miniatura|Nuno Gonçalves: Paanell del Políptico de São Vicente, c.1470 i 1480. Museu Nacional d'Art Antic L'escassetat de relíquies pictòriques a Portugal anteriors al segle XV va dur a la formulació d'una creença segons la qual en aquest país la pintura va aflorar a partir del Renaixement, no obstant això, l'absència d'exemples concrets no significa que les societats locals de temps remots, precursores de l'actual estat portuguès, no practiquessin aquest art i que, contràriament al que sovint se suposa, la pintura de Portugal té una tradició antiquíssima. Malauradament, per diferents circumstàncies, la majoria de les obres produïdes abans de mitjans del període gòtic han desaparegut, i les poques que han sobreviscut són per aquest motiu molt preuades, sent com són els únics testimonis d'una tradició artística que es remunta a la prehistòria. A partir del Renaixement, de fet, coincidint amb l'etapa dels descobriments i de l'establiment de diverses colònies ultra-mar, les grans riqueses que van arribar a les metròpolis van servir com un poderós estímul per a la intensificació de l'intercanvi cultural i comercial amb la resta d'Europa i per un desenvolupament accelerat i important de totes les arts, beneficiant-se lògicament la pintura d'aquest nou context. Des de llavors, la història de la pintura de Portugal està molt millor documentada, i les seves obres es conserven avui en diversos museus i col·leccions privades nacionals i internacionals.
Prehistòria i edat antiga Les pintures prehistòriques que sobreviuen al temps estan inserides generalment en un context religiós, en monuments funeraris, possiblement complint funcions màgiques i evocatives, representant els morts, els deus i elements de la natura, típics de l'art de les societats caçadores-recol·lectores que més tard es basarien en l'agricultura i la ramaderia. D'entre les més importants hi ha el conjunt de la gruta de l'Escoural, amb les pintures rupestres del Paleolític, i el de l'Abric Pinho Monteiro, datat del Neolític, que mostra un parell d'imatges antropomòrfiques vestides, juntament amb animals esquematitzats, que se suposa que representaven les divinitats dels bessons astrals, els acòlits, relacionats amb la sortida i la posta de sol i amb el déu del tro. Un altre exemple significatiu és el de l'Anta pintada de Antelas, de l'Edat del Coure, que consisteix en patrons abstractes i figures en negre i vermell. Segons Mário Varela Gomes, aquesta iconografia deriva de dues fonts possibles: un d'herència caucàsica, resultant de l'arribada a la península Ibèrica de lleves de migrants indo-europeus, i una altra influenciada per l'Orient Pròxim i del Mediterrani oriental, produïda pel contacte que hi avia entre el Portugal prehistòric i aquestes regions, corroborat per una gran quantitat d'artefactes arqueològics d'origen oriental.Martins, A. Anta pintada de Antelas. Memorial descritivo no site do Instituto Português do Património Arquitectónico Gomes, Mário Varela. O Oriente no Ocidente. Testemunhos iconográficos na Proto-história do Sul de Portugal: smiting gods ou deuses ameaçadores. Revista do Instituto de Cultura e Língua Portuguesa
La presència d'importants i nombroses ruïnes romanes a Portugal, on es trobaven mosaics de gran refinament en bon estat, suggereix que les elits locals durant el període del domini romà encomanaven també pintures i frescos per decorar interiors, com era la pràctica de tot l'imperi, però dissortadament no han sobreviscut exemples concrets més que en fragments reduïts. A la Casa de Repuxos, a les ruïnes de l'antiga Conímbriga, hi havia fins als anys 60 del segle XX mostres significatives in situ dels frescos, que en bona part van desaparèixer en els següents anys per depredadors i altres problemes de conservació, malgrat que en el Museu Monogràfic de Conímbriga encara s'hi troben parts del que haurien estat grans panells pintats amb motius d'animals, canelobres, frisos i imitacions il·lusionítiques d'elements d'arquitectura.Braga, Isabel. Cascatas de água destroem frescos e mosaicos em Conímbriga - Obra incompleta ameaça ruína romana.
Pintura medieval Romàntic miniatura|esquerra|140px|Portada de la Bíblia de Santa Creu de Coïmbra miniatura|Pàgina del Beatus de Lorvão Durant la primera edat mitjana hi ha constància que es realitzessin pintures murals en granges i convents, que no han arribat al dia d'avui. La pintura d'aquest període a penes és representada en alguns manuscrits il·luminats produïts en els scriptoria dels monestirs de Santa Creu de Coïmbra, el Monestir de Lorvão i el Monestir d'Alcobaça. D'entre ells, cal destacar el Beatus de Lorvão, o el Llibre de les Aus i la Bíblia de Santa Creu de Coïmbra, tots ells realitzats entorn al .
A través de l'art il·luminat, un es pot fer la idea de com serien els frescos i retaules medievals destruïts amb el temps, però només com una aproximació, ja que la decoració dels llibres tenia cànons exclusius en alguns aspectes d'aquest gènere de pintura. Les pintures presents en aquests manuscrits impregnen els seus colors amb finalitats simbòliques i alhora expressives. La temàtica és, gairebé sempre, cristiana, i quan es tracten temes profans, tenen finalitats morals. Aquesta iconografia reflecteix l'art típic de la Península Ibèrica en el període romànic, que cristal·litzava una varietat d'influències diverses, mesclant la tradició cristiana amb el paganisme, que sobrevivia a través dels bestiaris, l'art hiberno-saxó i l'estil mossàrab, on l'arc és un element freqüent en l'arquitectura.Ribeiro, Teresa. O Bestiário na Iluminura dos Manuscritos Românicos em Portugal. Instituto de Estudos Medievais - Faculdade de Ciências Sociais e Humanas - UNL /FCT. Miranda, Adelaide; Claro, Ana; Lemos, Ana; Miguel, Catarina & Melo, Maria João. À descoberta da cor na Iluminura Medieval com o Apocalipse do Lorvão e o Livro das Aves. Fundação para a Ciência e Tecnologia (FCT-MCTES) Borges, Nelson Correia. Arte Monástica em Lorvão: sombras e realidade: das orígens a 1737. Lisboa: Fundação Calouste Gulbenkian, 2002. vol. 1
miniatura|Anònim: Ecce homo, . del Museu Rainha Dona Leonor
Gòtic
Al llarg de tota l'edat mitjana, l'Església Catòlica es va esforçar a donar una imatge d'una Europa unificada a través de la religió, en què les arts tindrien un paper de relleu en la vehiculació d'ideologies, però a partir del , a través de la labor de les ordes mendicants, aquesta pressió es va intensificar. A Portugal, va ser específicament l'Arxidiòcesi de Braga que va exercir un paper de lideratge en aquest procés.Relance de Escultura e Pintura Portuguesas En passas del segle XIV al , el gòtic es va consolidar com un estil internacional exquisit i aristocràtic, amb una gran influència de l'art italià de l'escola senesa com a conquestes d'il·luminats francoflamencs com Barthélemy d'Eyck i dels germans de Limburg en la representació d'espais tridimensionals. La dissolució definitiva de la rigidesa d'herència medieval primitiva arribaria amb la contribució d'una altra vertent, la del naturalisme del primer Renaixement que es desenvoluparia a Itàlia amb Giotto di Bondone a finals del segle XIV, obrint les portes a una nova concepció de l'art que es definia per un creixent domini de la perspectiva, el clarobscur, i de la representació del cos en un estil menys transcendent i idealitzat, més inspirat en la natura.
El gòtic va començar a florir a Portugal a partir de finals del segle XIV, a través de la importació de pintures flamenques i de manuscrits il·luminats francesos. Una figura important en l'evolució local de l'art va ser la del gran Jan van Eyck, que va romandre al país durant més d'un any, fent escola en l'art portuguès juntament amb altres pintors que li eren contemporanis.Vasconcellos, Joaquim de. A Pintura Portuguesa nos Séculos XV e XVI. Coimbra: Imprensa da Universidade, 1929. p. 10-12. Aviat els pintors natius dominarien l'estil, que arribaria a la seva culminació amb Nuno Gonçalves, un dels primers pintors primitius portuguesos, a qui s'atribueix l'autoria dels cèlebres Panells de Sant Vicent de Lisboa, de finals del , avui al Museu Nacional d'Art Antic. Es tracta de la major obra del gòtic portuguès, i d'un gran exemple de tot l'estil.
miniatura|650px|center| Nuno Gonçalves: Políptico de São Vicente.
Eclecticisme en el Renaixement portuguès del segle XVI: el manierisme
Com s'ha apuntat a l'inici d'aquest article, al tombant dels segles XV i XVI va ser una etapa privilegiada per a la cultura portuguesa. Manuel I de Portugal va dur el regne a una fase d'esplendor, i va desenvolupar un programa ideològic destinat a enaltir la seva autoritat i la grandesa lusitana. Es van dur a terme reformes institucionals, la cultura va rebre un gran estímul, el país es va tornar una verdadera potència naval, líder en grans navegacions, es van fundar colònies lucratives a Amèrica, Àfrica i Àsia que van enriquir la nació, va enfortir els lligams culturals i comercials amb la resta d'Europa i va abraçar l'humanisme. En aquest període la pintura va entrar en una fase de gran prestigi i la importància de l'art flamenc per al rei, pel clero i per la noblesa va arribar a cotes molt altes, arribant-se a disputar entre ells les millors obres dels millors artistes, el ritme de producció dels quals era elevadíssim.Caetano, Joaquim. O Melhor Oficial de Pintura que Naquele Tempo Havia miniatura|esquerra|Attavanti di Vante: foli de la Bíblia dels Jerònims, finals del segle XV
La tradició de les il·luminacions va seguir i va destacar el treball d'António d'Holanda, coautor de les il·lustracions del Llibre de Horas de D. Manuel, el manuscrit decorat més important de la transició al Renaixement produït en el país, però encara es van trobar manuscrits més rics a Portugal realitzats per comanda expressa de D. Manuel, com la fantàstica Bíblia dels Jerònims, en set volums, pintada per l'italià Attavante degli Attavanti i els seus ajudants, que constitueixen el primer gran marc i el primer símptoma de la predilecció manuelina per la bellesa i el luxe. D'aquest Bíblia, Paolo d´Ancona va dir que es tractava de lobra més sumptuosa de quantes sortiren de les oficines florentines en el segle XV.Os Painéis de S. Vicente de ForaVilela, José Stichini. Francisco de Holanda - Vida, Pensamento e Obra. Biblioteca Breve, volume 62. Lisboa: Instituto de Cultura e Língua Portuguesa, 1982. p. 6-7 A Herança Artística Portuguesa no Período dos Descobrimentos. Projeto Memória: Pedro Álvares Cabral. Fundação Banco do Brasil; Petrobras; Associação Cultural do Arquivo Nacional A Iluminura: Bíblia dos Jerónimos