Alonso González de Herrera () fou un noble castellà, guarda major i secretari de cambra de Joan II de Castella.
Biografia Fill de Rodrigo Gómez de Herrera. D'acord amb Augusto de Burgos, Alonso fou el primer de la seva família en instal·lar-se a la vila de Madrid vers el 1403. Consta des de l'any 1433, com consta a la documentació familiar, serví a Joan II de Castella (1405-1454) en els càrrecs de guarda major i secretari i escrivà de cambra. A més com a vassall del monarca gaudia de diversos privilegis. A partir de 1441 també apareix relacionat amb les oligarquies nobiliàries madrilenyes, com els Luján o els Vargas, i posteriorment també fou conseller del següent rei, Enric IV. Segons Pedro Sáinz de Baranda també fou comanador de l'Orde de Calatrava.
Matrimoni Es casà amb la seva cosina segona, Isabel Gómez de Herrera, filla de Diego Gómez de Herrera, un membre de la casa d'Ampudia (Palència), mercès d'una dispensa papal de Martí V per poder casar-se datada el 1419. El matrimoni fundà una casa i un majorat per a la seva descendència a Madrid, al barri de la parròquia de San Juan, a més d'una capella a la mateixa església al costat de l'Evangeli de l'Altar Major. Tingueren com a fills al seu successor, Diego, que arribà a ser conseller d'Enric IV i dels Reis Catòlics, Gómez, també conseller dels monarques castellans, Beatriz, que casà amb el senyor d'Arauza a Salamanca, i Juana, casada amb Alonso González de Villanueva.
Referències
Categoria:Nobles castellans Categoria:Escrivans Categoria:Juristes espanyols