L'Institut Nóos (literalment 'Institut Ment', del grec 'nóos', 'ment' o 'intel·lecte', en la forma jònica d'escriure la paraula, mentre que en àtic és νοῦς), també conegut com a Instituto Nòos de Estudios Estratégicos de Patrocinio y Mecenazgo y Asociación Instituto Nòos de Investigación Aplicada, era una entitat dirigida per Diego Torres i Iñaki Urdangarin, marit de la infanta Cristina, dedicada a actes esportius i congressos. Des de 2011 va ser investigat com el suposat epicentre d'una xarxa de corrupció per al desviament de fons públics i frau fiscal, conegut com a Cas Nóos. miniatura|número 19 del carrer Mestre Nicolau de Barcelona, seu de l'Institut Nóos.
Cronologia De 1999 a 2003 L'Institut Nóos va ser fundat en 1999 a Barcelona sota el nom Associació Institut de Recerca Aplicada, per Diego Torres. «Urdangarin bautizó el Instituto Nóos con el nombre de su consultoría» (en castellà). Público.es, 5 diciembre 2011 [Consulta: 16 febrer 2013]. Abans del canvi de nom el 2003, l'Associació es presentava com dedicada a "realitzar recerques sobre el paper de la intel·ligència de mercat en la competitivitat de les empreses, així com a servir de punt de trobada als professionals d'aquesta disciplina". Dins de les seves activitats estava previst l'organització de cursos, conferències, seminaris i publicacions. El fundador, Diego Torres, l'havia creat per aconseguir subvencions de l'Administració i en vista de fer d'ella una gran consultora. No obstant això, l'associació va romandre sense gaire activitat fins que va conèixer a Iñaki Urdangarin, llavors alumne seu a ESADE. «Mi jefe Iñaki » (en castellano). Vanity Fair, enero 2013 [Consulta: 17 febrer 2013].
De 2003 a 2006 A partir de setembre de 2003, l'Associació es va refundar: adoptà el nom d'Asociación Instituto Nóos de Investigación Aplicada i canviarà d'objecte social. També s'incorporarà a ella Iñaki Urdangarin, que passa a ser el seu president, així com diversos membres del cercle del duc de Palma. Amb aquest canvi l'associació va passar a tenir el mateix nom que la consultoria creada pel duc dos anys abans, Nóos Consultoria, que es dedicava formalment a l'arrendament de béns, servei de consultoria i assessorament en gestió d'empreses però que de fet va romandre inactiva durant dos anys, fins a 2003. Diego Torres passarà a ser vicepresident, Mario Sorribas, home de confiança del duc, complirà càrrecs d'apoderat, i també s'incorporaran al projecte diversos membres de la família Tejeiro: la tresorera és Ana María Tejeiro Losada, esposa de Diego Torres; un germà d'Ana María, Marco Antonio Tejeiro Losada, figurava com a president; un tercer membre de la família Tejeiro, Miguel, exercirà de secretari general.Nombre completo Com a tresorer consta en els documents intervinguts durant el cas Nóos Luis Carlos García Revenga, secretari personal de les infantes que fins a la sortida d'Urdangarin va treballar en Nóos; a pesar que la Zarzuela va assegurar que Revenga treballava "a títol personal", la seva participació era en qualitat de tresorer de Nóos, és a dir tenia la tasca de signar els comptes anuals. «El secretario personal de las infantas era el tesorero del Instituto Nóos» (en castellano). ElEconomista.es, 16-11-2011 [Consulta: 16 febrer 2013].Inda, Eduardo; Esteban Urreiztieta «Carlos García Revenga o la Casa Real como tarjeta de presentación» (en castellano). El Mundo, 23-02-2013 [Consulta: 23 febrer 2013]. Així mateix, Revenga va reconèixer davant el jutge instructor del Cas Nóos al febrer de 2013 que Urdangarin li feia consultes sobre la gestió de l'Institut Nóos, ja que era la seva "primera aventura empresarial". «García Revenga admite que el duque le consultaba sobre Nóos por ser su "primera aventura empresarial"» (en castellano). Europapress, 23-02-2013 [Consulta: 24 febrer 2013]. La pròpia infanta Cristina exercí de vocal fins a la marxa del seu marit en 2006.
Durant el període més fructífer de l'Institut, la junta directiva estava doncs integrada per Don Iñaki Urdangarin com a president, Diego Torres com a vicepresident, com a tresorer Don Carlos García Revenga, com a vocal Dona Cristina i com a secretari Miguel Tejeiro. «Así operaba el Instituto Nóos». La Nueva España, 14-02-2012 [Consulta: 16 febrer 2013]. «Fall Nóos: Torres belastet Infantin Cristina» (en alemán). Mallorca Zeitung, 16-02-2012 [Consulta: 16 febrer 2013]. La seu de l'Associació es trobava en el número 19 del barceloní carrer Mestre Nicolau, prop del Turó Parc. L'associació es presentava a si mateixa com una entitat sense ànim de lucre la "missió del qual és realitzar recerques d'interès general sobre els processos de formulació i implementació de les estratègies de patrocini, mecenatge i responsabilitat". «¿Qué es el Instituto Nóos?» (en castellano). Libertad Digital España, 22-11-2012 [Consulta: 16 febrer 2013].
Expansió de les activitats Amb aquesta nova etapa proliferaran les activitats de Nóos així com els contractes comercials de l'associació sense ànim de lucre. En amb prou feines tres anys Nóos va aconseguir més de 100 clients, des de grans empreses estratègiques en el seu sector com Telefónica o Repsol, fins a diversos contractes amb l'Administració. L'institut va pujar també el seu caixet i s'imposarà com a objectiu el no fer treballs amb les grans empreses per menys de 100.000 euros.
Institut Nóos travarà ràpidament relació amb les administracions autonòmiques de Balears, la Comunitat Valenciana i la Comunitat de Madrid, que es convertiran en els seus principals clients. A la fi de 2004, l'Institut organitza el 'València Summit' i un any després l''Illes Balears Forum', esdeveniments que es repeteixen en anys següents. Ambdues comunitats autònomes, governades pel Partit Popular volen explorar els rèdits que pot proporcionar l'impacte internacional que causen els grans esdeveniments esportius. Entre 2004 i 2006, l'Institut obtindrà 2,3 milions del Govern balear i una mica més de tres milions de l'Executiu valencià. «Los 5,8 millones públicos que recibió Nóos terminaron en manos de la trama» (en castellano). Público.es, 25-11-2011 [Consulta: 17 febrer 2013]. En total Hisenda calcula que de 2002 a 2010 Nóos va ingressar més de 16 milions d'euros.
Principals esdeveniments organitzats per la fundació: «El Rey frena a Urdangarin ». El Siglo de Europa, 02-05-2006 [Consulta: 18 febrer 2013]. 27 a 29 de novembre de 2004: "València Summit", una trobada anual de debat sobre grans esdeveniments esportius i oportunitat de desenvolupament, fòrum que coneixerà dues edicions més (2005 i 2006) (1.044.000 euros abonats pel govern valencià)↑ «Valencia Summit 2004 », Grenville, R., Ivy Business Press (2013) «Urdangarin, 'Duque' de Valencia». El Mundo, 2 febrero 2o13 [Consulta: 22 febrer 2013]. octubre de 2005: segon "València Summit" (1.044.000 euros abonats pel govern valencià). 22 a 24 de novembre de 2005: "Illes Balears Forum", en el qual participen experts del món acadèmic, empresarial i esportiu (1,2 milions d'euros abonats pel govern balear). «El PSOE denuncia supuestos pagos irregulares del Gobierno balear al instituto que preside Urdangarin» (en castellano). ElMundo.es, 17-02-2006 [Consulta: 18 febrer 2013]. 2006: tercer "València Summit" (1.044.000 euros abonats pel govern valencià). 22 i 23 de novembre de 2006: segon "Illes Balears Forum" (1,1 milions d'euros abonats pel govern balear). Durant aquesta nova etapa Nóos mudarà la seva seu de Barcelona (Carrer Mestre Nicolau, 19, 08021) a Sant Cugat del Vallès (Avinguda Corts Catalanes, 8, Magí, 08173).
De 2006 a 2009 Al març de 2006, coincidint amb les primeres notícies que qüestionaven els seus negocis i baix pressió de la Casa reial, el duc, la infanta i el seu secretari van deixar Nóos. «Royal Son-In-Law to Testify in Spanish Fraud Inquiry» (en inglés). The New York Times, 24-02-2012 [Consulta: 18 febrer 2013]. El canvi es formalitza en l'assemblea general celebrada el 7 d'abril, deixant al càrrec de l'empresa al fins llavors vicepresident, Diego Torres. Urdangarin passarà a incorporar-se al consell de Telefónica Internacional.
Malgrat aquest canvi, Urdangarin seguirà vinculat a la fundació i a les seves societats satèl·lit de manera indirecta almenys fins a 2009, quan es trasllada a viure a Washington. Així consta, per exemple, en un dels e-mails presentats per Diego Torres al jutge instructor del Cas Nóos, José Castro i que han vist la llum pública: datat el 30 de novembre de 2007, en ell Mario Sorribas, llavors director de comunicacions de la Fundació Deporte, Cultura y Integración Social, satèl·lit de Nóos, defineix a Urdangarin com l'"alma mater de l'assumpte". «Email de Mario Sorribas a Iñaki Urdangarin» (en castellano). El Periódico, 30-11-2007 [Consulta: 19 febrer 2013]. Així mateix, el seu exsoci Diego Torres, en declaracions al jutge instructor del Cas Nóos al febrer de 2013 dirà d'ell que seguia sent qui "prenia la majoria de decisions" en Nóos. «Urdangarin rompió con Torres por un proyecto para Aguas de Valencia» (en castellano). El Mundo, 22-02-2013 [Consulta: 22 febrer 2013].
Amb motiu del relleu d'Urdangarin, Nóos va publicar un comunicat en el qual ressaltava l'aportació de l'ex jugador d'handbol i desitjava molt èxit a l'ex-president en el projecte “en el qual va a embarcar-se en les properes dates, encaminat al foment de l'esport com a eina per a la integració social”.
De 2009 a l'inici del procés Cas Nóos L'agost de 2012, Urdangarin va traslladar la seu d'una de les societats satèl·lit de Nóos, Aizoon, al primer pis del número 81 del Passeig de Gràcia a Barcelona, en el despatx professional del seu lletrat, Mario Pascual, bufet d'advocats Brugueras, García-Bragado, Molinero & Associats. Era la segona vegada que el duc de Palma feia una maniobra en aquest sentit en ple agost doncs en 2011 ja havia canviat la seu social d'Aizoon fins a l'oficina dels germans Tejeiro en el número 224 del barceloní carrer Balmes. Fins a aquest moment, la consultora estava radicada en l'habitatge que Urdangarín i la infanta Cristina tenien a Barcelona, en un luxós palauet al barri de Pedralbes.Farrès, C. «Urdangarín traslada Aizoon al despacho de su abogado ». Economía Digital, 23-08-2012 [Consulta: 23 febrer 2013].
Entramat d'empreses A partir de la seva refundació, Institut Nóos es va associar directament o indirecta amb diverses empreses que pertanyien al cercle d'Iñaki Urdangarin i Diego Torres i de l'escola de negocis ESADE. L'objectiu d'aquesta xarxa societària hauria estat el de desviar els diners públics i privats rebuts per l'Associació gràcies a la seva condició de societat sense ànim de lucre. Dos d'aquestes empreses, Aizoon i Nóos Consultoria Estratègica SL, van facturar a l'Institut Nóos més de tres milions d'euros entre 2004 i 2007. «Un hermano de Urdangarin cobró de una empresa clave en la trama» (en castellano). Público.es, 24-11-2011 [Consulta: 17 febrer 2013]. «Los datos fiscales elevan a-3,2 millones lo que Urdangarin cobró del Instituto Noos» (en castellano). Público.es, 15-11-2011 [Consulta: 17 febrer 2013]. En total es calcula que Nóos i les seves empreses satèl·lit van facturar 16,06 milions d'euros a 103 entitats públiques i privades. «Hacienda cifra en más de 16 millones los cobros de la trama de Urdangarin». Público.es, 5 diciembre 2011 [Consulta: 22 febrer 2013].
Llista de societats satèl·lit de Nóos: «Instituto Nóos, el vehículo del fraude de Urdangarin». Excelsior, 19 diciembre 2011 [Consulta: 17 febrer 2013]. Aizoon SL De Goes Center Stakeholder Management SL. Enveitg XXI Fundación Deporte, Cultura e Integración Social Fundación Illesport Intuit Strategy Innovation Lab S.L. Nóos Consultoría Estratégica SL Numa Capital «Un exsocio de Urdangarin desmorona su coartada en la trama del 'caso Nóos'». El Economista, 14 enero 2013 [Consulta: 26 febrer 2013]. Shiriaimasu SL