La revolta contra la mejba (1864-1865) va ser una rebel·lió a Tunísia contra el doblament d'un impost de capitació poc popular, la mejba, imposat pel bei al-Sadik. http://classiques.uqac.ca/classiques/estournelles_paul_henri_de_constant/conquete_de_la_tunisie/conquete_de_la_tunisie.pdf accessed 10 May 2017 Va ser la revolta més important durant el regnat dels beis husaynites de Tunis, amb aixecaments a tot al país, que gairebé va ser intervingut militarment per la Gran Bretanya i França. https://halshs.archives-ouvertes.fr/tel-01402235/document accessed 10/5/2017 La revolta va ser suprimida amb molta brutalitat, i el govern encara va endeutar-se més amb els creditors estrangers, amb el suport de governs europeus, fins al punt de no poder resistir l'ocupació francesa el 1881.Kevin Shillington, Encyclopedia of African History, Routledge, 2013 p.1597
Context El deute públic no va existir a la Regència de Tunis fins al final del regnat del bei Mustafà el 1837, però els seus successors es van trobar en circumstàncies financeres cada cop més difícils. http://www.cadtm.org/Debt-how-France-appropriated accessed 10/5/2017 Van voler modernitzar el país i les seves institucions: Ahmed Bey havia creat una acadèmia militar a Le Bardo i començat a entrenar un exèrcit més gran.Abi Dhiaf, Présent des hommes de notre temps. Chroniques des rois de Tunis et du pacte fondamental, vol. IV, éd. Maison tunisienne de l'édition, Tunis, 1990, p.41 Va enviar 15.000 soldats tunisians per lluitar per l'Imperi Otomà a la guerra de Crimea, i també va establir noves oficines de govern —el rabta gestionava les sitges de gra de l'Estat; el ghaba estava al càrrec dels boscos d'oli de l'olivai i el ghorfa, de l'oficina d'aprovisionament estatal central. http://www.leaders.com.tn/article/13558-crimee-tunisie-le-souvenir-du-contingent-de-15-000-soldats-de-l-armee-beylicale accessed 6/5/2017 http://www.aberfoylesecurity.com/?p=1195 accessed 6/5/2017 El seu successor Muhammad era un constructor de palaus ambiciós.Jacques Revault, Palais et résidences d'été de la région de Tunis (XVI-XIX siècles), éd. Centre national de la recherche scientifique, Paris, 1974, p.74 http://classiques.uqac.ca/classiques/estournelles_paul_henri_de_constant/conquete_de_la_tunisie/conquete_de_la_tunisie.pdf p.45 accessed 7/7/2015
Per finançar aquests cars palaus, els Beis de Tunis van confiar en els ingressos d'impostos pagats en base consuetudinària. La majoria del país pagava la mejba (en àrab مجبة, majba) establerta durant el sota la dinastia Muradita. Hi ha poc consens entre acadèmics sobre què constituïa exactament i com es recaptava, però sembla que abans del 1856, el terme mejba significava un impost pagat per una tribu, clan o altre grup social, basat en una valoració col·lectiva. Els beis també van imposar impostos monopolitzadors sobre la sal, el tabac, pells adobades i altres mercaderies. accessed 6/5/2017
Muhammad Bey: la mejba i influència estrangera El 1856, el bei Muhammad va iniciar una reforma fiscal important. Va deixar la majoria dels seus impostos en mercaderies i béns agrícoles (excepte en oliveres, datileres, olis i cereals), així com la vella mejba, i va instituir un impost de capitació nou anomenat iana (en àrab اعانة, iʿāna) que ràpidament es va anomenar mejba, tot i que era un nou impost calculat en una base totalment diferent —es recaptava en individus, i no en grups. Aquesta nova mejba es va fixar en 36 piastres per adult i any. Per la majoria de camperols, això era equivalent a 45 dies de treball. Per reduir la possibilitat de disturbis, se'n van eximir les cinc ciutats més grans —Tunis, Sfax, Sousse, Monastir i Kairuan. El nou impost va recaptar 9,7 milions de piastres, d'un total de 22,95 milions de piastres ingressats pel govern. Tot i que era onerós, la nova mejba no va ser prou per eliminar el dèficit del govern. El desenvolupament de l'economia implicava que les monedes d'or i plata queien en mans de mercaders europeus, que les treien del país. Quan els mercaders estrangers es negaven a acceptar monedes de coure, el bei Muhàmmad va emetre moneda degradada el 1858. http://www.san.beck.org/16-8-Algeria,Tunisia,Morocco.html#a4 accessed 9/5/2017
Des de la seva conquesta d'Algèria el 1830, França tenia interès en els afers de la Regència, i els beis successius havien intentat evitar donar qualsevol altra raó perquè França o alguna altra potència hi intervingués. Tanmateix, l'afer de Batto Sfez el 1857 va donar una excusa a França per posar més pressió sobre el bei Muhammad, i van enviar a La Goulette un esquadró naval de nou vaixells i set-cents canons per insistir que adoptés un seguit de reformes basades en el Tanzimat otomà. Com a conseqüència, Muhammad va acceptar el Pacte Fonamental (en àrab عهد الأمان, ʿAhd al-Amān, «Promesa de Seguretat»). El pacte garantia la igualtat d'impostos (així, abolint implícitament la jizya, l'impost imposat en no musulmans). També permetia que estrangers fossin propietaris de terra, que participessin en tota mena de negocis i que s'estableixin tribunals comercials separats. Es van donar concessions a firmes franceses, per exemple, per construir línies de telègraf i per renovar l'aqüeducte de Zaghouan. Així, el Pacte Fonamental va sacsejar més les finances inestables de la Regència abolint els impostos tradicionals, i va obrir la porta a la penetració comercial del país per part de negocis estrangers. Tots dos problemes esdevindrien motius de queixa durant la revolta de la mejba. https://archive.org/stream/HistoireDeLaTunisieBoulares/ency_djvu.txt accessed 23/12/2016Sarah Taieb-Carlen, The Jews of North Africa: From Dido to De Gaulle, University Press of America 2010 p.36Peter Y Medding, Sephardic Jewry and Mizrahi Jews, Volume 22, Oxford University Press 2008 http://www.e-justice.tn/fileadmin/images/repertoire_musee/husseinite_avant_protec/Pacte_fondamental_1857_fr.pdf accessed 23/12/2016Mongi Smida, Histoire générale de la Tunisie, vol. III. « Les Temps Modernes (1247-1881) », éd. Sud Éditions, Tunis, 2007, p.
Sadok Bey: reforma i creixement del deute miniatura|El Gran Visir Mustapha Khaznadar i el seu fill Muhammad Bey fou succeït el 1859 pel seu germà Sadok Bei. El 1860, Sadok Bey va introduir el servei militar per primer cop a Tunísia, obligatori per un període de vuit anys. Els reclutes eren seleccionats per sorteig, i aquells que s'ho podien permetre podien pagar per evitar el servei. Així, només els pobres acabaven servint.Éric Deroo et Pascal Le Pautremat, Héros de Tunisie : spahis et tirailleurs d'Ahmed Bey 1er à M. Lamine Bey, 1837 - 1957, Tunis, Cérès, 2005, p.
Després de la implementació de la nova mejba i del servei militar, el 23 d'abril de 1861 Sadok Bey va promulgar la primera constitució escrita al món àrab, separant els poders executiu, legislatiu i judicial a través d'un nou sistema on limitava els seus propis poders.Ibn Abi Dhiaf, op. cit., p. 64Mongi Smida, Histoire générale de la Tunisie, vol. III. «Les Temps Modernes (1247-1881)», éd. Sud Éditions, Tunis, 2007, p. Aquesta constitució reafirmava la igualtat de drets entre musulmans, cristians (a nivell efectiu, pels europeus) i pels jueus; especialment, pel que fa al dret a la propietat. Això va crear un nou ambient legal que incentivava que els europeus establissin negocis a Tunísia.Ibn Abi Dhiaf, op. cit., p. 26 La nova constitució no va ser popular. El Consell Suprem nou fou omplert amb homes de confiança del Gran Visir Mustapha Khaznadar, mamelucs i altres d'ascendència turca i no nadiua, amb pocs líders tribals tradicionals àrabs de l'interior. https://halshs.archives-ouvertes.fr/tel-01402235/document p.294 accessed 9/5/2017 Els enllaços consuetudinaris entre governant i governats es van desplaçar, i esdevingué més difícils pels xeics fora de Tunis obtenir audiència. Els costos de les institucions noves van ser considerats excessius, i eren vists com a signe d'interferència estrangera. http://classiques.uqac.ca/classiques/estournelles_paul_henri_de_constant/conquete_de_la_tunisie/conquete_de_la_tunisie.pdf p.64 accessed 7/5/2017
Sadok Bey va provar de resoldre els problemes financers crònics del país el maig de 1862 prestant 10 milions de piastres al 12% d'interès de Nassim Shamama, el seu receptor general de finances jueu. http://www.shjt.fr/wp-content/uploads/2010/07/etude-Gilles-Boulu-Scemama.pdf p.24 | accessed 6/5/2017 Com a conseqüència, el deute públic intern va augmentar en un 60% durant els primers tres anys del seu regnat.
El préstec no va ser prou per restaurar la salut financera de la Regència. Els pagaments d'interessos del préstec van absorbir una gran proporció dels ingressos dels estats. El 1862 el deute del govern havia arribat als 28 milions de piastres, i els servents civils estaven treballant des de feia mesos sense ser remunerats. Com a sortida, Mustafà Khaznadar va proposar que Sadok Bey demanés el primer préstec estranger del país. Així, el 6 de maig de 1863, va tancar un préstec amb el banquer francès Erlanger per una quantitat de 35 milions de francs. Tanmateix, quan diversos intermediaris —incloent-hi el mateix Mustafà Khaznadar— van extreure'n les seves quotes, només es van acabar pagant 5.640.914 francs a la tresoreria del bei. http://classiques.uqac.ca/classiques/estournelles_paul_henri_de_constant/conquete_de_la_tunisie/conquete_de_la_tunisie.pdf pp.64-5| accessed 7/5/2017 El préstec es podia amortitzar en un període de quinze anys i mig a 4.200.000 francs per any (set milions de piastres). Aquests ingressos no podien provenir dels mitjans de tributació existents —la nova mejba només permetia ingressar tres milions de piastres per any—, així que calia un nou impost més elevat.Jean Ganiage, Les origines du Protectorat français en Tunisie, éd. Maison tunisienne de l'édition, Tunis, 1968, Mongi Smida, Histoire générale de la Tunisie, vol. III. « Les Temps Modernes (1247-1881) », éd. Sud Éditions, Tunis, 2007,
Esclat de la revolta miniatura|esquerra|Kheireddine Pasha|alt=Kheireddine Pacha high El setembre de 1863 es va prendre la decisió d'aplicar la nova mejba (o, més ben dit, la i'ana) a les cinc ciutats que prèviament n'havien estat exemptes, i doblar la taxa a 72 piastres per capita.Jean Ganiage, op. cit., L'exministre del bei, Kheireddine Pasha; el general Hussein, i el general Farhat Gaied Jbira, que va servir al consell suprem i també era el caïd (governador) d'El Kef, es van oposar fortament a la mesura. Hussein digué que «les condicions del país no li permetran assumir més impostos. El país està en perill!» Kheireddine Pasha afegí que la major part dels ingressos addicionals generats per l'increment es farien servir per pagar l'exèrcit necessari per recaptar-lo. Els notables reunits per Sadok Bey per escoltar el seu projecte van deixar clar que no podria imposar-los al seu poble.Bice Slama, L'insurrection de 1864 en Tunisie, éd. Maison Tunisienne de l'Édition, Tunis, 1967, miniatura|El general Hussein|alt=El general Hussein
Assassinat del general Farhat Quan es va escampar la notícia, començaren problemes a les regions tribals. Es van saquejar caravanes i es van guardar armes i pólvora. En un intent per calmar el malestar creixent, un decret del 22 de març de 1864 va modificar de nou la nova mejba, fent-la un impost progressiu. La població es dividia en sis categories basant-se en la seva riquesa, i la mejba se'ls aplicava en una escala de 36 a 108 piastres. Tanmateix, es va estipular que la taxa mitjana pagada per la població sota cada caïd romandria els 72 piastres. accessed 8/5/2017 Per mostrar la determinació de seguir endavant amb el nou impost, el Bei ordenà a tots els governadors que retornessin als seus llocs i va començar a implementar-la.Bice Slama op. cit.,