegada a la vida, un agent lliure. El seu objectiu principal era instal·lar-se a Viena com a músic madur. Mozart es convertia així, en un dels primers compositors de la història de la música que es lliurava de la tutela d'un noble, monarca o eclesiàstic, per exercir la seva professió de manera independent. Si tenim en compte que encara estava en una societat plenament immersa en l'Antic Règim, Mozart va fer un pas arriscat. La vida professional quedava estretament subjecta a gremis, amb les seves reglamentacions, o el beneplàcit de les altes jerarquies, perquè la figura de l'artista lliure no era pràcticament possible, ni tan sols a les grans ciutats.
Per descomptat, Mozart tenia molts contactes entre l'aristocràcia de la ciutat gràcies a anteriors visites amb el pare i la germana. Però no era conegut a Viena com a compositor d'òpera, tot i que Idomeneo acabava de ser un èxit a Múnic. La majoria de les seves incursions en l'òpera s'havien originat a Itàlia, i el seu intent anterior per a compondre una òpera bufa a Viena, La finta semplice el 1768, havia acabat en fracàs.
Josep II El rapte en el serrall fou el primer encàrrec que va rebre Mozart, ja adult, de la cort de l'emperador Josep II a Viena. L'emperador volia impulsar la cultura alemanya a Viena i amb aquesta finalitat havia creat un Teatre Nacional vienès. En aquest teatre havia reservat un lloc per a la naixent òpera alemanya (el singspiel, que en aquesta època no era sinó una comèdia amb cançons) i va decidir encarregar-ne una a Mozart. Aquest, en lloc de limitar-se al que se li havia demanat, va escriure una veritable òpera alemanya, que va tenir un gran èxit i va impulsar noves iniciatives d'aquest gènere (del mateix Mozart, de Ditters von Dittersdorf i, més tard, de Beethoven).
Pot ser que fos Josep, qui va suggerir el tema de la nova òpera de Mozart. L'ocasió de la seva estrena seria la visita d'Estat al setembre del Gran Duc Pau Petrovich de Rússia i de la seva esposa. El propòsit de la visita —negociar un acord secret que permetria a Àustria i Rússia el repartiment de l'Imperi Otomà— van fer el tema turc de Belmonte und Constanze especialment atractiu.
Correspondència amb el seu pare Malgrat viure ara a Viena, conservava forts llaços de dependència i confiança cap al seu pare Leopold Mozart, el qual seguia servint a l'arquebisbe a Salzburg. Coneixem gran quantitat de detalls sobre la composició d'aquesta òpera gràcies al fet que el jove Wolfgang escrivia amb freqüència al seu pare i l'informava sobre els seus progressos en la composició de la partitura.
Mozart va escriure al seu pare l'1 d'agost per dir-li que havia trobat un bon llibret per escriure una òpera. Gottlieb Stephanie el Jove (de vegades traduït com "júnior") havia arribat a Viena durant la Guerra dels Set Anys, com a presoner de guerra de Prússia. Des de llavors s'havia fet una reeixida carrera com a actor i dramaturg. Just abans de l'arribada de Mozart a Viena, Stephanie s'havia posat a càrrec de la Singspiel Nacional, un projecte en el qual l'emperador Josep II tenia un gran interès.
Sabem que Mozart es va entusiasmar amb la seva idea de connectar l'obertura amb la primera intervenció de Belmonte (la seva difícil ària inicial Hier soll ich dich denn sehen) i amb la seva enginyosa manera de fer que l'orquestra imiti la palpitació del noble cor de Belmonte en la seva segona ària O wie angstlich, o wie feurig: així l'hi va explicar al seu pare en una carta en la qual detalla el procediment:
Mozart va compondre amb rapidesa el primer acte. Però no hi havia manera d'acabar tot el treball abans de la visita del Gran Duc, tot i que havia estat ajornada fins al novembre. D'una banda, es va adonar dels canvis substancials que s'havien d'introduir en el llibret. D'altra banda, l'emperador podia haver tingut dubtes sobre entretenir a un gran duc rus amb una òpera sobre "turcs". Dues obres de Gluck, van ser el substitut.
Finalment Mozart acabà El rapte en el serrall en deu mesos. Però allà on l'emperador esperava un simple singspiel o comedieta amb una mica de música i un diàleg parlat de relativa extensió, Mozart va compondre una òpera de gran envergadura musical. D'aquí el cèlebre comentari de Josep II al final de la funció: «Massa notes, Mozart», sense comprendre que el compositor acabava de donar carta de naturalesa al singspiel com a veritable òpera i una empenta definitiva a l'òpera alemanya, que acabaria d'impulsar nou anys més tard amb La flauta màgica. A més, la situació de l'òpera a Turquia va permetre a Mozart jugar amb una imaginària música turca (cosa que encantava als vienesos) i sobretot cercar maneres de donar personalitat musical als seus personatges a través del tipus de música que canta cada un.
Mozart va trigar gairebé un any a completar la partitura. A aquesta tardança varen contribuir les contínues postergacions de la data d'estrena, la qual va esdevenir finalment a Viena, el 16 de juny del 1782, dies abans del matrimoni de Wolfgang Amadeus amb Constanze Weber.
Sinopsi miniatura|Mozart dirigint l'òpera a Berlín el 1788 Es tracta d'una turquerie, això és comicitat i embolics musicals dins d'un marc d'acció oriental, extravagant i capritxós, que, a l'època, a més de satisfer el gust o la moda d'un exòtic Pròxim Orient, permetia fer crítica social o política. Konstanze, noble dama espanyola, promesa de Belmonte, la seva serventa anglesa Blonde i Pedrillo, criat de Belmonte, han estat raptats per pirates morescos i lliurats al paixà Selim, que els tanca al seu harem i aviat s'enamora de Konstanze. Osmin, groller i cruel guardià, vol fer seva Blonde. Belmonte arriba per alliberar-los i aconsegueix introduir-se al palau. Quan les dues parelles estan a punt de fugir, Selim els sorprèn, però –contrafigura d'un modern sobirà il·lustrat– els perdona i els concedeix la llibertat.
La història té lloc al palau del paixà Selim, en algun lloc de la costa mediterrània de Turquia, cap al .
Personatges PersonatgeTessituraRepartiment del 16 de juliol de 1782 Director: Wolfgang Amadeus MozartBelmonte, noble espanyoltenorJohann Valentin AdambergerKonstanze, promesa de BelmontesopranoCaterina CavalieriPedrillo, servent de BelmontetenorJohann Ernst DauerBlonde, criada de KonstanzesopranoThérèse TeyberOsmin, guàrdia del serrallbaixKarl Ludwig FischerSelim, Paixàpersonatge parlatDominik JautzKlaas, marinerpersonatge parlat
Acte 1 Exterior del palau del paixà Selim. Belmonte està angoixat perquè la seua núvia, Constanza, una jove i bella espanyola, va ser raptada pels pirates i venuda com a esclava junt amb la seua criada anglesa Blonde i l'enamorat d'aquesta última, Pedrillo. Belmonte la cerca per totes les bandes, i creu que la trobarà a Turquia. Apareix Osmín, criat del paixà, que ve a cercar figues al jardí i ignora completament les paraules que li dirigeix Belmonte; aquest insisteix, fins que Osmín esclata enfurit i se'n va. Arriba llavors Pedrillo, ara jardiner al palau, qui li conta que Constanza s'ha convertit en la favorita del paixà, però que li ha sigut fidel, i afegeix que la seua Blonde ha estat oferta com a regal a Osmín. Acorden raptar Constanza. Pedrillo adverteix Belmonte que s'acosta un vaixell amb el paixà, i el jove noble s'amaga.
Acompanyats per un cor de geníssers, arriben el paixà Selim i Constanza. La dama està trista i Selim, respectuós, intenta en va aconseguir el seu amor. Per recomanació de Pedrillo, que el presenta fent-lo passar per un famós arquitecte, Selim es fa amb els serveis de Belmonte. Osmín, això no obstant, no li permet accedir al palau.
Acte 2 Jardí del palau. Blonde rebutja els acostaments amorosos d'Osmín. Després d'un duo, Osmín se'n va. Constanza saluda Blonde amb inquietud: Selim vol el seu amor i amenaça d'usar la força. Blonde li aconsella que no perdi l'esperança. Arriba el paixà i reitera els seus oferiments amorosos. Constanza el rebutja, mostrant-se disposada a acceptar les tortures que se li infligisquen, però no cedirà.